Pedra de tartera és l’adaptació teatral de la novel·la catalana, que té el mateix nom, escrita per Maria Barbal el 1985. L’obra planteja en primera persona la vida d’una dona, la Conxa, que, gran i lluny dels paratges que la van veure néixer i on ha passat la major part de la seva vida, refà la seva trajectòria en una mena de memòries que recullen els estadis vitals de la protagonista.

Ambientada al Pallars, i en el període històric que va des de començaments del segle XX fins als anys seixanta, la vida de Conxa es veu fortament marcada pels esdeveniments històrics (l’adveniment de la República, la Guerra Civil, els primers anys del franquisme), i també per les característiques pròpies del seu entorn (la pobresa de la família; sentir-se forastera i dependre dels oncles, desprès del marit i també dels fills, així com pel sistema patriarcal en què s’estructura la societat rural on viu).