08.06.2017 - 09:25
|
Actualització: 08.06.2017 - 11:25
El monestir de Sant Joan de les Abadesses exhibirà un facsímil del ‘Retaule de la Passió, Mort i Resurrecció de Jesús’ de Bernat Saulet elaborat a partir de tècniques avançades amb tecnologia 3D i el treball curós del mestre escultor Javier Lozano. La digitalització del retaule en 3D, el fresat mecànic de blocs d’alabastre i l’acabat manual han estat els tres pilars d’un treball que ha durat sis anys i que, segons el director del Museu Episcopal de Vic i seu de l’obra original, Josep Maria Riba, es tracta d’un projecte pioner a nivell europeu que obre noves possibilitats amb la idea d’assegurar la preservació del patrimoni i alhora garantir la presència de l’obra al lloc per on va ser pensada. La còpia del retaule es podrà veure per primera vegada el proper 10 de juny en una missa presidida pel bisbe de Vic.
L’any 1341 l’església parroquial de Sant Joan i Sant Pau, de Sant Joan de les Abadesses, va contractar la realització d’un retaule a l’escultor Bernat Saulet. La peça, que es va dedicar a la passió, mort i resurrecció de Jesús, va ser construïda en alabastre de Beuda, es va policromar i es va envidriar.
El director del Museu Episcopal de Vic, Josep Maria Riba, ha explicat que l’any 2002 el Bisbat de Vic i la parròquia de Sant Joan van arribar a un acord per ordenar una còpia del retaule, atenent la petició que es feia des de feia temps des del territori per recuperar l’obra d’art. L’original conté 20 escenes en blocs d’alabastre on s’explica la vida de Jesús des del diumenge de Rams fins l’Ascensió. Pel rector de Sant Joan de les Abadesses, David Compte, “cada plafó diu molt més que moltes obres escrites”. De fet, “cada plafó no és una classe de teologia, sinó un curs sencer”, ha afegit el clergue amb admiració.
Per Riba, “fa anys hauria estat impensable fer un treball d’aquestes característiques”, però la còpia permet veure l’obra al lloc original gràcies a un treball “de qualitat”, que garanteix que l’original “es pugui continuar conservant al museu”.
Un procés llarg
El procés per obtenir la rèplica va començar ara fa sis anys amb la digitalització del retaule gràcies a tècniques en 3D, segons ha explicat el director tècnic del procés de digitalització, Jorge Rodríguez. De fet, un dels reptes més interessants, per Rodríguez, va ser aconseguir un model en 3D “sense poder tocar l’obra”. D’aquesta manera, gràcies a una avançada tecnologia òptica, topometria 3D i processat digital de la imatge, els tècnics van extreure milions de coordenades de punts situats sobre la superfície de cada plafó. “El núvol de punts d’informació que en va sortir va ser d’una qualitat molt elevada, que fins i tot recull detalls inapreciables per l’ull humà”, ha explicat el tècnic.
A partir d’aquí, la feina va passar a mans d’especialistes en el fresat de minerals que van esculpir les escenes del retaule en blocs d’alabastre amb alta precisió. El darrer pas ha estat de l’escultor Javier Lozano, que amb eines pròpies i d’altres fabricades per a l’ocasió, ha anant donant el detall que la peça requeria en cada escena.
Lozano ha explicat que ha necessitat dos anys per acabar les peces i ha valorat com una eina “de gran ajuda” el model creat a partir de la digitalització de l’original. A més, l’escultor ha explicat que després de tant de temps i contacte amb tots els detalls de l’obra “s’establien molt bé les diferències entre l’obra del propi Bernat Saulet i la dels seus deixebles”. Finalment, l’artista ha explicat que s’ha decidit no policromar la rèplica i s’ha encarregat el treball de la col·locació dels vitralls als mateixos especialistes dels vitralls de la Sagrada Família.
La rèplica resultant representa una reducció del 5% respecte a l’obra original.
Preparada per retornar als orígens
El retaule va ser una de les peces que el Bisbat de Vic va dur a l’Exposició Universal de 1888, que es va celebrar a Barcelona. En aquella exposició hi van participar altres peces de Sant Joan, tant de l’església de Sant Joan i Pol com de l’església del monestir. En retornar les peces de l’exposició, el retaule es va quedar a Vic i es va integrar a la col·lecció del Museu Episcopal, inaugurat l’any 1891.
De fet, tot i que l’obra és originària de l’església de Sant Joan i Pol, com a conseqüència del seu mal estat de conservació, de moment l’obra restarà a l’església del monestir. L’escultor encarregat del facsímil ha explicat que les peces que conformen el retaule s’han muntat de tal manera que si en un futur l’església es pot restaurar, el facsímil del retaule també s’hi podria traslladar.
