La tertúlia proscrita

Nigel Ten Fleming reivindica Craig Venter com a model de científic “inspirador, innovador i disruptiu”

  • Ha repassat les fites científiques de qui va seqüenciar el genoma humà en la ponència inaugural de la sisena International Workshop on Higher Education

VilaWeb
Pep Comeres
14.06.2016 - 23:01
Actualització: 15.06.2016 - 01:01

Una ponència del científic i emprenedor Nigel Ten Fleming, assessor del Grup Inkemia/IUCT i fundador de l’Athena Diagnostic Harvard Medical School, ha donat el tret de sortida aquest migdia a l’Aula Magna a la sisena edició de l’International Workshop on Higher Education, que des d’avui i fins divendres organitza la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya. Fleming ha relatat la biografia de Craig Venter, a qui ha definit com “un dels científics més controvertits i pertorbadors, i alhora el més gran bioemprenedor dels nostres temps” així com un clar exemple de “científic innovador i disruptiu que ha canviat la manera de fer ciència”.

Al llarg de la conferència “Craig Venter as an innovator and role model”, Fleming ha volgut reivindicar el paper de Venter com a inspirador, “com el científic que s’encara a allò infranquejable i que malgrat les grans adversitats, acaba guanyant”. El ponent ha descrit les grans fites assolides per aquest biotecnòleg i emprenedor nord-americà, reconegut per haver aconseguit la seqüenciació del genoma humà en tan sols tres anys seguint un procés “més ràpid i barat” de l’establert en el projecte oficial Human Genome. Ho va fer a través de la seva empresa privada Celera Genomics, fet que va provocar que els governs nord-americà i britànic acordessin que “totes les descobertes genètiques fossin de domini públic i per tant no poguessin ser patentades”.

Dibuixar el genoma marí i crear vida artificial

Aquest revés va dur Venter a orientar-se vers un nou repte científic: dibuixar el mapa de l’ADN de tot el món oceànic. “Mentre amb el genoma humà podia prometre curar malalties amb el nou projecte prometia la cura a la dependència mundial del petroli, amb la creació d’un biodièsel sintètic a partir d’algues marines”. La realització de dos viatges nàutics va culminar amb la publicació “d’una base de dades sense precedents i la més gran sobre el genoma marí”, amb més de 6,3 milions de nous gens identificats, 1800 noves espècies i el doble de famílies de proteïnes marines conegudes.

Posteriorment, Venter va fundar l’empresa Syntetic Genomics amb l’objectiu de “crear vida artificial partint de zero”, una fita que va assolir el 2010 quan va aconseguir que “un genoma creat per l’home a partir d’una bactèria fos capaç de viure per ell mateix, reproduir-se i assemblar-se al màxim a una cèl·lula saludable”. La seva aportació va provocar un intens debat alhora que orientava la seva recerca cap a “la digitalització de l’ADN i la creació del que s’anomena vida programable, que mescla la biologia amb la tecnologia electrònica i de la informació”.

El degà de la Facultat d’Empresa i Comunicació, Xavier Ferràs, ha presentat el ponent, a qui ha definit com “un dels millors exemples d’un científic brillant en els seus camps d’expertesa que també excel·leix com a emprenedor en l’entorn empresarial, al qual ha destinat gran part de la seva vida, impulsant start ups en l’àmbit de les biociències”.

El tret de sortida de l’International Workshop

En la inauguració de l’IWHE, el rector de la UVic-UCC, Jordi Montaña, ha posat de manifest els objectius que persegueix la Universitat amb la seva organització: intercanviar experiències i establir col·laboracions entre grups de recerca; sentir de primera mà les reflexions d’emprenedors, empresaris i investigadors internacionals de primer nivell; fer créixer la dimensió internacional de la recerca i conscienciar tots els estaments de la comunitat universitària dels beneficis, reptes i requeriments d’adoptar una estratègia internacional. “Les universitats no podem ser alienes a la realitat d’un món plenament interconnectat”, ha dit Montaña, el qual ha afegit que “la UVic-UCC treballa també en l’adaptació de les seves estructures a la nova realitat europea i mundial”.

Fins el 17 de juny l’International Workshop portarà més de 40 activitats i reunirà un centenar de ponents al campus Vic de la UVic-UCC. L’IWHE l’organitzen de forma conjunta el vicerectorat de Recerca i Professorat, la Unitat de Divulgació Científica i l’Escola de Doctorat de la UVic-UCC, i compta amb el patrocini de la Fundació Obra Social “la Caixa” des del seu inici el 2011.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any