Una donzella del mar a la Plana de Vic

El col·laborador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusfont (ICP), Jordi Balaguer, descriu en un article recentment publicat a la revista Comptes Rendus Palevol, una nova espècie de sireni ‐un ordre de mamífers marins també coneguts com “vaques marines” al qual pertanyen els manatins i el dugong actuals‐ a partir d’unes restes trobades a prop de Tona. Les restes recuperades tenen una antiguitat d’uns 40 milions d’anys i inclouen bona part del crani, vèrtebres i costelles i han servit per descriure la nova espècie Prototherium ausetanum, batejada així en al·lusió als íbers que van viure a la zona.

El terme “dugong” prové de “duyung”, que en llengua malaia significa “donzella del mar”. Els dugongs actuals són els parents més propers a la nova espècie fòssil descrita, grans mamífers marins d’uns 3 metres de llarg i 300 kilos de pes que s’alimenten exclusivament de fanerògames marines en diverses zones costeres del Pacífic i l’Índic. Com els manatins, pertanyen a l’ordre dels sirenis però es diferencien d’ells per la seva cua bilobulada (semblant a la d’un cetaci), una forta curvatura cap a baix del musell i el seu hàbitat, que és exclusivament marí.

En l’actualitat la família dels dugòngids està representada per una única espècie (Dugong dugon) tot i que una segona espècie (Hydrodamalis gigas) va ser extingida al segle XVIII com a conseqüència de la seva caça indiscriminada. El registre fòssil, però, revela una gran diversitat en el passat d’aquest grup que va aparèixer a mitjans de l’Eocè, fa uns 50 milions d’anys.

El paleontolèg Jordi Balaguer encapçala l’estudi que ha permès descriure la nova espècie de dugong de l’Eocè Prototherium ausetanum a partir d’unes restes recuperades al jaciment de Mas Vilageliu, a uns 2 quilòmetres del municipi de Tona. “L’estudi del crani ha revelat diferències significatives respecte les altres espècies fòssils de sireni que coneixiem de l’Eocè mitjà i certes semblances amb les del gènere Prototherium trobades a Itàlia i Espanya”, explica el col·laborador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP). L’epítet assignat a la nova espècie (“ausetanum”) és una referència als ausetans, antic poble íber de la Plana de Vic.

L’estudi de les noves restes també ha permès concloure que els fòssils de sireni trobats anteriorment al mateix municipi de Tona i publicats a finals dels anys 80 segurament pertanyen a una espècie descrita a Itàlia i, per tant, confirma la presència de com a mínim dues espècies diferents d’aquest grup en aquesta zona. La recerca ha estat publicada a la revista especialitzada Comptes Rendus Palevol.

Durant l’Eocè, el que actualment és la Plana de Vic era un mar tropical amb esculls de corall on hi habitaven sirenis, cetacis i peixos i una gran diversitat d’invertebrats. Sobre les restes del dugong, els investigadors han identificat una espècie d’esponja marina habitualment vivia a fondàries superiors als 100 metres. “El fet que en aquesta zona no trobem fanerògames marines, l’aliment principal dels dugongs, però si que hi trobem associada aquesta esponja, ens fa pensar que l’animal no va morir allà on el vam trobar”, explica Balaguer. Un cop mort, el cos s’hauria dipositat en el fons i s’hauria anat cobrint lentament amb sediments, la qual cosa hauria donat temps suficient a les esponges per créixer sobre les seves restes.

Jordi Balaguer combina la seva tasca de recerca en paleontologia com col·laborador de l’ICP amb la seva faceta de divulgador científic. El seu programa d’activitats inclou xerrades i tallers escolars on es tracten diversos aspectes relacionats amb la biologia, el medi ambient i la paleontologia, algunes d’elles sobre els mamífers marins i la seva evolució.

L’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont

L’ICP és un centre de recerca que forma part del Programa CERCA de la Generalitat de Catalunya. Com a centre de referència de recerca, conservació i difusió de la paleontologia de vertebrats i humana a Catalunya, l’ICP té la voluntat d’impulsar i de promoure la recerca al més alt nivell internacional, la conservació del patrimoni paleontològic i permetre la transferència eficient de coneixement i d’aplicacions a la societat en general.