Vic acull una sessió científica de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya

La Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya per primera vegada celebra una de les seves sessions fora de Barcelona i Vic ha estat la ciutat escollida. Serà, doncs, el proper divendres, dia 4 de setembre a 2/4 de 7 de la tarda quan tindrà lloc aquesta sessió presidida pel conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya, Boi Ruiz i on es comptarà amb la presència de l’alcaldessa de Vic, Anna Erra i el president de la mateixa Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, Joan Viñas.

En el transcurs de la jornada està previst una taula rodona moderada pel Dr. Miquel Vilardell i el Dr. Antoni Bayés de Luna, tots dos acadèmics de l’Acadèmia. La part de ponències aniran a càrrec del Dr. Lluís Guerrero que pronunciarà la conferència “La Nissaga Bayés de Vic”; el Dr. Antoni Bayés-Genís que tractarà “El futur de la recerca biomèdica a Catalunya” i el Dr. Josep Arimany i 1er tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Vic que exposarà “El futur de l’ensenyament de la medicina a Catalunya”.

La Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya va ser creada l’any 1770 amb el nom d’Academia Mèdico Pràctica. El 1785 va rebre el títol de Reial. Des de la primera Acadèmia hi hagué algunes variacions en el nom. El més clàssic ha estat el de Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona. El Ple de 10 de desembre de 1991 va acordar canviar aquest vell nom pel de Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.

Està composada per 60 acadèmics numeraris elegits per votació entre els propis membres; 15 acadèmics d’honor; 120 acadèmics nacionals per elecció o premi i acadèmics corresponents estrangers sense limitació de nombre. Acull metges i, des de 1874, professionals sanitaris de ciències afins (farmacèutics, veterinaris, biòlegs,…).

Les principals funcions de l’Acadèmia són: Òrgan consultiu de les administracions sanitària i de justícia; impulsora dels estudis sobre Història de la Medicina Catalana i organitzadora del Congressos d’Història de la Medicina Catalana i  impulsora dels debats sobre qüestions sanitàries d’actualitat.

L’Acadèmia ha tingut al llarg de la seva història, des del 1770, més de 350 membres numeraris, pràcticament la totalitat de les grans personalitats de la medicina catalana. Entre els presidents de l’Acadèmia hi hagué personalitats importants no sols de la medicina sinó de la vida ciutadana. Cal recordar-ne com a més significatius els doctors Francesc Salvà i Campillo, que excel·lí en molts camps de la ciència; Bartomeu Robert, professor de medicina interna, el gran consultor del seu temps i alcalde de Barcelona; August Pi i Sunyer, creador de l’Institut de Fisiologia i d’escola aquí i en el seu exili de Caracas; Agustí Pedro i Pons, l’últim gran internista d’una forma de medicina que ja ha canviat.