Mor el bisbe emèrit de Girona Jaume Camprodon als 90 anys

El bisbe emèrit de Girona Jaume Camprodon ha mort aquest dilluns a la nit als 90 anys, segons han informat fonts del Bisbat. Nascut a Torelló el 18 de desembre del 1926, Jaume Camprodon va ser bisbe de Girona al llarg de 28 anys, entre 1973 i el 2001, quan va presentar la renúncia al Vaticà. Al llarg del seu episcopat, es va celebrar la primera Pasqua Jove al Santuari de la Mare de Déu del Collell (1977), es va constituir el premi Consell Pastoral Diocesà (1982), es va crear l’Institut de Teologia de Girona (1989) i va rebre la visita del nunci apostòlic a la ciutat (1993), entre d’altres. Sota el seu episcopat, també es va restaurar la façana de la catedral de Girona conjuntament amb les administracions públiques (2000) i abans d’abandonar la diòcesi com a màxim responsable es va celebrar el Col·loqui Europeu de Parròquies a Girona (2001). A finals del mateix any, va ser nomenat bisbe emèrit de Girona.

Camprodon acabava de fer els 90 anys fa poc més d’una setmana i el seu estat de salut era delicat. Dimecres passat, el bisbe emèrit va patir un ictus, del qual no s’ha pogut recuperar, segons fonts del Bisbat, que encara no han precisat la data i el lloc del funeral.

Després de ser ordenat, Camprodon va ser destinat a la parròquia de Seva com a vicari mestre i posteriorment, el 1950, a Sant Joan de les Abadesses (Ripollès), on s’hi va estar un any abans de fer-se càrrec de la parròquia de Taradell (1951) com a vicari primer i de la parròquia de Sant Domènec de Vic després (1952). Al cap d’uns anys i després d’una etapa com a docent al Seminari Menor de la Diòcesi de Vic, es va traslladar a París, en principi amb la intenció d’establir-s’hi tres anys per estudiar catequesi a l’Institut Catòlic, però al cap d’uns mesos va ser requerit pel bisbe de Vic aleshores, Ramon Masnou, per fer-se càrrec de la parròquia de Calaf i després de la Crist Rei de Manresa durant quatre anys.

Finalment, el 1971, el bisbe el va nomenar Vicari de Pastoral i dos anys més tard es feia càrrec de la diòcesi de Girona, una tasca que desenvoluparia durant 28 anys. Durant aquest període, Camprodon va dur a terme diverses accions en el si de la diòcesi.

Per exemple, deu anys després de prendre possessió va publicar ‘El Poble del Parenostre’, un recull de 150 cartes escrites al Full Parroquial. Entre d’altres, també, es va constituir el Fons Comú Diocesà (1986), es va inaugurar el Museu d’Art de Girona, que exposa les col·leccions del Museu Diocesà i de la Diputació de Girona en el Palau Episcopal (1991), es va crear la Delegació Episcopal de Pastoral Social i l’Institut Espacial Sant Feliu d’atenció als preveres (1997) i Girona va acollir la II Jornada Diocesana de Pastoral 1998, el mateix any que es va traslladar les oficines de la Cúria al Palau Episcopal a Casa Carles i que es va presentar el Pla Pastoral Diocesà fins el 2001, any que va deixar de ser bisbe per passar a ser administrador apostòlic i bisbe emèrit de Girona.