El Ministeri Fiscal demana cinc anys de presó per a un arquitecte municipal de l’Ajuntament de la Malla per falsedat en document públic i prevaricació urbanística amb relació a l’acta de recepció de les obres del projecte urbanístic de l’entorn de l’establiment Esclat. El document recollia que el tècnic havia visitat les obres i que “després d’haver estat inspeccionades detalladament”, les havia trobat “de conformitat amb les prescripcions tècniques i urbanístiques previstes i adequades al planejament”. Ara bé, el projecte del sector comercial preveia com a mesures d’integració urbanística unes zones verdes amb uns arbres, que no s’havien plantat el febrer del 2013, quan es va signar la recepció de les obres. L’acusat ha reconegut que va firmar sense llegir l’acta, redactada per qui era aleshores secretari del consistori, i ha assegurat que “mai” ha falsejat cap document. L’exsecretari, que ha declarat en qualitat de testimoni, ha confirmat que va ser ell qui va redactar l’acta després de fer un “refregit” de diversos models que va trobar per internet amb la “convicció” que ho estava fent bé.

L’acusat ha explicat aquest dimarts que no va llegir l’acta perquè es va refiar del secretari de l’ajuntament. La seva advocada ha defensat que va cometre un “error humà” en no llegir el document que signava, però en cap cas va concórrer en falsedat en document públic ni prevaricació urbanística i ha argumentat que aquests delictes requereixen una voluntat específica de cometre un engany.

La lletrada ha assegurat que “si s’hagués adonat que hi faltaven les plantacions, ho hauria fet constar” per “curar-se amb salut” i no posar-se “una soga al coll” i ha posat sobre la taula que l’absència dels arbres no va suposar “cap benefici per a ningú”. Per al fiscal, en canvi, l’acusat va faltar a la veritat de manera conscient i ha subratllat la “discordança” entre el document i el que va passar a la realitat. “De zones verdes, en tenia poc”, ha etzibat.

La defensa ha insistit que l’acta de recepció tenia un caràcter provisional, perquè encara faltava l’any de garantia de les obres. Una arquitecta que va redactar un informe per a la defensa ha explicat en qualitat de perit que és “absolutament habitual” que una obra es doni per acabada sense les plantacions previstes, perquè aquestes s’han de fer a l’època de l’any que toca. Per això, els arbres es planten moltes vegades durant l’any de garantia.

L’advocada també ha argumentat que ni tan sols es podria recriminar a l’acusat una “negligència”, ja que no formava part de les funcions que li havien estat encomanades signar el document. El va firmar com a representant de l’ajuntament, però també ho hauria pogut fer l’alcalde, per exemple. L’arquitecte ha defensat que l’absència d’arbres és “reparable” i ha subratllat que les seves funcions consistien a comprovar que es complien els usos previstos en el planejament i descartar perills, com quan en una de les visites va detectar el perill que suposava un transformador elèctric.

Les obres dels entorns de l’Esclat es van cedir per a l’ús públic com a compensació del projecte d’urbanització. La perit ja explicat que, en aquests processos, es realitzen dues actes de recepció: la primera, entre el constructor i el propietari; la segona, entre el propietari i l’administració. L’experta ha assegurat que l’única persona que pot saber tots els detalls de com s’han executat les obres és el seu director, ja que gran part dels treballs no és visibles. Qui rep les obres, per tant, s’ha d’emprar amb la certificació del director.

La perit ha ressaltat que la finalitat de l’acta és la cessió i recepció de les obres, el canvi de mans, i que ha d’anar acompanyada pels projectes i la documentació perquè es pugui comprovar que els treballs realitzats s’hi ajusten. L’entesa ha qualificat aquella acta de recepció d'”incompleta” perquè no hi constava cap document, però ha assenyalat que “un company [arquitecte] no té perquè saber” que quins documents s’han d’annexar. L’advocada de la defensa ha assenyalat que el secretari va actuar “de bona fe” però que era “evident” que el document “no s’hauria d’haver redactat així,” amb una “frase molt desafortunada”.

El secretari de l’Ajuntament en aquell temps, del desembre del 2012 al setembre del 2015, ha lamentat que una persona tan “honrada” com l’acusat es vegi en “aquesta tessitura” per una situació que podria ser “culpa meva” i en què “tots hem badat” i ha assegurat que, després de tot el que ha passat, ara ho faria diferent. L’aleshores secretari ha ressaltat que en un municipi tan petit, amb uns 250 habitants, no tenen tants instruments a l’abast i que per això va buscar diversos models d’acta de recepció de les obres, després que els promotors li truquessin insistint-li que calia signar aquest document.