28.10.2016 - 07:44
|
Actualització: 28.10.2016 - 09:44
Coincidint amb la celebració aquest 2016 de l’Any Llull i el 125è aniversari del Museu Episcopal de Vic, diferents entitats de la capital d’Osona han impulsat un cicle d’activitats sobre la literatura medieval, que tindrà lloc del 2 de novembre a l’1 de desembre. Sota el nom de ‘Primeres escriptures’, s’han organitzat un total de cinc sessions sobre grans autors medievals com Guillem de Berguedà, Andreu Febrer, Ramon Llull o Ausiàs March. La peculiaritat del cicle, segons ha explicat un dels seus impulsors, Francesc Codina, director de la revista ‘Reduccions’, rau en què, a banda de les conferències dels experts sobre cada personatge, també es farà un recital de textos i una visita comentada a peces artístiques del Museu Episcopal de Vic per “posar en relació l’obra literària amb les expressions artístiques del seu temps”.
El nom de ‘Primeres escriptures’ s’ha escollit perquè les obres i autors que s’abordaran al cicle “inauguren una tradició literària catalana en un moment en què a tot Europa les llengües vulgars van començar a prendre espai al llatí i Catalunya va ser un dels territoris avançats”. Així s’explica Francesc Codina, director de la revista ‘Reduccions’ i un dels impulsors de la iniciativa, juntament amb l’Ateneu de Vic, el Patronat d’Estudis Osonencs, el Museu Episcopal de Vic, la Revista Poesia i la Càtedra Verdaguer d’Estudis Literaris.
De fet, el cicle vol fer present la paraula d’alguns dels grans autors medievals que van inaugurar la tradició literària de la llengua catalana com són Ausiàs March, Ramon Llull, Guillem de Berguedà o Andreu Febrer. En aquest sentit, Codina ha lamentat que per manca de pressupost i temps “no hem pogut incloure tots els autors que ens agradaria” i ha admès que s’han quedat al tinter noms importants de la literatura medieval com Bernat Metge o Isabel de Villena.
Una de les peculiaritats de la iniciativa és que, a banda de les conferències sobre cada autor i obra que aniran a càrrec d’experts sobre el tema, en cada sessió es farà una lectura de textos i una visita comentada a diferents obres i espais del Museu Episcopal de Vic (MEV) que tenen una relació artística o històrica amb l’obra literària. El director del MEV, Josep Maria Riba, ha apuntat que es visitaran “des de visions del cel i de la terra, fins a escenes cortesanes, bèl·liques o de la moda”. “En definitiva, diferents dimensions que complementaran la part més literària”, ha afegit.
La primera conferència anirà destinada a Guillem de Berguedà i el conferenciant serà Francesc Ribera ‘Titot’, que ha escrit la novel·la ‘L’assassinat de Guillem de Berguedà’ i ha musicat la poesia del cavaller i trobador català. En aquesta ocasió, a diferència de la resta de conferències en les quals la lectura dels textos anirà a càrrec de Dolors Rusiñol, serà el mateix ‘Titot’ qui recitarà els textos de Guillem de Berguedà. Tot seguit, es farà una visita comentada al Temple Romà, l’antic castell dels Moncada i el campanar de la catedral de Vic, elements tots ells presents en l’obra del trobador.
El dijous 10 de novembre tindrà lloc la sessió dedicada a Andreu Febrer, trobador, poeta i gramàtic. El professor de la UAB Lluís Cabré serà l’encarregat d’explicar la vida i obra de l’escriptor vigatà. En aquest cas la visita comentada porta per nom ‘Visions del cel i de l’infern’. La següent sessió serà el dijous 17 de novembre i se centrarà en la novel·la cavalleresca i anirà a càrrec de Pere Quer, professor de la Universitat de Vic i medievalista.
Les dues últimes sessions aniran dedicades a Ramon Llull i Ausiàs March. La de Llull tindrà lloc el 23 de novembre i serà Joan Santanach, professor de la UAB i comissari de l’Any Llull, qui desvetllarà els secrets de la vida i obra de Llull. La visita comentada porta per títol ‘Imatges de les Bèsties a l’art medieval’. Finalment, la sessió dedicada a Ausiàs March tancarà el cicle el dijous 1 de desembre i serà Josep Pujol, professor de la UAB, qui el presentarà. La visita comentada serà sobre la ‘moda cortesana al segle XV’.
Segons han explicat els organitzadors de l’acte, la intenció és que aquest cicle tingui continuïtat en el temps.
