Xarim Aresté i el Conjunt del Miracle presenten dissabte ‘La rosada’ al Teatre Cirvianum

Aquest cap de setmana torna l’activitat al Teatre Cirvianum. I per partida doble. Dissabte, a les 9 del vespre, Xarim Aresté i el Conjunt del Miracle presentaran ‘La rosada’, un disc que desprèn màgia i frescor en estat pur. Diumenge es posarà en escena la reposició del muntatge del grup Xarxa, ‘El petit príncep’.

Xarim Aresté és un dels millors guitarristes del país, que ara presenta el segon disc en solitari, després d’una llarga trajectòria amb Very Pomelo i també com a escuder d’artistes com Maika Makovski, Sopa de Cabra, Josele Santiago o Sanjosex. A ‘La rosada’ actua acompanyat per una formació d’onzet de luxe, el Conjunt del Miracle.

El músic de Flix, en el seu procés de frenètica recerca per trobar nous matisos a la seva música, ha reclutat una nombrosa banda: el Conjunt del Miracle. Onze músics versàtils, que permetran fer reviure en directe tota la màgia que atresora el disc, a més de presentar també altres cançons inèdites i recuperar joies de tota la trajectòria de Xarim Aresté, tant en solitari com de l’època Very Pomelo.

I diumenge, a les 6 de la tarda, el grup Xarxa reposarà ‘El petit príncep’ d’Antoine de Saint-Exupéry, amb direcció de Jordi Torres. El grup Xarxa de Torelló presenta, amb els recursos del teatre, la dansa i la música, una adaptació d’aquest conte infantil. Sota l’aparença d’un conte per a nens, ‘El petit príncep’ és un conte poètic i filosòfic que ha esdevingut una obra cabdal de la literatura del segle XX i traduïda a dues-centes cinquanta llengües.

La història explica la trobada entre un aviador, que ha hagut de fer un aterratge d’emergència al desert del Sàhara, i un nen misteriós que, amb els diàlegs que mantenen i les seves reflexions, li fa replantejar tota la seva existència. En aquesta obra es tracten temes de la profunditat del sentit de la vida, l’amistat o l’amor. Antoine de Saint-Exupéry, autor de l’obra i aviador, va aconseguir captivar als lectors amb la màgia d’un nen i amb els seus raonaments. L’autor convida al lector, en aquest cas a l’espectador, a trobar el nen que tothom té a dintre “Totes les persones grans han començat essent nens (però n’hi ha poques que se’n recordin)”. I a donar l’autèntic valor a les coses: “Només s’hi veu bé amb el cor. L’essencial és invisible als ulls”.