07.02.2017 - 13:33
|
Actualització: 07.02.2017 - 14:33
El dia 12 de febrer de l’any 2017 / totes les veus de la ciutat no parlen de res més… Així comença la cançó ‘Any 2017’, del grup Esquirols. Una cançó que va ser escrita fa més de quaranta anys i que es va incloure al seu àlbum ‘Fent camí’ (1975). El Teatre Conservatori s’omplirà de nou el diumenge en què el futur arriba per recordar les cançons de l’emblemàtic grup osonenc.
El 12 de febrer de l’any 2017 ha arribat. Per commemorar que el futur ja és aquí, s’han organitzat dos concerts d’homenatge a Esquirols, grup que va sortir d’uns quants monitors de l’Esquirol el 1968, i que es va caracteritzar per les seves lletres reivindicatives en uns anys políticament convulsos (1968-1986). L’homenatge es celebrarà en la data que apareix a una de les seves cançons, i que en el moment de la seva creació semblava llunyana, de ciència-ficció. “En aquell moment es projectava als cinemes ‘2001: una odisea en el espacio’, i per tant, la lletra reflecteix un 2017 de ciència ficció. El canvi de segle quedava lluny i l’any 2017 sonava com l’any de la picor del futur!”, afirma Joan Vilamala, membre d’Esquirols.
Les cançons del grup van cristal·litzar al llarg dels anys i encara es canten. Potser l’entorn on són més fàcils de trobar és en acampades i en l’entorn de caus i esplais, però també van fer-se un lloc en l’imaginari de moltes persones. Així va quedar demostrat en el moment que la venda d’entrades de la primera funció (19h) es va esgotar en un parell d’hores i es va haver de fer un segon passi (21:30h) que també es va exhaurir ràpidament. Així, diumenge 12 les cançons d’Esquirols tornen a pujar a l’escenari, tot i que el seu lloc és en la memòria col·lectiva. ‘Cada dia és un nou pas’, ‘Conte medieval’, ‘Fent Camí’, ‘Arrels’, ‘Torna, torna Serrallonga’… Són algun dels títols més coneguts del grup. I la majoria d’ells, tot i el pas del temps, segueixen estant d’actualitat.
El Teatre Conservatori rebrà diverses bandes a l’escenari per tocar les versions que tenen en el seu repertori de la banda osonenca. Entre ells, hi ha el grup Sciurus/Esquirols XXI, que versiona exclusivament els temes d’Esquirols i que ja va fer un homenatge al grup l’any 2010. També formaran part del concert Titot i David Rossell, Pastorets Rock, Ebri Knight i Germà Negre, entre altres.
El futur vist des del 1974
La cançó descriu un infant acabat de néixer (N’ha nascut un minyó, si és que se’n pot dir minyó), que probablement no dista gaire de les personetes que naixeran en aquest any que acabem d’estrenar: Resulta que és un xicotet de mida natural, cames i peus no n’hi veureu, són rodes de trial, versa la cançó. Rodes per anar amb presses amunt i avall atrafegats en la vida quotidiana. La descripció segueix: Per mans, claus angleses, ja que arriba al món per formar part d’un mercat laboral dins una economia que ho abasta tot; per boca un embut, per empassar-se sense gaires problemes els discursos hegemònics de torn. I acaba: I dins de les orelles radiocassets li han nascut. Els radiocassets ja no estan a l’ordre del dia, però sí que podríem parlar d’un consum poc crític dels mitjans de comunicació o viure en un món on el soroll de les cascades d’informació no et deixa escoltar gran cosa més.
Més enllà de si van encertar com seria el futur, Joan Vilamala, explica que “L’esperit del 12 de febrer va ser un programa moderadament reformista, que protagonitzà Carlos Arias Navarro, president de l’últim govern de Franco”. Eren els últims anys del franquisme i “per primera vegada es plantejava una certa obertura que insinuava canvis democràtics, cosa mai vista fins llavors”. Per tant, la cançó té també la seva lectura política.
