No a la impunitat del feixisme: l’antifeixisme no és cap crim

Rebem amb estupor i indignació la petició de 17 anys de presó per a 6 persones acusades d’una presumpta agressió contra un grup de nazis, el 12 d’octubre de 2013.

Exigim que es mantingui la presumpció d’innocència: qualsevol acusació s’hauria de basar en proves clares. Temem, però, que s’ha aplicat el vell criteri de “detinguin els i les sospitoses habituals”. És encara pitjor perquè sembla que s’ha actuat en base a acusacions fetes pels propis nazis.

Denunciem aquesta més que evident doble vara de mesurar. Els grups nazis que van atacar la Blanquerna durant la Diada de 2013 són els mateixos que, només un mes més tard, van convocar la manifestació del 12-O a Barcelona. Aquesta manifestació la van encapçalar sense impediments persones que són perfectament identificables en el vídeo de la Blanquerna. En canvi, a les sis persones acusades d’atacar els nazis se’ls ha privat la llibertat per participar en actes públics al carrer durant un any i mig.

En molts casos d’atacs nazis, és difícil aconseguir que es jutgin els responsables, i és encara més difícil fer que es reconegui la motivació feixista de l’agressió. Sovint, aquestes agressions es qualifiquen de simples “baralles de bandes” o de “tribus urbanes”. Hi ha, en poques paraules, un greu problema d’impunitat del feixisme. L’assassí d’en Guillem Agulló només va complir 4 anys de presó, i la resta de les persones implicades en el crim van quedar sense càstig. Per als atacants nazis de la Blanquerna, la fiscalia va demanar penes molt menors: inicialment només de multes. Però en el cas de les sis encausades, se’ls aplica l’agreujant de discriminació ideològica i la fiscalia demana 17 anys de presó.

Existeix una clara contradicció en la denúncia. Segons els informes, els mossos d’esquadra descriuen les presumptes víctimes com “un grup de joves que prenien unes consumicions a una terrassa d’un bar, després d’assistir a un acte a la muntanya de Montjuïc”, sense fer menció de les seves activitats i simpaties feixistes. No obstant, l’agreujant de discriminació ideològica es basa precisament en l’adscripció a l’extrema dreta de les presumptes víctimes.

L’ús del terme “delicte d’odi” per referir-se a l’oposició al feixisme és el món al revés. El feixisme com a tal es basa en l’odi vers les persones diferents, un odi que ha desembocat en genocidi i dècades de dictadura. Intentar evitar el rebrot del feixisme és actuar contra l’odi. Si s’aplica a les persones acusades un agreujant pel seu odi al feixisme, la implicació és que les més de 500 entitats de tota mena, adherides a Unitat Contra el Feixisme i el Racisme, també són culpables d’odi: un “odi”, és clar, expressat de maneres molt diverses. En realitat, a les persones oposades al feixisme ens motiva la defensa de la democràcia i els drets humans.

Per tot això:

Denunciem les penes tan desmesurades contra les persones acusades, en base a proves que semblen poc consistents.

Denunciem la impunitat del feixisme i de manifestacions com les del 12 d’octubre, que sovint venen acompanyades per agressions al carrer, per autèntics delictes d’odi.

Rebutgem totalment l’intent de definir l’oposició al feixisme com a delicte d’odi.

Proposem que les entitats també facin arribar el seu suport directament a les persones encausades, a encausades.12oct@gmail.com