09.05.2016 - 09:58
|
Actualització: 09.05.2016 - 11:58
Plantar, regar, créixer, collir i menjar. Aquest seria el cicle que seguiria un hortolà qualsevol que conrea els seus propis aliments. A Manlleu (Osona), aquest cicle es fa en xarxa i el beneficiari n’és El Sarró, el banc d’aliments municipal. Davant la necessitat de producte fresc que tenia l’entitat des que va néixer, el consistori va proposar un projecte col·lectiu d’horts urbans i ecològics per abastir el banc d’aliments amb hortolans experimentats, però també usuaris del mateix banc d’aliments que aprenen a cuidar allò que planten i que acabarà als seus plats. Els beneficis que se n’obtenen són múltiples. Un dels voluntaris, Omar Mustafa, ha explicat a l’ACN que el treball a l’hort el manté ocupat, “no t’avorreixes, passes dues o tres hores aquí i t’entretens, i a més ho fas amb alegria perquè saps que estàs ajudant a la gent”.
L’Omar ajuda a gent que, com ell, des de fa un temps s’ha vist obligada a anar al Sarró per omplir la nevera. A Manlleu s’atenen unes 400 famílies a l’any, però fins ara només es proporcionava producte sec, segons ha explicat la tècnica de banc dels aliments, Susanna Fernández. Amb la incorporació dels 450 metres quadrats conreables en espais urbans propietat de l’Ajuntament, la dieta dels usuaris del Sarró canviarà ben aviat. Ja fa més d’un mes que hi treballen i ja han aplanat el terreny, i han començat a plantar les primeres patates, tomàquets i carabassons. Durant tot l’any els camps estaran ocupats per cultius de temporada que es conrearan de manera ecològica.
L’ànima del projecte és l’hortolà jubilat Pere Crosas. Aquest voluntari, que a més és biòleg, ha estat al capdavant dels horts urbans de Manlleu des dels inicis i ara també guia i assessora el projecte d’horta pel Sarró que, a més, comparteixen gran part de l’espai. La regidora de Medi Ambient i Pagesia, Maria Carme Bassas, ha explicat que la funció del Pere és “essencial” perquè molts dels voluntaris que s’acosten als horts no tenen coneixements bàsics d’horticultura necessaris perquè tot es desenvolupi correctament. En Pere els assessora i els guia perquè la terra pugui començar a donar fruits el més aviat possible. Bassas ha explicat que per a salvar la distància també s’oferiran cursos bàsics als nous voluntaris.
Beneficis múltiples
Susanna Fernández ha assenyalat que els beneficis que propicien els horts són a tots nivells. D’una banda, el Sarró es proveirà d’un tipus de producte que fins ara no podia oferir: verdures i hortalisses ecològiques acabades de collir de la terra. De l’altra, el benefici que té pels voluntaris. “El que volem és que els mateixos usuaris del Sarró treballin la terra, vegin com creix el producte, el valorin i, a més a més, el puguin consumir”, ha explicat Maria Carme Bassa. Fernández afegeix que aquesta implicació dels usuaris del Sarró també comporta beneficis a nivell emocional. Molts són persones que es troben a l’atur, “i venir a l’hort és una manera d’estar ocupats i també els ajuda a millorar l’autoestima”. “Sense oblidar que es tracta d’un complement als valors solidaris de poder contribuir a omplir els cabassos del Sarró que posteriorment es distribuiran entre totes les famílies usuàries”, ha afegit Susanna Fernández.
Aquest és el cas d’Omar Mustafa i Hafida Ouadi. Els dos coincideixen a assenyalar que els agrada treballar la terra i ajudar els altres, motiu principal pel qual han accedit a participar al projecte. Ouadi ha explicat que cada dia va a l’hort, al matí, a la tarda o dues vegades al dia. Quan deixa el seu fill a l’escola, si no té altres feines a fer, se’n va al tros a feinejar. “Sempre hi dono una volta i ho cuido com si fos un fill”, ha assenyalat. L’Omar Mustafa ja coneixia una mica com funciona l’horta perquè un amic tenia un camp i a vegades li anava a donar un cop de mà. Per ell, el projecte li permet estar ocupat. “Passes dues o tres hores aquí, un parell o tres de cops a la setmana, i t’entretens”, ha apuntat. “A més, com que saps que estàs col·laborant amb la gent, la feina la fas amb més alegria”, ha explicat amb una rialla.
L’hortolà Pere Crosas és un pou de saviesa. Dedicat durant la major part de la vida a la docència, ara gaudeix moltíssim del contacte que té amb els voluntaris mentre els guia, els ensenya i assessora sobre quin tipus de planter o quines tècniques són més adients per fer créixer les plantes o quina és la millor manera de combatre el pugó amb remeis que ell mateix prepara de manera natural. En els propers mesos, l’objectiu de Crosas és poder iniciar un cicle d’horta sencer. Començar per les plantes d’hivern, com les faves, els pèsols o les cols, perquè són plantes que reparen el terreny, i amb aquesta tècnica poder avançar les collites i millorar la producció, ha explicat.
Un projecte obert
Aquest projecte s’impulsa a través de voluntariat, ja siguin persones jubilades, hortolans de les zones d’horta municipals, altres col·laboradors habituals o també persones usuàries del Sarró. Ja s’ha creat un grup inicial de col·laboradors, però ara el projecte s’ha obert a la ciutadania o a qualsevol entitat interessada.
La superfície total que s’ha destinat als horts és de més de 450 metres quadrats i està distribuïda en tres terrenys que actualment estaven en desús, dos dins les zones d’horta municipals i un altre al passeig del Ter. El més gran – de 285 metres quadrats – és a dins de la finca dels horts de Can Sanglas, un segon – de 125 metres quadrats – al Passeig del Ter, a la zona de l’escorxador, i l’últim – de 54 metres quadrats – es troba dins la finca dels horts de la Platja de Dolcet. El ressò que està tenint la iniciativa ja ha provocat que alguns propietaris de terrenys privats i empreses s’hagin interessat per poder col·laborar en el projecte.
