Mor el periodista Carles Capdevila als 51 anys

El periodista Carles Capdevila s’ha mort aquest dijous als 51 anys després d’una llarga lluita contra el càncer, tal i com publica el diari ‘Ara’, del qual va ser un dels fundadors i director des del 2010 i fins al 2015. Durant la seva llarga trajectòria en premsa, ràdio i la televisió, va destacar per la innovació en els formats periodístics. També pel “gran sentit de l’ètica i de la dignitat”, tal com va subratllar el jurat dels Premi Nacional de Comunicació que va rebre el 2016. Capdevila va dedicar els últims dies a fer visibles els ‘herois’ anònims que es dediquen a cuidar altres persones –com les infermeres i els metges- i havia publicat recentment el llibre ‘La vida que aprenc’ (Arcàdia), un dels més venuts del darrer Sant Jordi. Nascut als Hostalets de Balenyà el 13 d’agost del 1965 i llicenciat en Filosofia i Lletres, va fer els seus primers passos professionals a Ràdio Pista i al diari ‘Avui’.

Capdevila va ser director de l”Ara’ fins al 24 de novembre del 2015 i va passar a ser director adjunt del diari coincidint amb el cinquè aniversari del rotatiu. La fins llavors cap de premsa de l’exconseller Andreu Mas-Colell, Esther Vera, va passar a assumir la direcció de l”Ara’ a principis del 2016. Unes setmanes abans de deixar el càrrec, va anunciar que patia un càncer colo-rectal, que no ha pogut superar.

Nascut el 1965 als Hostalets de Balenyà, Capdevila també va treballar al diari ‘Avui’ i va col·laborar amb ‘El Periodico’ i el 9Nou, a més de ser corresponsal del diari ‘Sport’ a Nova York. També va treballar en ràdio i televisió, amb especial dedicació a programes sobre educació, un tema que va ser força recurrent també al llarg de la direcció de ‘l”Ara’, i va escriure quatre llibres.

Com a director del diari, l’any 2013 va rebre el Premi Nacional de Comunicació concedit a l’Ara.cat i el 2016 el va rebre com a periodista pel “gran sentit de l’ètica i de la dignitat” al capdavant dels primers anys de ‘l’Ara’ i perquè la proposta editorial del rotatiu “ha tingut en compte l’educació i el foment dels valors, incorporant-los a la quotidianitat del periodisme”.

Durant la Guerra del Golf va impulsar el ‘Diari de la Pau’ amb un grup de periodistes. Entre el 1992 i el 1994, va marxar amb la seva dona i també periodista Eva Piquer a Nova York, des d’on va fer de corresponsal per a revistes i mitjans esportius i va redactar el llibre ‘Nova York a la catalana’.

En premsa escrita, va ser articulista d’opinió dels diaris ‘Avui’, ‘El Periodico i ‘El 9Nou’ entre els anys 1995 i 2010 i, anteriorment, va ser corresponsal a Nova York del diari ‘Sport’ (1992-1994) i cap de Societat del diari ‘Avui’ (1989-1990).

Pel que fa a la ràdio, va ser director i presentador del programa Alguna Pregunta Més, dins del Matí de Catalunya Ràdio amb Antoni Bassas, entre els anys 2000 i 2007, i va ser creador i director primer (2004-2008) i productor executiu de la versió televisiva posteriorment. Al llarg d’aquests anys, va rebre el Premi Nacional de Periodisme (2003) i el Premio de guió del CAC (2004). Entre el 2006 i el 2010, va ser el director i presentador del programa ‘Eduqueu les Criatures’ de Catalunya, programa amb el qual va ser distingit amb el Premi Ràdio Associació 2010 al millor programa de ràdio de Catalunya. Darrerament, va col·laborar amb el programa ‘El Matí de Catalunya Ràdio’ i col·laborador a ‘Hoy por hoy’ de la Cadena SER.

El seu interès per tractar l’educació als mitjans de comunicació també el va portar a dirigir i presentar el programa ‘Qui els va parir’ (2008) de TV3. La seva trajectòria a la televisió, però, va començar amb el ‘Malalts de Tele’, al costat de Toni Soler, d’on en va ser subdirector i guionista entre els anys 1998 i 2000, i a ‘Set de notícies’ (2000).
Com a escriptor, la seva obra més recent era ‘Entendre el món’, en què mantenia converses amb una desena de pensadors contemporanis.

El seu primer llibre va ser ‘Nova York a la catalana’ (1996), seguit de ‘Criatura companyia’ (1999), amb el qual va rebre el Premi Pere Quart d’humor i sàtira. També va ser autor de ‘Jo vull ser famós’ (2002) i d”Alguna Pregunta Més: Antologia de 10 anys de disbarats’ i com a membre del col·lectiu literari Germans Miranda’ va escriure contes a ‘El Barça o la vida’, ‘Tocats d’amor’ i ‘Adéu Pujol’. També és l’autor d”Educar millor’, onze converses amb personalitats del món de l’educucació, i ‘La vida que aprenc’, un recull dels seus darrers articles.