La nova variant s’iniciarà en l’actual intersecció de la carretera de Quatre Camins amb la C-153, al PK 15,500 i consistirà en l’ampliació de l’actual secció i també en la construcció de diferents obres, com un nou pont sobre el torrent de la Parra de 100 m de llum, així com la construcció d’una obra de drenatge per passar sobre el rec de Sant Genís mitjançant un calaix de formigó de 2X2 m. També es crearà una segona intersecció d’accés a l’esquirol de la nova variant.

El projecte també inclou la millora del perfil longitudinal i de la intersecció del carrer del Pont Medieval amb l’actual BV-5207, millorant-ne la visibilitat. També, per tal de millorar la visibilitat del pont medieval del camí ral de Vic a Olot, anomenat Pont de la Goga o del raval, recollit com a Bé Cultural d’Interès Local, s’ha previst el soterrament de la línia aèria de baixa tensió qiue dona servei al barri del Raval del Pont.

També es farà una connexió amb l’actual Camí de l’aigua des del pont de la Parra fins a l’actual BV-5207 que creuarà per sota el nou pont sobre el torrent de la Parra. El projecte també inclou la nova senyalització horitzontal i vertical amb indicacions d’orientació.

The post Projecte de nova variant a l’Esquirol per connectar amb la carretera de Tavertet appeared first on VilaWeb.

El concert inaugural del festival anirà a càrrec del Cor Vivaldi, dirigit per Òscar Boada, que interpretarà un recull de fragments de ‘La Flauta Màgica’ en una posada en escena especialment preparada per aquesta presentació. També participaran al concert inaugural el Young People’s Chorus of New York City.

A més, el certamen, que tindrà al britànic Christophere Horner com a nou director musical, comptarà amb la participació de diversos grups corals i de dansa de Catalunya. S’hi inclouran peces de diversos autors catalans, el que serveix per “ampliar el coneixement dels nostres autors a altres països”, ha explicat el president del certamen, Josep Maria Busquets. També ha assegurat al respecte que el més important d’aquest festival no és tant l’exhibició dels diferents grups, sinó donar a conèixer el món de la música coral.

Com a novetat, aquest any ha disminuït el nombre de representacions de dansa, quedant reduïdes a la meitat respecte a edicions anteriors. No obstant, Josep Maria Busquets ha lamentat que aquesta decisió ha sigut un error. “Penso que la dansa mereix tant com la música”, ha afirmat el president del certamen.

Durant aquests dies de juliol també s’ha preparat l”Off Festival’, una programació d’actuacions de música i dansa al marge de les competicions i concerts oficials. Aquestes es realitzaran en espais o residències de persones que no tenen ocasió de participar de les actuacions oficials, així com en escenaris exteriors de la ciutat.

El pressupost d’aquest any ha baixat lleugerament respecte a edicions anteriors i no ha arribat als 200.000 euros, amb la qual cosa s’ha hagut de potenciar l’allotjament dels participants en cases particulars, que és un dels trets distintius del festival.

El jurat del Festival està format per 20 membres de diverses nacionalitats i de prestigiós reconeixement internacional com Christopher Horner, Donka Miteva, Cèsar Calmell, Edmon Colomer o Lluís Calduch.

Al Festival hi col·laboren més de 400 voluntaris, alguns tot l’any i d’altres només durant la celebració del Festival. A més d’aquests voluntaris, s’han d’afegir també les 800 famílies dels diferents pobles que faciliten els allotjaments de forma desinteressada.

The post 25 grups de 18 països participaran al 35è Festival Internacional de Música de Cantonigròs appeared first on VilaWeb.

Amb l’objectiu de potenciar el sector lleter català per garantir el seu desenvolupament i viabilitat, el Departament d’Agricultura ha impulsat un pla per materialitzar un seguit d’accions que van encaminades a reforçar el sector i dotar-lo de mesures per millorar l’eficiència, la producció i la innovació. La consellera Meritxell Serret ha estat l’encarregada de presentar aquest dijous a les instal·lacions del Campgran (Osona) el Pla del sector làctic català 2017-2019, que té com a mesura estrella la creació d’un Institut de la llet i productes làctics.

En concret, el nou Institut de la llet està previst que es posi en marxa al llarg d’aquest 2017 i, tal com ha detallat Serret, s’engegaria amb un pressupost de 100.000 euros, dels quals la Generalitat n’aportaria el 50%. L’objectiu d’aquest nou ens, que s’impulsarà conjuntament amb el sector, és el “d’acostar al màxim la llet i els productes làctics catalans als consumidors”. La consellera ha relatat que aquest Institut també treballarà aspectes relacionats amb la nutrició, la salut, el benestar o qüestions mediambientals.

Aquesta és una de les 15 accions que conformen el Pla del sector làctic català, que va començar a treballar-se fa prop d’un any i mig amb un grup d’experts format per l’administració, el sector i especialistes de diferents àmbits. En concret, el Pla s’estructura en tres grans eixos: la millora de l’eficiència de al producció lletera; la comercialització i promoció; i la innovació i transferència.

D’entre la quinzena d’accions que es volen posar en marxa s’hi troba l’assessorament tècnic i econòmic a les explotacions; la diversificació cap a la producció ecològica; la regulació de la venda de llet crua; la indicació d’origen de la llet en els envasos; ajuts en la internacionalització; la innovació; o la protecció de la producció i promoció del mató.

Tot plegat, ha dit Serret, ha de servir per “fer una promoció integral del sector lleter” i “assegurar el relleu generacional a les explotacions que generen dinamisme i cohesió territorial”. En aquest sentit, la consellera també ha assegurat que aquest Pla ha de servir per “fomentar la indústria que aposta per la producció local i que els consumidors siguin conscients del valor i la qualitat de la llet i els productes làctics catalans”.

Baixada del consum de llet líquida de vaca

El sector làctic català ha patit en els darrers anys una baixada del consum de llet líquida de vaca, que s’ha vist agreujat per la desaparició de les quotes làcties. El propietari de l’explotació Campgran, Pep Colell, ha explicat que el sector ha viscut “moments de molta incertesa i una gran inestabilitat de preus molt accentuada”. Per això, ha dit, agraeixen molt que l’administració els doni “una empenta”. “A través de les eines que ens donin intentarem fer una llet més bona, més saludable i que les vaques ens durin més temps i siguin més fàcils de manejar”, ha exposat Colell.

Pel que fa a la creació de l’Institut de la llet i productes làctics, Colell creu que “tot allò que serveixi per mostrar la feina que fem les explotacions al consumidor final és bo”. “Hem de poder anar amb el cap ben alt i dir que la nostra llet té una qualitat excel·lent i que és un producte molt saludable per a tots els éssers humans”, ha reblat el propietari de la granja Campgran.

The post La Generalitat vol posar en valor el consum de llet amb la creació d’un Institut de la llet i productes làctics appeared first on VilaWeb.

Més informació a www.elraiddelsausetans.cat així com també als punts joves d’Osona http://www.osonajove.cat/puntsjoves/

The post Els Burrus guanyen l’edició 2017 del Raid dels Ausetans appeared first on VilaWeb.

L’entitat també subratlla que el 6 de setembre passat ja hi va haver un primer episodi d’abocament de purins en aquesta riera que consideren “un delicte mediambiental”, ja que “va contaminar la riera i va provocar una gran mortaldat” de la fauna, en especial del cranc de riu autòcton, amenaçat i en perill d’extinció.

El GDT acusa obertament de l’abocament la granja La Masellera, una instal·lació de grans dimensions –l’entitat l’anomena macrogranja- que pertany al grup de l’industrial Josep Ramisa. L’entitat recorda que aquest empresari vinculat al món porcí va ser condemnat el 2010 per un altre abocament, en aquest cas a la riera Gavarresa d’Oristà.

El primer abocament està essent investigat pels mossos d’Esquadra i aquest segon, passarà a formar part de la mateixa investigació. Per tot plegat el Grup e Defensa del Ter presentarà un escrit a fiscalia per demanar que se’ls inclogui com a part denunciant i poder seguir el procés judicial.

Des del GDT demanen que s’anul·li la llicència de la granja i es desmantelli l’explotació “si es demostra la gravetat dels fets”. També demanen que el culpable restableixi la qualitat ambiental de la riera i de tot l’entorn contaminat.

Finalment recorden que la comarca d’Osona “pateix la pressió d’un excés de cabana porcina”, fet que provoca la contaminació de les aigües i una pèrdua de qualitat de vida al territori. Es tracta d’un “greu problema” que s’arrossega “des de fa dècades”, i l’entitat lamenta que l’administració “no està posant les eines per revertir-lo”.

The post El Grup de Defensa del Ter denuncia un “nou abocament de purins” a la riera de Sant Julià de l’Esquirol appeared first on VilaWeb.

El 12 de febrer de l’any 2017 ha arribat. Per commemorar que el futur ja és aquí, s’han organitzat dos concerts d’homenatge a Esquirols, grup que va sortir d’uns quants monitors de l’Esquirol el 1968, i que es va caracteritzar per les seves lletres reivindicatives en uns anys políticament convulsos (1968-1986). L’homenatge es celebrarà en la data que apareix a una de les seves cançons, i que en el moment de la seva creació semblava llunyana, de ciència-ficció. “En aquell moment es projectava als cinemes ‘2001: una odisea en el espacio’, i per tant, la lletra reflecteix un 2017 de ciència ficció. El canvi de segle quedava lluny i l’any 2017 sonava com l’any de la picor del futur!”, afirma Joan Vilamala, membre d’Esquirols.

Les cançons del grup van cristal·litzar al llarg dels anys i encara es canten. Potser l’entorn on són més fàcils de trobar és en acampades i en l’entorn de caus i esplais, però també van fer-se un lloc en l’imaginari de moltes persones. Així va quedar demostrat en el moment que la venda d’entrades de la primera funció (19h) es va esgotar en un parell d’hores i es va haver de fer un segon passi (21:30h) que també es va exhaurir ràpidament. Així, diumenge 12 les cançons d’Esquirols tornen a pujar a l’escenari, tot i que el seu lloc és en la memòria col·lectiva. ‘Cada dia és un nou pas’, ‘Conte medieval’, ‘Fent Camí’, ‘Arrels’, ‘Torna, torna Serrallonga’… Són algun dels títols més coneguts del grup. I la majoria d’ells, tot i el pas del temps, segueixen estant d’actualitat.

El Teatre Conservatori rebrà diverses bandes a l’escenari per tocar les versions que tenen en el seu repertori de la banda osonenca. Entre ells, hi ha el grup Sciurus/Esquirols XXI, que versiona exclusivament els temes d’Esquirols i que ja va fer un homenatge al grup l’any 2010. També formaran part del concert Titot i David Rossell, Pastorets Rock, Ebri Knight i Germà Negre, entre altres.

El futur vist des del 1974

La cançó descriu un infant acabat de néixer (N’ha nascut un minyó, si és que se’n pot dir minyó), que probablement no dista gaire de les personetes que naixeran en aquest any que acabem d’estrenar: Resulta que és un xicotet de mida natural, cames i peus no n’hi veureu, són rodes de trial, versa la cançó. Rodes per anar amb presses amunt i avall atrafegats en la vida quotidiana. La descripció segueix: Per mans, claus angleses, ja que arriba al món per formar part d’un mercat laboral dins una economia que ho abasta tot; per boca un embut, per empassar-se sense gaires problemes els discursos hegemònics de torn. I acaba: I dins de les orelles radiocassets li han nascut. Els radiocassets ja no estan a l’ordre del dia, però sí que podríem parlar d’un consum poc crític dels mitjans de comunicació o viure en un món on el soroll de les cascades d’informació no et deixa escoltar gran cosa més.

Més enllà de si van encertar com seria el futur, Joan Vilamala, explica que “L’esperit del 12 de febrer va ser un programa moderadament reformista, que protagonitzà Carlos Arias Navarro, president de l’últim govern de Franco”. Eren els últims anys del franquisme i “per primera vegada es plantejava una certa obertura que insinuava canvis democràtics, cosa mai vista fins llavors”. Per tant, la cançó té també la seva lectura política.

The post Les cançons dels Esquirols tornaran a sonar al Teatre Conservatori de Manresa aquest diumenge appeared first on VilaWeb.

El Grup de Defensa del Ter veu “incomprensible i intolerable” que s’hagin donat permisos per canviar una petita granja centenària i adaptada a l’entorn per una macrogranja industrial i dins un espai natural protegit, hàbitat d’espècies en perill d’extinció. En aquest sentit, recorden que el risc que implica aquesta activitat és “molt gran” i asseguren que ara s’ha demostrat com a “nefast”.

El Grup de Defensa del Ter també es mostra “indignat” pel fet que La Masellera és propietat de Josep Ramisa, industrial del porc “reincident en infraccions d’aquest tipus”. “Només cal recordar que l’any passat va ser condemnat per un abocament de 4.500 litres de purins el 2010 a la riera Gavarresa a Oristà. La condemna només l’obligà a pagar uns 5.000 euros de multa, una quantitat irrisòria, molt inferior al cost de tractar correctament aquests residus”, han lamentat.

Els ecologistes recorden que la comarca d’Osona pateix la pressió d’un excés de cabana porcina, fet que provoca la contaminació de les aigües i una pèrdua de qualitat de vida al territori. Pels ecologistes, “aquest és un greu problema que arrosseguem des de fa dècades i l’administració no està posant les eines per revertir-lo i aconseguir posar fi a la contaminació i recuperar la qualitat de les aigües i el medi natural”.

The post El Grup de Defensa del Ter denuncia un abocament il·legal de milers de litres de purins a L’Esquirol appeared first on VilaWeb.

D’altra banda, es modificarà el traçat del Camí Ral que va de Vic a Olot i que ara travessa la zona industrial, amb la conseqüent incompatibilitat d’usos.

L’empresa s’ubica a l’est de la carretera d’Olot (C-153), molt a prop del nucli de Sant Martí Sescorts i del camp de futbol. El canvi inclourà també millores paisatgístiques, com la separació del camí i la indústria mitjançant una barrera vegetal. També es formaran nous espais verds entorn al camp de futbol. Precisament, l’àrea on es troba el camp, l’antiga urbanització de l’Espòrting, acollirà una nova zona d’equipaments comunitaris de lleure.

The post Urbanisme dóna llum verda a l’ampliació de l’escorxador frigorífic de Patel a l’Esquirol appeared first on VilaWeb.

En la roda de premsa de presentació en el marc de la Setmana del Llibre en Català, el regidor de Fires i Mercats de l’Ajuntament de Vic, Benjamí Donigà, ha constatat la idoneïtat de combinar el llibre i la muntanya, en el marc de les accions per donar a conèixer la comarca. En aquesta línia, ha anunciat també la segona edició del premi literari sobre la muntanya.

El tinent d’alcalde de l’Esquirol, Joan Callejón, ha explicat l’aposta de la organització per impulsar activitats al Collsacabra i, en aquesta línia, ha avançat que se celebrarà una cursa d’orientació el 5 de novembre, una projecció de fotografies antigues, excursions i, fins i tot, s’estudia impulsar un espai d’aventures.

Finalment, la presidenta de l’AELLC, Montse Ayats, explica que les fires pel territori demostren que el llibre té “ganes d’arribar a tothom”. “Hem de treballar perquè creixin i mostrin la diversitat i la potència del llibre en català”, ha insistit.

The post La Fira de la Muntanya i del Llibre torna al novembre entre Vic i el Collsacabra appeared first on VilaWeb.