La diputada del PSC i membre de la ponència redactora, Eva Martínez, ha assenyalat que “una comarca amb 19 consellers i un pressupost al voltant dels 600.000 euros no és el model de comarca que reclamaven els alcaldes del ‘sí’, ni tampoc, òbviament, els del ‘no'”. “Abans de consensuar el text, el PSC va ser l’únic partit va proposar que els alcaldes vinguessin al Parlament a explicar-se”, ha relatat la diputada. “En la reunió va quedar clar que els alcaldes del ‘no’ no volien formar part de la comarca des del primer moment”, ha explicat Martínez. Per la seva banda, els del ‘sí’ no volien construir una comarca “mimètica” a la del Moianès. “Però finalment el text de la ponència ha estat una còpia del text del Moianès i no s’ha fet cap adaptació pel Lluçanès”, ha lamentat la diputada.

Segons la diputada Marta Moreta, tampoc hi ha hagut “unanimitat” per part dels diferents municipis en tot el procés de creació de la comarca del Lluçanès. “No hi ha hagut consens”, ha destacat. “I si un municipi va dir que no volia entrar, ara no se’l pot forçar”, ha recriminat Moreta en relació a la disposició addicional que contempla la proposició de llei en què es diu que els municipis del ‘no’ es podran desvincular de la comarca un cop aquesta hagi estat creada.

Per Eva Martínez, el Govern “no ha fet els deures” i s’ha “desentès” del procés de creació de la nova comarca, “traslladant la responsabilitat al Parlament”. “Amb el Moianès sí que ho van fer, i van encarregar informes de viabilitat, per exemple, que després van formar part del tràmit parlamentari”, ha destacat. Per aquest motiu, Martínez ha criticat que el Departament de Governació que no hagi fet “tota la feina de documentació prèvia”. Pels socialistes, el text actual “no soluciona res i no és el que demanaven els alcaldes”.

El PSC veu “innecessària” la creació de la nova comarca del Lluçanès, però a més creu que també perjudicaria els interessos de la comarca d’Osona, “perquè passaria a percebre menys recursos”, ha dit Marta Moreta.

La diputada ha destacat que els socialistes no estan en contra del Lluçanès, ni contra el fet que es mancomunin serveis que arribin als 7.000 habitants que engloba el territori, però no de la manera com s’ha portat el procés i per això no pensen aprovar el text que de moment hi ha sobre la taula. Tot i això, si el text recollís que el Lluçanès es crearà com una comarca singular, llavors estrien disposats a parlar-ne.

The post El PSC es mostra contrari a la creació de la comarca del Lluçanès appeared first on VilaWeb.

A partir de les irregularitats que el Grup de Defensa del Ter i Lluçanès Viu van detectar en l’atorgament de la llicència d’activitats de la macrogranja de Serrarols del Grup Tarradellas, a Sant Martí d’Albars, les entitats van elevar una queixa al Síndic de Greuges de Catalunya. Des del GDT i Lluçanès Viu han valorat molt positivament les conclusions i recomanacions de l’informe del Síndic ja que fa molts anys “que denunciem l’excés de cabana porcina que pateix la comarca”. Des de Lluçanès Viu, Eva Boixadé ha assenyalat que, “tot i això, la cabana no ha fet més que augmentar”. Boixadé ha afegit que els preocupa especialment la pèrdua de la petita pagesia, i tot i que “no anem en contra de ningú”, aposten per un model porcí “el màxim de sostenible”. De fet, el seu únic objectiu és “fer visible un problema que existeix i que des de l’administració no s’és prou valenta per visualitzar-lo i fer-se’n càrrec”.

De l’informe del Síndic de Greuges que s’ha presentat sobre aquesta qüestió, se’n desprenen diferents conclusions i recomanacions per a les administracions implicades, que els grups ecologistes han rebut com una confirmació als seus posicionaments. En primer lloc, en destaca la sorpresa del propi Síndic davant la creació de la macrogranja de Serrarols perquè està construïda en un territori declarat com a “zona vulnerable” per nitrats. El Síndic considera que cal millorar la gestió dels purins en les zones vulnerables i per això ha obert una actuació d’ofici i considera que no es poden seguir atorgant permisos com el de la macrogranja de Serrarols. A més, destaca que l’aprovació de més places porcines en zones vulnerables es fa gràcies a incloure els seus purins en els plans conjunts de dejeccions que gestionen de manera global els purins i els porten a zones no vulnerables. El Síndic, però, veu mancances en el control d’aquests plans i alerta que no són prou exhaustius. A més, també es dubta que actualment estigui assegurat l’abastament d’aigua a la macrogranja de Sant Martí d’Albars.

El Síndic, en l’infome, també conclou que les zones vulnerables no poden acollir noves granges i que cal “redimensionar la cabana porcina” segons el territori disponible. També demana un major control de la gestió dels purins, i que l’ús del GPS no només sigui un efecte dissuasiu “sinó un control real i efectiu”. D’altra banda, també es recomana a l’administració que valori fer una moratòria a Osona i, si cal, la reducció de la cabana porcina, com també que s’estudiï la possibilitat d’establir un tribut per depurar els aqüífers contaminats per part dels ramaders. En el cas concret de Serrarols, el Síndic demana que es valorin adequadament tots els impactes ambientals al territori, de depuració de residus i també de mobilitat.

El fet que el Síndic es prengui com a seva les demandes dels ecologistes els fa pensar que les administracions hauran de rendir comptes i facilitar la informació a aquesta instància, una infomació que, segons ha denunciat Ginesta Mary del GDT, “moltes vegades a nosaltres se’ns havia negat”. Eva Boixadé, de Lluçanès Viu, ha criticat que malauradament la informació, per exemple per saber la quantitat de porcs que hi ha a la comarca, “hauria de ser pública i transparent perquè tothom la conegués”.

Per Boixadé, el cas de Serrarols és el més paradigmàtic, però en els darrers dos anys s’han anat succeint ampliacions de petites granges del territori que acabaran sent macrogranges. És el cas de municipis veïns com Olost, Sant Bartomeu del Grau o Sant Feliu Sasserra.

Arran de la queixa presentada per aquestes dues entitats, el Síndic de Greuges ha elevat la problemàtica de la gestió dels purins a nivell català. En aquest sentit, el proper 6 de juliol hi haurà una reunió amb els diferents agents implicats per continuar tractant la qüestió i buscar consens per solucionar-la.

The post Ecologistes del Lluçanès celebren que el Síndic qüestioni els permisos que es van donar a la macrogranja de Serrarols appeared first on VilaWeb.

L’objectiu del municipi és disposar d’un planejament general propi, per la qual cosa l’Ajuntament, conjuntament amb la Diputació de Barcelona han treballat en la redacció del document d’avanç del POUM, realitzant un diagnòstic urbanístic detallat del municipi i establint els objectius i criteris a assolir pel Pla.

Entre les propostes estratègiques plantejades destaquen, pel que fa al sòl no urbanitzable, la regulació en la normativa dels sols de protecció especial o la definició i regulació d’altres tipus de sòl, com ara sols de protecció agrícola o d’interès forestal i, pel que fa als nuclis residencials de població, el manteniment del caràcter rural del nucli de Sant Martí, l’assoliment d’un creixement moderat del nucli de Beulaigua i la millora i compleció del nucli de la Blava. A més, també s’estableixen propostes orientades a mantenir i assolir petites ampliacions al nucli d’activitats existent al voltant de Can Solanich.

L’avanç del POUM va ser aprovat pel Ple de l’Ajuntament en la sessió de data 26 de maig de 2016, conjuntament amb el Programa de participació ciutadana i l’Estudi ambiental estratègic.

The post Sant Martí d’Albars vol disposar de Pla d’ordenació urbanística propi appeared first on VilaWeb.

Quan la Mesa del Parlament admeti a tràmit la sol·licitud, es crearà una ponència parlamentària conjunta, i es farà l’encàrrec de redactar la nova llei a la Comissió de Governació. Aquesta serà l’encarregada de treballar-la i resoldre les qüestions que queden pendents. Com diu Isaac Peraire, president del Consorci del Lluçanès, serà aquesta comissió qui decidirà quins municipis formaran part de la comarca, i els terminis en què es farà realitat.

La proposta de nova Llei té el suport verbal de tots els partits parlamentaris, que així ho van manifestar als alcaldes del Lluçanès. Un cop redactada la llei, s’aprovarà amb la majoria de vots favorables al Parlament.

Un procediment diferent al que es va pactar abans de la consulta del 26J

El resultat de la consulta del passat 26 de juliol, amb la negativa de 5 dels 13 municipis, va canviar el full de ruta marcat. Tot i complir-se els criteris bàsics pactats amb Governació, va quedar un gust amarg. Segons les pautes de Governació, per poder esdevenir comarca, el sí havia de guanyar a 2/3 dels pobles que representessin la meitat de la població, o bé a la meitat dels pobles si aquests representaven 2/3 de la població. Aquesta última és la condició que facilitaria la creació de la comarca: 8 pobles que sumen 5.561 habitants.

Amb aquest resultat favorable, havia de ser el Govern, i concretament el departament de Governació, l’encarregat de portar la proposta de nova llei al Parlament. Aquest procediment, de lectura única, hauria permès tramitar la comarca del Lluçanès amb més rapidesa, com va passar amb el Moianès. Finalment la Llei de la Nova Comarca del Lluçanès es tramitarà seguint aquest procediment diferent. No se sap quan s’enllestirà la Llei, però sembla que la comarca ha començat el camí definitiu cap a la oficialització.

The post La comarca del Lluçanès inicia els tràmits parlamentaris appeared first on VilaWeb.

El Consorci del Lluçanès treballa des de fa més d’un any per la recuperació de les principals varietats tradicionals d’horta i cereal del Lluçanès. La tècnica del Servei de Desenvolupament Rural del Consorci del Lluçanès, Laura Megías, ha explicat a l’ACN que el projecte ‘GRaLla: Grana i llavors del Lluçanès’ comença a partir d’una prospecció de les varietats hortícoles del territori a través de la qual s’han pogut conèixer les persones que encara disposen de llavors tradicionals que utilitzen als seus horts i la manera com les treballen i les conserven.

La dependència actual dels pagesos de les empreses productores ha provocat que l’agricultura tradicional al Lluçanès anés quedant arraconada i que la gran quantitat de varietats que omplien els camps s’hagi substituït en molts casos per llavors comercials. Segons Laura Megías, ara, la segona fase del projecte vol fer arribar la informació recollida a totes les persones que vulguin treballar per la recuperació d’aquestes varietats tradicionals.

El projecte “no pretén recuperar totes les llavors que hem identificat, potser algunes tampoc són molt importants”, però l’objectiu, segons Megías, és recuperar tot aquest llegat que s’ha anat perdent i, d’alguna manera, contribuir a “reconstruir” la història agrícola del territori i que forma part de la idiosincràsia del Lluçanès.

Ara mateix les llavors de varietats tradicionals les tenen una sèrie de persones que des del Consorci i gràcies a l’estudi que es va fer estan identificades. Aquests agricultors, la gran majoria d’una mitjana d’edat molt elevada, continuen cultivant cada any les granes i són ells mateixos els que les multipliquen. “A vegades fan algun intercanvi amb algun veí, però si no coneixes la persona que les té, difícilment hi tindràs accés”, ha explicat Megías.

El proper dissabte de les deu del matí a les dues del migdia el Consorci del Lluçanès acollirà la presentació del projecte ‘GRaLla: Grana i llavors del Lluçanès’ combinat amb un taller participatiu. El taller va dirigit a persones interessades en les varietats locals i en l’hort, i que estiguin preocupades per la recuperació d’aquestes llavors tradicionals del Lluçanès.

Amb aquest taller, el Consorci es proposa crear una “xarxa” que permeti l’intercanvi de llavors i la transferència de coneixement. “Si més gent fa servir les llavors, estaran més disponibles i seran més fàcilment conservables”, ha puntualitzat Laura Megías.

La primera reunió servirà com a punt de trobada, perquè vells i nous hortolans es puguin conèixer i comencin a definir de quina manera i en quin grau cadascú es podrà implicar en el projecte. Megías ha explicat que el projecte no disposa d’un programa tancat precisament perquè es vol que el taller sigui “molt participatiu i es vagi fent a mida” de les necessitats i les propostes dels propis pagesos i interessats en la recuperació de les llavors.

The post El Lluçanès es proposa recuperar una cinquantena de llavors autòctones appeared first on VilaWeb.