Presenten a Vic ‘La despossessió de la vida quotidiana’, del Seminari d’economia crítica Taifa

La cooperativa de comunicació Dies d’agost i la llibreria Muntanya de Llibres organitzen dijous la presentació a Vic de ‘La despossessió de la vida quotidiana’, l’informe número 11 del Seminari d’economia crítica Taifa. La presentació es farà dijous vinent, 18 de maig, a les 7 del vespre a la Muntanya de Llibres.

El seminari Taifa és un espai autoorganitzat, dedicat a l’autoformació i la divulgació de la crítica de l’economia política, amb l’objectiu de contribuir a la transformació de la societat actual envers una societat no capitalista mitjançant la creació i l’impuls del pensament crític des de i per als moviments socials.

En opinió del Seminari Taifa existeixen abundants anàlisis de conjuntura sobre l’evolució socioeconòmica –se surt o no de la crisi?- però no se li presta la suficient atenció als elements estructurals del sistema i com aquests afecten a la ciutadania, especialment als grups més vulnerables. Per això, en aquest informe de Taifa, es proposen explorar les línies principals de l’evolució del sistema econòmic en la segona dècada del segle XXI en els seus elements estructurals i, principalment, les conseqüències en la vida de la ciutadania respecte a com s’està produint aquesta despossessió/reestructuració. La idea és intentar entendre de quina manera la vida quotidiana és afectada pel conjunt de relacions reals de producció, legals, polítiques i ideològiques que configuren l’essència del capitalisme en general, i més concretament en la seva fase actual de «restauració» després d’una gran crisi.

Més concretament, els temes analitzats, a banda d’una visió de cap a on va el capitalisme com a sistema global es centren al voltant dels canvis en el model productiu del nostre entorn i les conseqüències de la desindustrialització i posterior terciarització de les nostres economies. Sobre els canvis succeïts en el món del treball: elevat atur, expulsió de capes importants de la població dels circuits formals d’inserció en el món del treball, precarització, flexibilització contractual, etc. Del desmantellament de l’estat del benestar com a fase d’aprofundiment de les polítiques neoliberals en forma de privatitzacions i pèrdues de drets socials i serveis públics, amb el sector de la sanitat analitzat més abastament.

Sobre els canvis en el sector energètic, però no tant com les grans empreses han operat «per dalt» amb fusions, adquisicions, etc. sinó partint del rebut de la llum i com s’explica que en un moment de caiguda del preu del petroli el cost de l’electricitat hagi augmentat més d’un 40% respecte abans de la crisi. Els canvis en el món de la comunicació i la paradoxal transformació que ha suposat l’anomenada «democratització de la informació» amb les xarxes socials al mateix temps que la concentració del capital dels grans mitjans és cada vegada en mans més reduïdes i per tant amb un major poder de control dels relats sobre els esdeveniments polítics i socials.

I perquè allí on hi ha dominació hi ha sempre resistència, com les famílies han desenvolupat tot un seguit d’estratègies per sobreviure i combatre aquesta estructural despossessió amb o sense l’ajuda de moviments socials més o menys polititzadors dels dolors socials que patim actualment.