02.12.2015 - 09:25
|
Actualització: 02.12.2015 - 10:25
Carme Sanmartí, delegada del rector per a la Comunitat Universitària, ha fet públic un paquet d’accions d’ajut, proposat pel Patronat de la Fundació Universitària Balmes i la UVic-UCC, per a les cinc famílies sirianes que té previst acollir la ciutat de Vic. Ho ha fet en el marc de la taula rodona “La crisi dels refugiats sirians: la vergonya d’Europa”, celebrada avui amb l’objectiu d’ajudar a prendre consciència de l’abast del conflicte bèl·lic que sacseja Síria i que ha comportat que actualment sigui el país amb més refugiats i més desplaçats interns d’arreu del món.
La FUB i la UVic-UCC es comprometen a donar formació lingüística de català i castellà a tots els refugiats; facilitar l’accés a la UVic als estudiants de grau; col·laborar coordinadament amb l’Ajuntament de Vic en el manteniment d’una de les famílies i ajudar els científics i investigadors refugiats a trobar llocs de treball adequats en el sistema de recerca d’Europa. En aquest aspecte, la UVic-UCC s’ha inscrit com a refugee-friendly en el projecte Science4Refugees que impulsa la Comissió Europea. Es tracta, tal com ha explicat Sanmartí, d’un conjunt de mesures que s’alineen amb les recomanacions que fa la European University Association (EUA) i la CRUE Universidades Españolas.
On comença Europa?
Aquesta és la pregunta que es fan els refugiats sirians durant tot el periple que passen des que surten de Síria fins que arriben a les fronteres de Croàcia o Macedònia on queden encallats a l’espera de les decisions erràtiques dels governs. En el marc de la taula rodona, el periodista fundador de la revista 5W i col·laborador de Metges Sense Fronteres, Agus Morales, ha explicat en primera persona com és el viatge que fan els refugiats a partir de l’experiència d’acompanyar-los en el trajecte, “un viatge ple de petites humiliacions que fan que a mesura que avança per països europeus, els refugiats es preguntin: On comença Europa?”, refiats de trobar, tard o d’hora, una Europa acollidora.
L’altre tertulià de la taula ha estat l’advocat especialista en temes d’immigració i dret d’estrangeria, Eduard Segarra, que ha qualificat la crisi de refugiats com un problema global i no només d’Europa. Segarra ha fet avinent la manca de legislació per fer front al conflicte, i el confusionisme que existeix entre els conceptes d’immigrant, asilat, desplaçat o terrorista. “Es tracta de la mateixa manera un immigrant que un refugiat, i no és el mateix”, afirma Segarra, que no dubta a apuntar que aquesta confusió sol derivar en racisme i xenofòbia. Davant la tardança i la lentitud amb què Europa ha afrontat el tema, i la falta d’unitat dels països, ha exigit als polítics “que prenguin solucions de veritat”, fent referència als molts interessos que els països europeus tenen en els països que estan en conflicte, com el negoci de les armes i el petroli.
També ha fet la seva aportació en Jad, un ciutadà sirià que fa uns anys que viu a Vic i que ha explicat com era el país sirià abans de la guerra, “un país on hi havia una convivència excepcional”, la desfeta del qual atribueix a la situació geoestratègica i a “l’engany de la primavera àrab”.
La taula rodona ha estat moderada per la periodista Teresa Carrera, membre de l’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya.