22.02.2016 - 10:27
|
Actualització: 22.02.2016 - 11:27
La QUAM, cicle d’activitats vinculades a l’art contemporani i l’educació, ja té a punt la seva pròxima edició que tindrà lloc entre el 20 i el 24 de juliol a Vic amb els “interessos públics i la creació col·lectiva” com a eixos temàtics principals.La programació inclou un taller que, de la mà de l’arquitecte Santiago Cirugeda, “aborda un cas real i l’ambiciós objectiu de rehabilitar uns edificis com les antigues adoberies de Vic per donar-hi un ús cultural i social”. En el marc del taller, la nova edició de la QUAM també vol generar debat sobre aquells temes d’interès públic en el context contemporani i que permeten desplegar-se des d’una articulació col·lectiva.
La QUAM, cicle d’activitats vinculades a l’art contemporani i l’educació,ja té a punt la seva pròxima edició que tindrà lloc entre el 20 i el 24 de juliol a Vic amb els “interessos públics i la creació col·lectiva” com a eixos temàtics principals. La programacióinclou diferents debats i un taller que es marca com a gran objectiu impulsar la transformació de les antigues adoberies de Vic. Les activitats seran gratuïtes i es duran a terme sota l’organització de l’ACVic Centre d’Arts Contemporànies.
L’arquitecte Santiago Cirugeda, fundador de l’estudi Recetas Urbanas, serà l’encarregat d’impartirun taller “que aborda un cas real i l’ambiciós objectiu de rehabilitar uns edificis com les antigues adoberies de Vic per donar-hi un ús cultural i social”, com explica RamonParramon, director artístic de l’ACVic Centre d’Arts Contemporànies. L’objectiu és articularun projecte que concreti les necessitats existents, amb propostes de recuperació i possibles models de gestió. També es creu “indispensable” la participació activa de representants d’associacions i col·lectius de la ciutat. L’últim dia de taller està prevista l’exposició dels resultats on s’inclouran “les bases per a la continuïtat del projecte”. El taller es durà a terme a l’Escola d’Art i Superior de Disseny de Vic i és gratuït tot i que les places són limitades.
En el marc del taller, la nova edició de la QUAM també vol generar debat sobre aquells temes d’interès públic en el context contemporani i que permeten desplegar-se des d’una articulació col·lectiva. D’aquí, “la necessitat que l’art connecti amb la vida quotidiana”, comremarca Parramon, i l’aparició de “mecanismes de creació col·lectiva”. “Una manera de construir, imaginar, projectar o fer coses que no és ni nova ni exclusiva de l’àmbit de les arts i de l’arquitectura, però sí que introdueix opcions de fer més socialitzades”. La QUAM s’adreça a artistes, arquitectes, educadors, investigadors socials, gestors de polítiques culturals, educatives i socials i estudiants d’art, entre altres.
Projecte europeu
La QUAM 2015 s’inscriu dins del programa Collaborative Arts Partnership Programme (CAPP), un projecte d’investigació entorn les pràctiques artístiques col·laboratives que compta amb nou socis de sis països europeus. Hablarenarte és el soci de l’Estat que lidera la xarxa de centres formada per ACVic, Centro Huarte (Navarra), Medialab Prado (Madrid) i Tabakalera (Donosti). La primera part del programa, destinat a organitzar tallers de formació artística, es portarà a terme en els quatre centres entre juliol de 2015 i febrer de 2016. També compta amb la col·laboració de l’Oficina de la Iniciativa Cultural (OSIC) de la Generalitat de Catalunya, l’Escola d’Art i Superior de Disseny de Vic i la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya.
Un referent que suma prop de 40 anys
La QUAM, que conserva l’acrònim sorgit del seu nom original, Quinzena d’Art de Montesquiu, es va dur a terme per primera vegada a Montesquiu l’any 1978 quan alguns artistes van organitzar tallers d’arts gràfiques i pintura sota l’impuls de la Diputació de Barcelona. Aquell “esperit de formació” que en va motivar l’aparició, com ho descriu Maite Palomo, gerent d’ACVic Centre d’Arts Contemporànies, entitat que es va fer càrrec d’organitzar la QUAM al 1992, es manté intacte gairebé 40 anys després. En tot aquest temps, l’esdeveniment ha sabut consolidar el seu paper pioner de promotor d’iniciatives i debat sobre la interconnexió entre art contemporani i educació i donar-se a conèixer a tot l’Estat i fins i tot a l’estranger.
