02.02.2017 - 10:08
|
Actualització: 02.02.2017 - 11:08
Joan Lluís Bozzo i Albert Guinovart, els creadors d’Scaramouche, la gran comèdia d’aventures, amor i revolució de Dagoll Dagom ambientada en la Revolució Francesa, presenten al públic d’Osona el disc i el llibre d’aquest gran musical. Serà el proper dimecres 8 de febrer a les 20h a l’Atlàntida de Vic.
El darrer projecte de creació pròpia de Dagoll Dagom arriba als públics de Vic, Vilanova i la Geltrú i Manresa de la mà dels seus creadors. Joan Lluís Bozzo, director i autor del llibret, i Albert Guinovart, responsable de la composició i l’orquestració, explicaran al públic d’aquestes ciutats catalanes els secrets de la creació d’un musical inspirat en les grans pel·lícules de capa i espasa com Scaramouche d’Stewart Granger, El presoner de Zenda, Els 3 Mosqueters, El Tulipán Negro o La carrosse d’or de Renoir i en grans lectures d’autors de teatre com Shakespeare i la seva Comèdia dels errors, passant per Goldoni, Molière i en el Büchner de La mort de Danton. Tot això queda reflectit en un llibre editat pel Grup 62 on es troba el diàleg de l’espectacle, amb un text de presentació a càrrec de l’historiador i periodista Toni Soler.
A més a més, cada exemplar compta amb una guia didàctica per treballar a les escoles, feta amb l’ajuda dels editors i docents Xavier Blanch i Laura Espot, on els alumnes dels centres educatius que visitin el Teatre Victòria trobaran activitats i exercicis per acompanyar l’obra. Més de 20.000 alumnes procedents de 400 centres educatius ja han vingut a veure l’espectacle.
Les cançons D’Scaramouche, a casa
La música d’Scaramouche és una creació d’Albert Guinovart que ret homenatge a grans artistes de l’imaginari sonor de tota una generació, que va des de Renato Carosone fins a Mozart, passant per les músiques de les pel·lícules d’aventures. L’espectacle combina, doncs, música clàssica, romàntica i popular i aborda cada grup de personatges —la noblesa, els comediants i el poble— amb un tractament específic. Aquesta distinció es fa extensiva a la seva procedència, adaptant la partitura als estils musicals predominants a l’època a França i Itàlia.
El disc, enregistrat en directe al Teatre Victòria, recull un total de trenta temes i conté fragments enregistrats amb l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida, dirigida per Joan Vives amb 60 músics que aporten la grandiositat sonora pròpia de les bandes sonores cinematogràfiques.
Les lletres estan escrites conjuntament per Joan Lluís Bozzo, Joan Vives, col·laborador habitual de la companyia i David Pintó, ajudant de direcció dels darrers espectacles de Dagoll Dagom. Al web d’Scaramouche (www.scaramouche.cat) podeu trobar-les totes. Vives també dirigeix els 13 músics que interpreten la música d’Scaramouche en directe a cada funció al fossat del Teatre Victòria.
Un gran musical català de creació
Scaramouche reuneix en escena 18 actors, 10 músics i 11 tècnics que intervenen a un ritme trepidant. Toni Viñals (Scaramouche), Ana San Martín (Olympia), Ivan Labanda (Marquès de l’Echalonne), Mireia Mambo (Camilla), Jordi Coromina (Bartolo), Clara Moraleda (Fanny), Albert Mora (Philippe), Frank Capdet (Coullardin), Anna Alborch (Madame) i Pep Ferrer (Dégeon) encarnen els personatges principals que actuen amb Eduard Mauri, Pitu Manubens, Jan Forrellat, Lucía Torres, Cristina Murillo, Mireia Dolç, Neus Pàmies i Marcel Clement. A aquest elenc d’actors i actrius s’hi suma l’orquestra en directe formada per 13 músics i dirigida per Joan Vives.
La lluita d’espases és un dels elements fonamentals d’Scaramouche: el mestre d’armes Jesús Esperanza, amb una àmplia experiència en coreografies d’esgrima al teatre i al cinema —Alatriste, El laberinto del fauno—, ha estat l’encarregat de donar-li l’espectacularitat que li correspon. La riquesa de l’època en matèria de vestuari dóna a l’espectacle un ampli ventall dissenyat per l’escenògrafa i figurinista Montse Amenós, que ha pogut projectar vestits de luxe plens de color i brillantor.
Sinopsi argumental
L’any 1789, el poble de França es mor de gana i és castigat per una noblesa autoritària i injusta. Els ciutadans francesos, molestos amb aquesta situació, es comencen a plantejar una necessitat de canvi. En aquest context de revolta, Scaramouche, un heroi emmascarat, esdevindrà el defensor del poble que escriurà pamflets revolucionaris i s’enfrontarà amb l’aristocràcia donant esperança a tothom.
