24.03.2017 - 09:27
|
Actualització: 24.03.2017 - 10:27
Els diferents estaments educatius de Prats de Lluçanès estan avaluant, sota el lideratge d’un grup de recerca de la Universitat de Vic, si el curs que ve seria factible implantar la reforma horària a mode de prova pilot. De ser així, la reforma afectaria a uns 600 alumnes entre les escoles bressol, les escoles de Primària, l’Institut i també les activitats extraescolars. La fase actual, la de diagnosi, contempla dur a terme un estudi minuciós dels horaris lectius dels alumnes i de les activitats extraescolars i compta també amb grups de discussió amb els joves de l’Institut, entre d’altres. Amb la radiografia que en surti, en unes setmanes el grup de recerca de la UVic elaborarà una proposta que només s’implantarà si totes les parts hi estan d’acord. El batlle de Prats, Isaac Peraire, ha destacat a l’ACN la importància de la racionalització dels horaris, sobretot des d’un punt de vista de la salut, “perquè no pot ser que tinguem adolescents que fan dos esmorzars durant el matí i dinen a dos quarts de quatre de la tarda”.
Esmorzar entre set i nou del matí, dinar entre les dotze i les dues, i sopar entre les set i les nou per poder anar a dormir més d’hora i descansar les hores necessàries. A grans trets, aquesta és la racionalització dels horaris que proposa la reforma horària que a nivell català ha abanderat al Parlament el republicà Fabián Mohedano. Abans de la implantació a nivell de país, la voluntat és realitzar proves pilot per sectors i comprovar si el canvi seria factible.
L’alcalde de Prats de Lluçanès, Isaac Peraire, creu que perquè la revolució horària sigui un èxit de país s’haurà d’involucrar tots els sectors de la societat, però ha assenyalat que un dels pilars troncals de la reforma per on s’hauria de començar és l’àmbit educatiu. Peraire ha explicat que a Prats de Lluçanès cada centre educatiu té dinàmiques diferents i, per això, pensa que la possible instauració de la reforma horària a l’institut no serà tan senzilla com a les escoles de Primària, “que potser ja tenen un funcionament més afí a les pautes que es voldrien implantar”.
La doctora de la Universitat de Vic i líder del projecte a Prats, Laura Domingo, ha explicat que l’objectiu bàsic de la proposta va en el sentit de respectar els horaris naturals dels àpats i afavorir un millor descans dels infants. Si bé a les escoles ja se segueixen uns patrons que es troben dins dels límits, el “drama” es troba en la Secundària, on molts adolescents pleguen sobre les tres de la tarda després d’haver fet dos esmorzars al centre, un d’ells al voltant de dos quarts d’una, “quan haurien d’estar dinant”.
La doctora ha explicat que en el cas de Prats, per exemple, hi ha alumnes de l’institut que viuen fora del municipi i quan han agafat l’autobús, arriben a casa i es posen a dinar “ja són tres quarts de quatre de la tarda”. Si aquesta dinàmica fos un dia puntual, ha assenyalat, no seria un inconvenient, “el problema és que és una rutina”.
L’altre gran canvi que es planteja és en el camp de les activitats extraescolars, no només a les de les entitats municipals de la tarda, sinó també a les que organitzen les mateixes AMPA dels centres al migdia. Si les escoles redueixen l’estona que destinen a l’hora de dinar, les activitats que es duen a terme en aquesta franja, com anglès o robòtica, s’haurien de passar a la tarda. “I que a les sis tots els alumnes puguin anar cap a casa, tot i que potser es podria allargar fins a les set”, ha dit Laura Domingo, perquè després ja es compliria la premissa de poder sopar entre les set i les nou del vespre. Pel que fa a l’institut, els horaris s’haurien de reajustar perquè, “tot i fent un horari similar al centre, els joves poguessin arribar a casa ja dinats”. A grans trets això implicaria eliminar un dels dos esmorzars que fan els joves al centre i un s’hauria de convertir en l’estona per dinar”, ha explicat Domingo.
Detallar quin serà l’abast de la reforma, quin cost tindrà i qui ho hauria d’assumir són qüestions que haurà de posar sobre la taula la proposta que acabi elaborant el grup de recerca de la UVic en les properes setmanes. Llavors, amb el vist i plau de tots els centres, s’avançaria cap a una reorganització que hauria de culminar al setembre del 2017, amb l’inici del nou curs. Si la prova funciona, el treball que s’hagi fet a Prats de Lluçanès serviria de model per la implantació de la reforma horària arreu de Catalunya.
Un canvi menys problemàtic per a les escoles
Per la seva banda, la directora de l’escola de Primària Lluçanès, Natàlia Franch, ha explicat que l’escola està oberta a qualsevol canvi i troba positiu que el debat de la reforma horària es posi sobre la taula pel benefici dels infants, “perquè és cert que els nens i nenes avui dia arriben molt tard a casa després de les extraescolars”.
El canvi serà menys problemàtic per a les escoles, ha explicat Franch, “perquè els infants ja dinen a la 1 i creiem que és un horari correcte”. Tot i això, la directora veuria bé escurçar l’horari lliure del migdia per poder acabar les classes abans, “tot i que nosaltres a les tardes ja fem activitats que no són amb tant contingut curricular. Tot i escurçar l’horari al migdia, la mestra insisteix en la necessitat que el canvi ha de ser global, perquè si no, “molts alumnes arribaran a casa abans, però com que no hi haurà ningú, tornaran a fer més activitats i la reforma horària no serà factible”, ha assenyalat.
