25.01.2017 - 09:25
|
Actualització: 25.01.2017 - 10:25
La consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs, va presidir ahir la quarta jornada del procés de debat GovernsLocals.cat. La sessió s’ha adreçat als alcaldes, presidents d’entitats municipals descentralitzades i presidents de consells comarcals de la Catalunya Central.
Es tracta de la quarta sessió territorial, de les vuit programades, que el Departament de la Generalitat organitza arreu del país, per tal de fomentar la màxima participació del món local, escoltar i recollir les seves propostes per definir la nova legislació de l’Administració local a Catalunya.
La titular de Governació ha destacat l’alta participació dels representants del món local en les sessions de debat al territori del procés participatiu GovernsLocals.cat: “Ja són més de 300 els alcaldes i alcaldesses que han participat en aquestes jornades i, en el cas de la Catalunya Central, la xifra arriba a 80. Hem arribat al món local d’una forma molt àmplia. Aquestes jornades ens permeten prendre nota de l’opinió directa de les persones amb més coneixement de causa pel que fa al món local i, alhora, les més afectades per aquesta proposta de canvi en la legislació que posem sobre la taula”.
La consellera ha explicat que el mes de febrer s’hauran acabat les sessions territorials i s’elaborarà un primer document a disposició de prop de 9.000 càrrecs electes, que podran esmenar i opinar a través del portal web de www.governslocals.cat. “Amb les seves contribucions, arribarem a l’aportació final del debat, que serà presentada entre finals de març i principis d’abril al Parlament de Catalunya”, ha apuntat.
Borràs ha subratllat que aquest document “traçarà de forma clara la pluralitat d’aquest país”. Segons la consellera, “Catalunya té des de grans ciutats a petits municipis, i jornades com la d’avui permeten que tothom pugui parlar cara a cara”.
En relació amb el debat celebrat a Vic, la consellera ha destacat que hi ha hagut temes comuns, com ara “la necessitat d’establir mandats més llargs, d’entre 5 i 6 anys” per tal de “poder dur a terme els projectes previstos amb prou marge de temps”.
D’altra banda, també ha sorgit una nova qüestió com és “la possibilitat de dotar els ens locals de més autonomia per desplegar la reglamentació de la legislació que afecta al municipi, sempre dins el marc de la legalitat”.
Una altra demanda recollida ha estat la necessitat de repensar el finançament dels ens locals i de lligar les competències de cada municipi amb els recursos necessaris per prestar els serveis compromesos. “El finançament és clau per disposar de recursos suficients per desenvolupar les seves competències”, ha explicat la consellera. “Cal deixar clar, d’entrada, que prop del 60% ingressos dels ajuntaments són ingressos propis a través d’impostos propis, el 30% provenen d’ingressos per part de l’Estat, el 5% ve de beneficis de transaccions municipals, i el 4% restant correspon a les aportacions del Govern de Catalunya. En el cas dels petits, l’aportació pròpia és molt menor i rep més ajuda de les altres administracions”, ha afegit.
Per la seva banda, l’alcaldessa de Vic, Anna Erra, ha agraït “l’oportunitat que dóna el Govern de Catalunya per parlar, decidir i posar les nostres necessitats damunt la taula en el debat de la nova llei de governs locals. Escoltar el territori i saber les diferències i necessitats de cada municipi és vital. Des del municipalisme, això s’agraeix molt”.
Les opinions recollides a la ciutat de Vic se sumen a les aportacions dels representants del món local que han participat en les dues sessions anteriors, a Mataró (comarques de Barcelona), a Tortosa (Terres de l’Ebre) i a Poblet (Camp de Tarragona). La resta de conclusions recollides aquesta tarda estan en línia amb les ponències que ja s’havien treballat amb el món local. Així, s’ha defensat també, per exemple, la el paper dels consells comarcals, la proposta de l’elecció directa i la possibilitat d’establir unes eleccions a doble volta.
Altres punts tractats han estat el rebuig a fusionar municipis i el requeriment de més formació per als funcionaris per donar compliment als requisits de la llei de transparència, així com la necessitat d’un codi de conducte de càrrecs electes i de treballadors públics comú a tots els municipis, i la possibilitat de fomentar més eines de participació activa per part de la ciutadania.
La consellera Borràs ha estat acompanyada per l’alcaldessa de Vic, Anna Erra; la delegada del Govern de la Generalitat a la Catalunya Central, Laura Vilagrà; el secretari d’Administracions Locals, Joaquim Ferrer; i la directora dels serveis territorials de Governació a la Catalunya Central, Ivet Castaño.
El procés participatiu de debat GovernsLocals.cat
El Govern, juntament amb les altres administracions, ha posat en marxa el procés de debat GovernsLocals.cat per definir com ha de ser l’Administració local catalana del futur. Aquest procés de debat té com a objectiu posar sobre la taula i repensar qüestions relacionades, entre d’altres, amb l’ordenació territorial, l’organització dels governs locals o les finances locals.
Aquest procés vol involucrar tots els nivells de l’Administració, per la qual cosa totes les administracions hi són representades en diferents grups de treball, els quals han desenvolupat unes primeres aportacions, en forma de sis ponències, que es debatran en les sessions de debat al territori.
També s’establiran diversos processos participatius a nivell municipal i es recolliran opinions a través del web governslocals.cat, a més del present butlletí electrònic, que fomentarà la participació dels electes. Els documents resultants d’aquest debat es coordinen a través d’un comitè tècnic, format per representats de totes les administracions, i se sotmetran a la consideració d’un grup d’assessors externs.
El procés de debat finalitzarà el mes de març, amb l’elaboració d’un document final que es traslladarà al Parlament de Catalunya i que ha de servir com a base per elaborar les futures lleis dels governs locals.
