L’Escola d’Art i Superior de Disseny de Vic homenatja Empar Sàez amb una exposició

L’Empar Sàez i Garcia (Vic 1963 – Vic 2015) es va graduar en l’especialitat d’escultura a l’Escola Massana de Barcelona. Al 1982 va formar part del petit grup de professors que van iniciar la que inicialment s’anomenava Escola d’Arts i Oficis de Vic i durant més de vint anys va estar impartint classes de dibuix i modelatge. Paral·lelament va portar a terme una considerable trajectòria artística amb diverses exposicions, com les realitzades al Temple Romà de Vic, a la Celleria d’Art Vic 2 en el projecte «Espai –Escultura», a l’escola quan era l’antiga Escola d’Arts i Oficis de Vic en el projecte «Bronze 12», i al Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Vic. El fet de ser l’única dona escultora en el context artístic de Vic i comarca en les dues darreres dècades de finals del segle XX incrementava encara més l’interès pel seu treball creatiu. Malauradament, a finals dels any noranta es va posar malalta i va haver d’interrompre la tasca docent i creativa. Aquest fet va provocar un allunyament, no tan sols de l’escola i del món de l’art, sinó també de gairebé tota vida social. Finalment va morir al juny de l’any passat, motiu pel qual l’Escola d’Art Superior de Disseny de Vic ha volgut homenatjar la seva memòria.

Aquesta exposició vol recordar l’Empar i ho fa acompanyant-la d’algunes de les persones que van tenir una presència important en determinats moments de la seva vida. La idea neix d’un desig manifestat per ella, que en algunes ocasions li hagués agradat venir a l’escola i retrobar-se amb els seus companys, i que malgrat haver-ho intentat no va tenir forces ni per traspassar la porta del carrer. Aquesta és la raó per la qual hem volgut que fes aquest retorn amb el suport dels seus familiars, amics i companys. Pel que fa a la seva família, que ha cedit molt generosament gran part de les obres aquí exposades i que conservava l’Empar, està representada amb la participació a l’exposició de la seva neboda artista, Irene Solà. Com a societat s’ha convidat alguns dels seus bons amics, el Jordi Arboix, l’Isa Basset, el Toni Coromina i el Ton Granero. I quant a l’escola, es compta amb la participació, bé com artistes, bé en el muntatge d’aquesta exposició, d’alguns dels seus companys, representats per l’Eudald Alabau, la Lídia Arboix, el Xavier Burillo, el Toni Casas, la Carme Collell, el Marià Dinarés, el Miquel Fernandez Gras, la Carmen García, la Rosa García, el Toni García, el Jep Jaumira i el Pep Padrós.

Els organitzadors haurien volgut incloure en aquesta exposició la participació d’alguns dels que van ser alumnes seus, però la gran quantitat de possibles seleccionats en feia molt difícil la inclusió. Esperen que amb aquesta exposició es puguin sentir part integrant com a alumnes privilegiats d’aquesta seva última lliçó.

L’Empar va pertànyer a una època en què els artistes valoraven molt la tècnica i per aquest motiu sempre s’esforçava per aconseguir un resultat final que la satisfés. Tant dominava la fusta, com la pedra, o el bronze… I en el seu procés creatiu, constantment realitzava dibuixos i gravats per experimentar resultats plàstics, que posteriorment eren aplicats a les seves escultures. Els temes van ser diversos, però sobretot es va centrar en la figura femenina. El cos de la dona, la seva força vital, l’expresió dels seus estats anímics, les seves reaccions…, van esdevenir la seva particular reivindicació feminista en una societat que, per sort, començava a deixar de ser injusta, repressiva i masclista, gràcies a l’arribada de la democràcia després de molts anys de dictadura franquista.

En relació a les obres dels acompanyants, cal explicar que no es va demanar que fessin res específic per a l’exposició i se’ls va donar plena llibertat en el tipus d’obra amb què volien participar. Podia ser una creació artística, però també una fotografia documental, un objecte que tingués relació amb l’Empar, un text… I així és com s’ha arribat al resultat final, algunes de les peces han sigut fetes expressament, d’altres ja existien i s’han triat per a l’exposició, però en totes hi ha present la mateixa intenció: el retrobament amb l’Empar.

Els organitzadors volen agrair la col·laboració de L’albergueria, Centre de difusió cultural del Bisbat de Vic pel seu suport en infraestructura tècnica del muntatge de l’exposició i de Quim Capdevila, Dolors Garolera, Jaume Prats i Andreu Roca en la cessió d’obres.