La UVic-UCC ret homenatge a Pere Pujolàs

El juliol passat moria d’una forma inesperada i prematura Pere Pujolàs i Maset, exdegà i professor emèrit de la Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes. La Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya li retrà un homenatge aquest divendres, 27 de novembre, a les 18.00h a l’Aula Magna (C. Laura 13).

El rector, Jordi Montaña i el degà de la Facultat, Joan Soler, participaran a l’acte en la cloenda i en la inauguració respectivament. Soler obrirà amb una ponència sobre “Pere Pujolàs: compromís i pedagogia”. L’homenatge, que vol ser participatiu i participat, comptarà amb el testimoniatge dels representants de totes les institucions que van tenir relació amb la trajectòria vital de Pere Pujolàs. També hi haurà el faristol obert per a qualsevol persona que vulgui fer una aportació i un muntatge audiovisual a càrrec del professor Miquel Pérez. El professor José Ramon Lago, parlarà de les “10 lliçons d’en Pere Pujolàs per avançar en la inclusió”, fent referència al llegat que deixa Pujolàs.

Pere Pujolàs va arribar a la Universitat de Vic el setembre de 1998 després d’un curt període de docència universitària a Girona. En aquell moment acumulava un important bagatge en l’exercici professional com a psicopedagog a l’Equip d’Assessorament Psicopedagògic del Pla de l’Estany (1992-98) i, abans, com a mestre de taller de fusteria a l’Institut de formació professional d’Anglès, a la comarca de la Selva (1979-92).

Ben aviat es va convertir en un pilar de la Facultat d’Educació on va exercir, successivament i des del curs 2000-01 fins al 2009-10, els càrrecs de coordinador dels estudis d’Educació Social, cap d’estudis i degà del centre. Entre les múltiples iniciatives destaca la creació del Centre d’Innovació i Formació en Educació (CIFE) i el Grup de Recerca Educativa sobre Atenció a la diversitat (GRAD), un grup de recerca actiu i reconegut científicament.

A finals de l’any 2013 va passar a ser professor emèrit de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya després d’impartir la lliçó de jubilació, Marques de foc: lliçons de Pedagogia, on feia explícites les pròpies conviccions pedagògiques que sintetitzà en la necessitat de l’amor i la fe en l’alumne, l’esperança en un futur millor, la humilitat i l’esperit crític.