01.03.2016 - 10:28
|
Actualització: 01.03.2016 - 11:28
Passejar abraçat per la natura, compartir un pícnic amb la família i conèixer la història d’un jaciment romà són tres activitats que a partir d’aquest cap de setmana es podran realitzar en un mateix indret, a l’assentament de Puig Ciutat, a Oristà. Els arbres i les planes que cobreixen aquest espai elevat en ple Lluçanès s’integren perfectament amb les restes del que van ser un parell de cases de pedra de legionaris romans i el fragment d’una muralla que protegia una embrionària ciutat del segle I aC. S’ha excavat molt poc d’aquest jaciment, però la gran majoria de prospeccions que s’han realitzat s’han tornat a cobrir per evitar-ne l’erosió. Ara, aprofitant l’ús de les noves tecnologies, a través de codis QR, la història mil·lenària que s’amaga a Puig Ciutat quedarà al descobert en un pioner museu a l’aire lliure.
A semblança d’alguns jaciments nòrdics o anglosaxons, el jaciment de Puig Ciutat s’ha ideat des de l’inici a l’estil dels museus a l’aire lliure que es poden trobar en aquests països. El codirector de l’excavació, Roger Sala, ha explicat que la combinació entre l’optimització de recursos humans i econòmics ha portat els arqueòlegs d’aquest jaciment del Lluçanès, flanquejat per la riera Gavarresa, a mostrar en línia tota la informació que el jaciment de cinc hectàrees va generant dia a dia. A través de codis QR repartits per tot l’enclavament històric que condueixen a una ambiciosa pàgina web, el visitant es pot fer una idea rigorosa sobre Puig Ciutat i els fets que hi van tenir lloc ara fa 2000 anys.
Segons Sala, la idea general de com explotar un jaciment com Puig Ciutat a nivell turístic i cultural és “molt controvertit”. En un primer moment, la idea de com ha de ser un jaciment arqueològic convencional porta a pensar en una museïtzació de les troballes i la col·locació de panells que en donin informació. A Puig Ciutat, però, “per qüestions econòmiques, científiques, però també pràctiques”, l’equip directiu format per Roger Sala, Àngels López i Carles Padrós, van decidir optar per una via “més actual”.
Els anomenats museus a l’aire lliure són espais oberts que tenen més d’un ús. “Aquí s’hi pot fer des d’una costellada popular fins a un concurs de bitlles, si no es malmet l’entorn”, ha relatat Sala. En aquest sentit, l’objectiu és que l’espai a l’aire lliure permeti al públic veure parts del jaciment excavades i que ara s’han cobert, “però que també permeti, gaudir d’altres informacions del jaciment que normalment es troben en museus o centres d’interpretació”.
D’aquesta manera, quan el visitant ha acabat de gaudir de l’espai natural a través dels seus diferents usos, les “còpies virtuals” del jaciment es poden consultar des dels diferents dispositius mòbils dels visitants. A tall d’exemple, el suport digital permet visitar diverses de les cases dels habitants de Puig Ciutat gràcies a tècniques d’aixecament tridimensional o apreciar el detall de peces que s’hi ha trobat com la muralla defensiva est, ara mateix coberta a l’espera de poder-la consolidar.
Roger Sala ha explicat que per donar a conèixer Puig Ciutat a nivell turístic, cal que l’assentament “s’arreli” primer al territori com una infraestructura cultural. “Ens interessa que els habitants d’Osona i el Lluçanès se’l sentin com a propi, el visitin, el coneguin i que el puguin donar a conèixer a altres visitants que venen a la zona”, ha assenyalat.
Què hi feien els romans al Lluçanès ara fa 2000 anys?
La primera hipòtesi de treball de l’equip d’arqueòlegs de Puig Ciutat és que el jaciment era un assentament de tipus militar que es va destruir durant un enfrontament armat i que molt probablement es pot situar en el context de la segona guerra civil romana entre les tropes de Cèsar i les tropes de Pompeu, entre els anys 40 i 50 aC. Els indicis que sostenen aquesta afirmació són la gran quantitat d’armament que s’ha trobat i que fan pensar que l’assentament, a més, es va destruir de forma violenta a causa d’un incendi.
Segons Roger Sala, ara el Lluçanès pot semblar una zona geogràficament aïllada, però un estudi ampli del territori explica que probablement l’assentament servia per controlar les vies de connexió entre el Ter i el Llobregat. D’altra banda, per fer-se una idea de la quantitat de legionaris que podien viure en aquest emplaçament de cinc hectàrees, sense poder concretar, Sala ha explicat que la ciutat romana de Barcino, en el moment de la seva creació només tenia quatre hectàrees.
Un jaciment en molt bon estat de conservació
Un dels trets excepcionals del jaciment és el fet que després de la seva destrucció al voltant de l’any 50 o 60 aC, no hi va haver cap civilització que hi construís al damunt i, per tant, les estructures que hi havia van quedar “com una mena de ciutat fallida”, ha apuntat Roger Sala. Segons l’arqueòleg, si s’hi hagués continuat vivint, l’enclavament hauria evolucionat fins a convertir-se en un petit poblet o una ciutat medieval.
Amb el temps, el bosc i els camps de cultiu medievals s’han encarregat de protegir les restes que hi havia sota. De fet, no es van trobar indicis que a Puig Ciutat hi havia restes arqueològiques fins als anys 80. Des de la seva descoberta, l’indret ha a patit alguns saquejos. Sala calcula que els lladres s’han pogut endur peces que es trobaven a un màxim de 30 centímetres per sota el nivell del sòl, que és la distància que permet a les màquines detectores trobar metalls.
De les cinc hectàrees que ocupa el jaciment, els arqueòlegs en coneixen bé dues. Les tres hectàrees restants corresponen a àrees boscoses i són un terreny verge encara per explorar. Actualment, Puig Ciutat serveis als científics com a camp experimental on provar tot tipus de noves metodologies en arqueologia. “Aquí fem ciència bàsica”, ha explicat Roger Sala, per entendre com un jaciment d’aquestes característiques es pot estudiar de manera no destructiva mitjançant sistemes d’imatge del subsòl, o intentar investigar com es pot ser més efectiu quan s’excava utilitzant els sistemes de topografia més avançats. L’ús de sistemes d’aixecament tridimensional o l’ús de drones també són trets característics de les seves investigacions.
Línies de treball futures a Puig Ciutat
En els darrers cinc anys de campanyes d’excavació s’ha extret una gran quantitat de peces destacades, “algunes sabem què són, d’altres no”. La gran majoria de troballes es relacionen amb el món militar, com restes d’armament, projectils de màquines de guerra que es van utilitzar durant l’enfrontament, fones o restes del mànec d’un punyal reglamentari d’un legionari romà. D’altra banda, Sala ha assenyalat un altre conjunt de peces molt interessants que ajuden els científics a posar en context per conèixer com vivien els habitants de Puig Ciutat. És el cas de plats, àmfores o recipients ceràmics luxosos, alguns únics a la península i que se sap que provenien d’Itàlia. L’incendi també va permetre que s’hagin trobat esquelets de grans animals que estaven en estables o fins i tot animals domèstics que hi van quedar atrapats.
Ara l’objectiu serà obrir nous espais, fent ús de les noves tecnologies en prospeccions, per intentar entendre com era l’estructura d’aquesta població, ha explicat Sala. Una altra de les línies de treball s’encaminarà a localitzar les restes de la muralla de la banda sud, “que encara no coneixem”.
Xocolatada popular per inaugurar Puig Ciutat
Dissabte passat es va fer la inauguració de les obres de museïtzació del jaciment arqueològic de Puig Ciutat. Durant l’acte, els responsables de les intervencions van realitzar una visita comentada a l’assentament i hi va haver parlaments per part de les autoritats. La jornada es va acabar amb una xocolatada popular per a tots es assistents.
La intervenció, promoguda per l’Ajuntament d’Oristà, s’ha finançat amb un Fons Europeu de Desenvolupament Regional i també ha comptat amb el suport de l’1% cultural de l’empresa Cedinsa.
