Roda de Ter homenatja l’escriptor Emili Teixidor en el 5è aniversari de la seva mort

El Teatre Eliseu de Roda de Ter s’ha convertit en l’epicentre de l’acte que ha homenatjat la figura i l’obra de l’escriptor, pedagog i periodista Emili Teixidor, cinc anys després de la seva mort. Familiars, amics i gent del món de les lletres com l’escriptor Antoni Pladevall o la directora Isona Passola han pujat dalt de l’escenari per dedicar un sentit record a Teixidor. Per la seva banda, el conseller de Cultura, Santi Vila, n’ha destacat el seu aire “sorneguer”, però també la seva humilitat i “profunda humanitat”. Vila ha posat de relleu l’interès que té la commemoració de l’aniversari de la seva mort perquè “convida” els ciutadans a llegir o rellegir la seva obra. De fet, “llegir-lo és el millor homenatge que se li pot fer a Teixidor”, ha assenyalat el conseller. La interpretació de Manu Guix al piano, exalumne d’Emili Teixidor a l’Escola Patmos que va fundar a Barcelona, ha clos l’acte.

Unes 150 persones han volgut retre un homenatge aquest dilluns al vespre a l’escriptor Emili Teixidor al Teatre Eliseu de Roda de Ter amb motiu del 5è aniversari de la seva mort. Un retrat del literat presidia l’entrada i, a l’altra banda, el públic podia descobrir una exposició realitzada a base de plafons amb una auca dedicada a Emili Teixidor.

La directora de cinema Isona Passola ha recordat el procés de creació de la pel·lícula ‘Pa Negre’ i ha destacat l'”enorme generositat de l’Emili”, que va respectar sempre tot el procés. Passola ha explicat que ni ella ni el director, Agustí Villaronga, es van imaginar mai l’èxit de la pel·lícula, però s’ha mostrat molt agraïda amb Teixidor perquè la seva obra va permetre posicionar el cinema català a primera fila, “i això a ell també el va fer molt feliç”.

De fet, amb les presentacions fetes arreu del món de la pel·lícula, “es tenia la sensació que una pel·lícula que parlava d’aquí, podia arribar a tot arreu, a Vietnam o a Hong Kong”. Segons Passola, “gràcies al talent de l’Emili es va aconseguir que la gent se sentís concernida amb la guerra”. El periodista Antoni Bassas també ha destacat el desig d’universalitat de l’obra de Teixidor i ha recordat que quan ‘Pa Negre’ va arribar a Hollywood ell era corresponsal, “i veure el nom de l’Emili Teixidor a la gran pantalla va ser tot un regal”.

De la seva banda, els escriptors Miquel Obiols i Antoni Pladevall també han intervingut en l’acte per elogiar la figura i l’obra d’un Emili Teixidor que els era molt proper. Pladevall ha animat a tothom a llegir ‘Sic trànsit Glòria Swanson’, el llibre que segons ha explicat “concentra” tot l’univers del literat. “Un cop aquest llibre va sortir al mercat, ja va venir la resta, que són perfeccionaments de la primera peça”, ha assenyalat. De fet, per l’escriptor, sense aquesta primera obra, “no s’hauria parlat mai de ‘Pa Negre'”. En la intervenció de Pladevall, l’escriptor també ha destacat la riquesa de la llengua de Teixidor. “No conec un millor exhumador de la genuïna parla popular”, ha ressaltat.

L’alcalde de Roda de Ter, Albert Serra, ha assenyalat que el municipi és “terra de lletres” i s’ha mostrat compromès amb la difusió del llegat no només de Teixidor, sinó també de Miquel Martí Pol, dos autors que han donat molta projecció a Roda. “Mai serà suficient tot l’esforç per donar a conèixer i reconèixer el seu llegat”, ha assenyalat.

D’altra banda, la Biblioteca Bac de Roda exposarà “El llibre i la lectura: l’univers literari d’Emili Teixidor” de Carme Rubio. Es tracta d’una exposició i mostra documental de la producció literària d’Emili Teixidor que es podrà veure fins el 25 de juny.

Vida i obra

L’escriptor rodenc va morir el 19 de juny de 2012 a Barcelona a l’edat de 78 anys. Teixidor va néixer a Roda de Ter l’any 1933, va coincidir els seus primers anys de formació amb el poeta Miquel Martí i Pol. Mestre de professió, Teixidor va començar la seva producció literària el 1960 amb obres per a públic infantil i juvenil. L’any 1979 va escriure la seva primera obra per a adults, ‘Sic trànsit Glòria Swanson’, i va consolidar la trajectòria amb la novel·la ‘Pa negre’ (2003), que va guanyar el Premi Nacional de Literatura. A Roda de Ter, una de les escoles porta el seu nom i molts rodencs se senten identificats amb les seves obres perquè hi reconeixen noms i llocs que els recorden el poble.

Va començar el camí literari paral·lelament a la docència, amb títols que han esdevingut clàssics juvenils, com ara ‘Les rates malaltes’ (1967), premi Joaquim Ruyra, ‘Dídac, Berta i la màquina de lligar boira’ (1969) i ‘L’ocell de foc’ (1969), sovint ambientades a la plana de Vic de la seva infància. A la vegada, va col·laborar en algunes revistes com ‘Cavall Fort’ o ‘Oriflama’, dirigides al públic infantil i juvenil.

Entre la seva obra per a adults destaca el recull de narrativa ‘Sic trànsit Glòria Swanson’ (1979), amb el que va obtenir el premi Crítica Serra d’Or, i les novel·les ‘Retrat d’un assassí d’ocells’ (1988) i ‘El llibre de les mosques’ (2000), que va guanyar el premi Sant Jordi de novel·la.

La més aclamada de totes, però, va ser ‘Pa negre’ (2003), guanyadora dels premis Joan Crexells, Lletra d’Or, Premi Nacional de Literatura i Maria Àngels Anglada. A més, ‘Pa negre’ es va portar al cinema de la mà del director Agustí Villaronga el 2010. Després de l’èxit, Teixidor va continuar la seva producció amb ‘Laura Sants’ (2006), i ‘Els convidats’ (2010). A més dels guardons literaris, al 1992 Emili Teixidor fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi, concedida per la Generalitat.

A part de la seva obra literària, Emili Teixidor va escriure guions per a la ràdio i la televisió, articles periodístics i reculls d’articles de les seves intervencions radiofòniques, com ‘En veu alta: escrits per a la ràdio’ (1998). La seva faceta periodística el va portar a dirigir i presentar el programa sobre llibres ‘Mil Paraules’ a TV3.

Teixidor té obra traduïda al castellà, al francès, a l’italià i al portuguès.