La UVic Health Meeting assenyala un canvi de paradigma: “Un pacient compromès i actiu al centre del procés”

El sector de la salut es troba immers en un procés de transició que “abandona el paternalisme i avança cap a un nou model” en què el pacient es converteix en un actor compromès i íntimament involucrat en la presa de decisions de la seva malaltia. La constatació d’aquest canvi de paradigma és una de les principals conclusions a què ha arribat la tercera edició de la UVic Health Meeting, la jornada en l’àmbit de la salut que organitza anualment la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), que aquest dijous ha reunit més d’un centenar de persones a l’Aula Magna.

Els ponents han coincidit a definir aquest nou perfil de pacient com el d’un “expert, apoderat, que pren les regnes de la seva malaltia”, segons l’ha definit Dave deBronkart, més conegut com a e-patient Dave, un dels principals ponents de l’acte. DeBronkart, provinent d’Estats Units, ha fet una crida a l’apoderament dels pacients, a qui considera “el recurs més infrautilitzat i alhora més a l’abast” en l’àmbit de la salut. Després de superar un càncer de ronyó amb unes probabilitats de supervivència molt baixes, deBronkart s’ha convertit en el més paradigmàtic dels anomenats patient advocate, persones que han passat per una malaltia i que lluiten per millorar la situació dels pacients en situacions similars.

Avui ha defensat l’ús d’Internet per part dels pacients com a font de documentació i ha afirmat que aquest apoderament no s’ha d’entendre com una revolució contra els metges, sinó com un recurs més del sistema de salut. “Incloure els pacients en els processos converteix l’accés al coneixement en una xarxa de capil·lars que porta informació d’una banda a l’altra, de pacient a metge i viceversa, de forma oberta i transversal”, ha dit.

Necessitat de disposar d’un procés deliberatiu i participat
La mateixa tendència l’ha defensat Joan Escarrabill, director del programa d’Atenció a la Cronicitat de l’Hospital Clínic de Barcelona, segons el qual “és vital aconseguir el feedback del pacient i entendre què té valor per a ell per prendre decisions seguint un sistema deliberatiu i participat”. Per a Dolors Navarro, directora de l’Institut Albert J. Jovell de Salut Pública i Pacients de la UIC Barcelona, aquesta participació només serà efectiva amb una bona formació, tant dels pacients com dels professionals. “El pacient ha d’aprendre a gestionar bé la informació de què disposa, però és obligació nostra garantir que pugui participar en pla d’igualtat amb la resta d’actors del sector de la salut”. En aquest sentit, la coordinadora del Centre d’Estudis Sanitaris i Socials (CESS) de la UVic-UCC, Marina Geli, ha posat de manifest que “les universitats tenen una gran oportunitat de formar els futurs professionals perquè després sàpiguen treballar amb pacients empoderats i crítics”.

La jornada també ha comptat amb l’experiència d’Hortènsia Aguado, gerent d’Atenció Ciutadana del Servei Català de la Salut, que ha presentat el pla d’enquestes de satisfacció Plaensa, que “permet conèixer quina percepció tenen els usuaris en relació al servei per tal de millorar-lo”. A més, Manel del Castillo, director gerent de l’Hospital Sant Joan de Déu, i Cristina Bustillo, cap de l’Àrea d’Experiència al Pacient del mateix centre, han explicat, a partir de les experiències que duen a terme, com “a través de processos cocreatius es poden involucrar les famílies i els pacients en la presa de decisions”, especialment en relació a com volen que sigui el seu dia a dia a l’hospital.

Una proposta que es consolida any rere any
La UVic Health Meeting que enguany arriba a la tercera edició, s’organitza anualment amb “l’objectiu de consolidar la vinculació i el compromís de la UVic-UCC amb el sector de la salut del territori, i ajudar a prendre decisions adequades per al benestar de les persones i l’avenç del coneixement”, segons ha recordat el rector de la UVic-UCC, Jordi Montaña, en la inauguració de la jornada. La proposta vol reforçar la relació entre els professionals, l’empresa i el món acadèmic per tal d’enfortir el sector sanitari i establir col·laboracions transversals entre les parts. En les dues edicions anteriors s’havien abordat temes com el trinomi salut – universitat – empresa, o la salut digital.