09.06.2016 - 08:37
|
Actualització: 09.06.2016 - 10:37
L’Ajuntament de Vic i la càtedra de Cures Pal·liatives de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya acaben d’engegar un projecte pioner a Catalunya sota el nom ‘Vic, ciutat cuidadora’. Un dels seus impulsors, el professor Xavier Gómez-Batiste, ha explicat que l’objectiu és involucrar i empoderar la societat i les seves organitzacions cap a un canvi de perspectiva social i cultural sobre les necessitats d’atenció de persones amb malalties avançades (sobretot relacionades amb l’envelliment i les malalties cròniques), però també millorar la manera com la societat s’enfronta a la mort. Es calcula que l’1’5% de la població de Vic pateix aquest tipus de malalties, dels quals unes 300 persones en risc d’exclusió es podrien beneficiar més directament d’aquesta nova manera d’entendre l’acompanyament en el tram final de la vida.
El professor Xavier Gómez-Batiste ha explicat que actualment el 75% de la població de Cataluya mor de malalties cròniques evolutives. La qual cosa significa que la malaltia va avançant al cap de dos, tres i quatre anys i, a més, també s’hi van sumant altres patologies. En el cas concret de Vic, les persones afectades per aquest tipus de malalties representen l’1’5% de la població, entre 800 i 900 persones.
Gómez-Batiste ha explicat que totes aquestes persones estan ateses “d’una manera exemplar” pel sistema assistencial vigatà, liderat per l’Hospital de la Santa Creu i els altres centres que li donen suport. El professor ha explicat que l’objectiu del projecte ‘Vic, ciutat cuidadora’ no és qüestionar la tasca que desenvolupen el sanitaris, “sinó complementar-la”. “No volem substituït la feina dels professionals de la salut, sinó que el que diem és que faltaven peces que millorin l’acció d’acompanyament”, ha destacat.
L’Ajuntament de Vic i la Càtedra de Cures Pal·liatives de la UVic ja ha presentat el projecte per ajudar a acceptar la mort com un fenomen natural a una cinquantena d’associacions i entitats vigatanes. La cap del Departament de Benestar i Família de l’Ajuntament de Vic, Sílvia Mateu, ha assenyalat que el projecte s’obrirà a totes les entitats i associacions que hi vulguin participar i, de moment, la recepció “està essent molt bona”, perquè totes perceben la “necessitat” que hi ha de trencar el tabú sobre la mort i el procés final de la vida dels ciutadans.
Les entitats i associacions cridades a participar al projecte són molt diverses. Des de les associacions de veïns, passant per Osona Contra el Càncer, Càrites, les diverses associacions confessionals o el Tupí, però també les escoles de la ciutat.
Concretament, el projecte vol incidir en dos nivells. El primer vol treballar directament amb les 300 persones en risc d’exclusió social que viuen a Vic, mentre que després hi hauria una segona bateria d’iniciatives encaminades a tractar la mort i el procés vivencial en el tram final de la vida des d’un nivell molt més ampli de la societat, com per exemple des de les escoles. Gómez-Batiste ha explicat que en aquest nivell, les escoles, per exemple, podrien introduir la qüestió de la mort dins els currículums escolars, amb xerrades que ajudin a afrontar la mort d’un pare o d’un avi, o una associació de veïns podria programar un cicle de cinema sobre el dol.
Prova pilot de la OMS
El proper 15 de juny s’organitzarà la jornada ‘Vic, Ciutat Cuidadora’ a la Sala Mercè Torrents de la UVic-UCC. A banda de la participació del doctor Xavier Gómez-Batiste, director del Centre Col·laborador de la OMS en Programes Públics de Cures Pal·liatives i director de la Càtedra de Cures Pal·liatives de la UVic, l’acompanyarà el professor de l’Acadèmia de Ciències Socials de la Universitat de Bradoford, Allan Kellehear, un expert mundial en l’àmbit i en la implementació de projectes similars a altres llocs del món. La intervenció de Kellehear anirà encaminada a explicar de quina manera cada associació vigatana pot aplicar el projecte a la seva organització.
De fet, la iniciativa de Vic es convertirà en una prova pilot de la OMS i, a més, servirà com a base d’una tesi doctoral. Segons Gómez-Batiste, la vessant acadèmica li dóna més rigor al projecte i ajudarà a fer que sigui “replicable” a d’altres comunitats.
