01.12.2016 - 09:56
|
Actualització: 01.12.2016 - 10:56
El 8 de desembre a 2/4 de 8 del vespre, es presenta a la Sala Modernista del Casino de Vic el llibre ‘El Bisbe Ludòpata i altres contes’ de Toni Coromina, amb la presència a la taula de Biel Barnils (poeta, escultor i activista cultural) i de l’autor.
El llibre, publicat per Témenos Edicions, aplega sis relats escrits entre l’any 1999 i el 2016. Tots tenen en comú el mateix marc geogràfic, Balafiu, una població imaginària que pot associar-se amb qualsevol ciutat mitjana de la Catalunya interior. Cada un se situa en èpoques molt diverses i extenses en el calendari: des de les acaballes de la Guerra Civil fins al futur més immediat (2022).
El bisbe ludòpata, el conte que dóna nom al títol, recrea les contradiccions d’un clergue que es debat entre la fermesa de la seva fe, la superstició, la creença en el destí i la ludopatia.
Amor de gendre és una aproximació jocosa als tradicionals vodevils teatrals sobre l’amor i els mals entesos que acostumen a representar els grups de teatre d’aficionats a les festes de barriada, un entreteniment farcit d’embolics i sorpreses inesperades.
A Els desnonats de can Seixanta, un artista caigut en la indigència rememora des d’un llit de cartrons improvisat al carrer la seva època de joventut i l’alegria que durant els anys setanta regnava al Cafè de Balafiu, un establiment singular que aglutinava la bohèmia local i tota mena de personatges histriònics.
El botiguer, que inicialment havia de ser el text d’una òpera, és la trista història d’un comerciant decadent i envejós que en plena crisi troba com a única sortida a la davallada l’engany amorós per conquerir el cor de la filla d’un empresari puixant de la competència.
Les gòtiques busca l’origen del sobrenom de dues bessones molt modernes i criticades al poble, però que amb els anys han assolit una bona posició social.
Finalment, Teodor Mistral, té el seu origen en la traducció lliure que l’autor del conte va fer del llibret de l’òpera “Orfeu” de Monteverdi, i que posteriorment va passar a constituir la columna dorsal del relat, una metàfora sobre el poder de la música i una recreació actual del mite d’Orfeu.
Toni Coromina i Pou (Vic, 1955).
Escriptor i periodista. Fotògraf aficionat. Té dos fills. Des de 1987 col·labora en diversos mitjans osonencs (El 9 Nou, TVO, La Marxa, El Ter i Osona.com (Nació Digital). Coautor amb Albert Om del llibre Rebotiga d’Il·lustres (Premsa d’Osona 1989). Editor de la revista El Pardal Moderat (Vic (1991-1992). Ha publicat El que la sigue la persigue, la biografia del grup musical El Ultimo de la Fila (Editorial Can, 1995). Guionista d’humor a Ràdio 4 i a Rac-1 (1996-1998). Autor del llibre Cafè Vic, retrat d’una generació de rebels i bromistes (Ajuntament de Vic-Eumo Editorial, 2007). Autor de la novel·la A favor o en contra, dietari d’un perruquer somiatruites (Témenos Edicions, 2014). Autor del llibre Òxid de Boira, col·lectiu d’artistes dels anys 70 a Vic (Editat per Galeria El Carme, 2016). Col·laborador de La Vanguardia (des de 1991), on durant 10 anys va escriure els guions de la vinyeta editorial Ventura & Coromina; actualment hi publica articles d’opinió i treballs a Cultura i Viure.
