Vic homenatja el crític i comissari Manel Clot

H. Associació per a les Arts Contemporànies (H.AAC) ha homenatjat, amb la col·laboració de l’Escola d’Art i Superior de Disseny de Vic, al crític d’art i comissari Manel Clot (Granollers, 1956-2016) dins la programació d’actes de celebració del 25+1 aniversari de l’entitat. L’acte ha començat amb la formalització de la cessió del fons bibliogràfic Manel Clot a la biblioteca Daniel Giralt Miracle de l’Escola d’Art i Superior de Disseny de Vic, i ha tingut, com a plat fort, una taula rodona amb la participació de Marià Dinarès, president d’H.AAC, Ferran Barenblit, director del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), i dels artistes Pep Duran, Jordi Pagès i Carles Congost.

A l’inici de l’acte, que s’ha fet coincidir just un any després de la seva mort, Salvador Clot, germà de Manel Clot, i Felip Vidal, director de l’Escola d’Art i Superior de Disseny de Vic, han firmat un conveni en virtut del qual la família Clot cedeix el valuós i extens fons bibliogràfic que el crític va acumular durant la seva vida. “Es tracta d’un fons molt complet i de gran qualitat que consta d’entre 1.500 i 2.000 documents, com llibres, revistes, catàlegs, etc”, explica Anton Granero, membre d’H.AAC i un dels artífexs de l’homenatge. Per desig de la família Clot, el fons bibliogràfic es quedarà a la biblioteca Daniel Giralt Miracle, de l’Escola d’Art i Superior de Disseny de Vic, especialitzada en art, disseny i arquitectura, mentre que la resta de documents, com escrits i articles, han estat donats al MACBA. “La donació és una oportunitat única d’entendre una època que és la del mateix museu”, ha explicat Ferran Barenblit, director del MACBA, que va professar una “estima descomunal” a Clot a qui va conèixer en una entrevista a Antoni Tàpies al 1989. “Sense ell, la crítica d’art no tindria la mateixa riquesa ni capacitat”, ha afirmat. Per la seva banda, Vidal ha agraït el gest a la família Clot. “Tenim ara la responsabilitat de cuidar el llegat i fer-lo arribar a altres persones perquè en puguin gaudir”, ha dit.

Durant la taula rodona, els artistes Duran, Pagès i Congost han coincidit a assenyalar la genialitat de Clot com a crític i comissari i la seva personalitat polièdrica. Per Pep Duran, va ser “com un tsunami; algú amb una curiositat inabastable” que es va dedicar a la crítica d’art “tot i la seva dificultat per escriure”. “En el fons era un artista que ens ha deixat un criptograma per algú que tingui ganes de resoldre’l”. Per la seva banda, Pagès ha rememorat l’inici de la seva amistat amb Clot en un viatge a la documenta de Kassel al 1982, junt amb dos amics més, en què els “feia de guia”. “Ho sabia tot era com si ja hagués estat allà abans”, diu. Congost s’ha definit com un dels molts artistes a qui Manel Clot va descobrir i va donar suport. “El Manel se’m va inventar; difícilment un altre que no fos ell hagués sabut valorar-me”, ha remarcat. “Tenia una intel·ligència exquisida”. Marià Dinarès, president d’H.AAC, ha recordat la “connexió” de Clot amb la ciutat de Vic. “Ell va ser l’autor del primer volum d’una col·lecció de llibres d’H.AAC sobre les arts contemporànies; també va participar a la QUAM i va tenir una estreta relació amb Eumogràfic”, ha dit. Durant l’acte, que ha reunit una cinquantena de persones, s’han projectat imatges de treballs i articles de Clot, alguns dels quals s’han exposat físicament a la sala.

Un crític i comissari descobridor de talents

L’activitat de Manel Clot va suposar la irrupció d’una mirada i una actitud essencials per a la configuració del panorama de l’art contemporani a partir dels anys noranta. Centrat en el comissariat i la crítica d’art (El País, a les revistes Àrtics i Lápiz, etc) i la docència (a la Universitat Pompeu Fabra i a EINA), Clot va fer de la investigació i la recerca el seu motiu de treball, cosa que li procurà avançar-se a molts dels corrents estètics i de pensament que havien de venir, portar-los al públic i trobar els artistes que hi apuntaven per a donar- los veu, i també instigar altres creadors a sumar-s’hi. El paper i l’essència de l’artista, l’ús de llenguatges marginals o dels mitjans de comunicació o les noves formes de cultura, la preocupació pel llenguatge, l’arxiu, la il·lustració, l’erotisme, la identitat individual i col·lectiva… La seva tasca va introduir nous àmbits en la pràctica de l’art i també una nova manera que el curador es relacionés amb l’artista. Un repàs als principals creadors actuals seria també una enumeració de molts dels artistes a qui Manel Clot va potenciar i estimular; una mostra més del seu talent, del risc en la pràctica i de la seva obra i tot el que ell ens ha llegat. Per altra banda, Clot va comissariar multitud d’exposicions a galeries i institucions com Time Span (Fundació ‘la Caixa’ de Barcelona, 1990); Subjecte de ficció (Centre d’Art Santa Mònica, 1991); Spaces of Desire (Transmission Gallery de Glasgow, 1996); Hipertronix (Espai d’Art Contemporani de Castelló, 1999); Inter/Zona (Palau de la Virreina, 2000); Francesc Abad: Bloch W.B. (Museu de Granollers, 2006, i a l’Instituto Cervantes de Berlín (2008); Sin escenario (Museo de Arte Contemporáneo de Panamá, MADC San José, Costa Rica; i Museo de Arte de El Salvador -MARTE- San Salvador, 2009).

Actes de celebració dels 25+1 anys d’H.AAC

L’homenatge a Manel Clot és el segon dels actes programats amb motiu de la celebració del 26è aniversari d’H.AAC, que s’allargarà durant tot l’any i contempla una quinzena d’activitats culturals i lúdiques i la col·laboració de nombroses institucions, entitats i empreses. Els actes inclouen la participació de noms destacats del panorama cultural actual, com Albert Serra i la seva pel·lícula La mort de Lluís XIV, que es projectarà en el marc de la programació de Cineclub Vic; Jordi Oriol, amb l’obra La caiguda d’H, que es representarà al Casino de Vic sota l’organització de L’Atlàntida Centre d’Arts Escèniques d’Osona; o bé el filòsof Xavier Antich, que farà una conferència. També es durà a terme una lectura de textos de poetes pintors a cura de Víctor Sunyol. Per la seva banda ,els artistes Francesc Abad, Toni Ferron i Jordi Lafon presentaran les seva últimes publicacions en col·laboració amb Adicciones Porquesí. Una altra activitat serà un dinar festiu el 10 de juny obert al públic en què es duran a terme performances,
circ, arts de carrer, actuacions musicals i de dj’s, etc. Amb motiu de l’efemèride, l’entitat estrena el web www.haac.cat i perfils a les xarxes socials i editarà una publicació sobre la història i fites d’H.AAC.

H.AAC, referent de l’art contemporani

L’art contemporani no s’entendria a Osona sense H. Associació per a les Arts Contemporànies (H.AAC). Creada al 1991, l’entitat ha promogut des dels seus inicis manifestacions artístiques i de pensament relacionades amb les idees i estètiques contemporànies, així com amb la creació, recerca i estudis en aquest camp. Ha dut a terme projectes en diferents àmbits com la Quinzena d’Art de Montesquiu (QUAM); edita, en col·laboració amb Eumo Editorial la col·lecció Textos sobres les Arts Contemporànies; realitza exposicions i organitza conferències i debats sobre aspectes de l’art i del pensament contemporani. Des de 2009, ha centrat la seva activitat principalment en la gestió d’ACVic Centre d’Arts Contemporànies, resultat de la cooperació entre l’Ajuntament de Vic, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i H. Associació per a les Arts Contemporànies. De cara al futur, l’associació vol “continuar treballant, canalitzant i fomentant la creació, la formació i la col·laboració entre els diferents estaments del sector de les arts i la cultura”.