04.12.2015 - 08:40
|
Actualització: 04.12.2015 - 09:40
En sessió ordinària del Consell d’Alcaldes i Alcaldesses de la comarca d’Osona es va elegir Àlex Garrido pel càrrec de president del CAO per 30 vots afirmatius i una abstenció. Igualment es van nomenar i van prendre possessió els 4 vicepresidents.
Així, la mesa presidencial del CAO queda composta per:
President: Àlex Garrido Serra, alcalde de Manlleu (ERC)
Vicepresident 1r: Joan Roca Tió, alcalde de Gurb i president del Consell Comarcal d’Osona
Vicepresidenta 2a: Anna Erra Solà, alcaldessa de Vic (CiU)
Vicepresident 3r: Ramon Llorà Almeda, alcalde de Muntanyola (IDO)
Vicepresident 4t: Miquel Arisa Coma, alcalde de Centelles (PSC)
El vicepresident 1r ho és en funció del que diu l’article 5 del Reglament de funcionament del Consell d’Alcaldes i Alcaldesses, segons el qual “en el cas que el president del Consell Comarcal d’Osona renunciï a la presidència del CAO, aquest ostentarà la vicepresidència 1a, llevat que no tingui la condició d’alcalde”.
Pel que fa a les vicepresidències 2a, 3a i 4a corresponen a la representació de cadascun dels grups polítics que existeixen al Consell Comarcal, essent l’ordre de prelació segons nombre d’alcaldies de cadascun d’aquests grups polítics, sempre segons l’estipulat a l’esmentat Reglament.
A continuació hi va haver una reunió informativa en què es van abordar assumptes d’interès pels municipis.
Informació sobre la transparència, accés a la informació pública i bon govern, amb la intervenció de la cap d’Àrea de client de l’Administració Oberta de Catalunya (AOC), Marta Arderiu Prat.
La seva intervenció va servir per aclarir dubtes sobre la Llei de Transparència que, pel que fa als ens que integren l’Administració Local, ha d’entrar en vigor l’1 de gener de 2016 i que estableix, entre d’altres coses, que tots els ens que formen l’Administració pública han de tenir les dades al portal de transparència de Catalunya.
Des del passat 15 d’octubre els ens locals poden demanar a l’Administració Oberta de Catalunya el portal de transparència, eina gratuïta que l’AOC i Diputació han posat al servei dels ajuntaments.
D’altra banda, a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya es farà una jornada de formació el 14 de desembre per abordar tots aquests temes. Així mateix es va recordar als alcaldes que hi ha una pàgina web de suport: web.aoc.cat/suport
Informació sobre la senyalització de camins amb punts de cobertura 112, amb la intervenció del director general del Centre d’atenció i gestió de trucades d’urgència 112 de Catalunya, Federic Adan i Domènech.
El director va comentar que, aprofitant la senyalització dels camins d’Osona s’hi incorporarà un cartell que informi on hi ha cobertura 112, amb la qual cosa es dóna un servei directe al ciutadà amb la seguretat de ser atès en cas d’emergència. Aquesta senyalització es col·locarà als llocs que es considerin més adequats atenent a l’accessibilitat i a l’afluència de persones. A tal efecte, es signarà un protocol d’actuació entre el Servei d’emergències 112 i el Consell Comarcal.
Informació sobre els preus aplicables a la gestió de residus, amb la intervenció del conseller comarcal Antoni Serrat Callís.
Antoni Serrat, en qualitat de vicepresident del Consorci per a la gestió de residus urbans d’Osona, va intervenir per explicar als alcaldes la variació dels costos de tractament del residus municipals per a l’any 2016.
Pel que fa a la fracció resta es passarà d’un cost per tona de 53,15 € a 70,41 €, representant un increment del 32%. El tractament de la fracció orgànica augmentarà un 5,51% passant de 67,19 €/tona a 70,89 €/tona. El tractament de la fracció multiproducte no variarà.
Serrat va començar explicant les instal·lacions de què disposa el Consorci per tractar els residus urbans (CGRUO), la planta de triatge de multiproducte d’Osona, el vas a l’abocador d’Orís i el Centre de tractament de residus (CTR). Va recordar que el CTR té un cost total de 26.000.000 d’euros, cost que no repercuteix directament a les factures de residus sinó que s’ha finançat gràcies a subvencions rebudes de l’Administració i que gràcies a aquest equipament a Osona som autònoms pel que fa a la gestió de residus ja que aquests es separen i es valoritzen abans d’anar al vas del dipòsit controlat d’Orís, complint d’aquesta manera amb la normativa europea que recomana obrir la bossa de residus i valoritzar el seu contingut.
Per tal d’informar als assistents a la sessió sobre el contingut de la factura de residus i explicar amb detall cada concepte, es va mostrar un simulacre de factures d’un mateix municipi pels anys 2015 i 2016. Així, un concepte que cada any s’incrementa és el cànon per tona abocada a l’abocador que aplica l’Agència de Residus de Catalunya i que es pot minimitzar fent una bona tria dels residus.
Altres dades que va donar Serrat insistint en el fet que una bona selecció dels residus pot abaratir considerablement la factura que finalment paga el ciutadà, és que amb la valorització del residu que arriba al CTR, s’elimina una part del lixiviat, el tractament del qual té un cost important. El vicepresident del CGRUO també va recordar que és competència de cada ajuntament establir la freqüència de la recollida i transport dels residus urbans municipals, insistint una vegada més que el tractament dels residus que es generen diàriament té un cost però que fent una bona selecció prèvia, aquests costos poden comportar un retorn de la despesa.
A Osona, la recollida del mutiproducte es fa de manera conjunta i quan les bosses arriben a la planta de triatge, d’una sola bossa en surten 13, cada una d’elles amb un tipus de residus. Segons dades de la mateixa Agència de Residus de Catalunya, Osona és la comarca que encapçala la recollida selectiva a Catalunya.
