El Ple del Parlament ha rebutjat aquest dimecres les esmenes a la totalitat presentades per C’s, PSC i PPC a la Proposició de llei de creació de la comarca del Lluçanès, redactada en ponència conjunta i signada per JxSí, CSQP i la CUP. Les tres esmenes s’han votat de manera conjunta i han obtingut 49 vots a favor i 78 en contra. Així doncs, un cop superat el debat a la totalitat, la proposició continuarà la seva tramitació parlamentària. La iniciativa parlamentària haurà de permetre la creació de la nova comarca del Lluçanès que, inicialment, haurien de formar tretze municipis, també aquells on van guanyar el ‘no’. La proposta inclou una disposició addicional per tal que les poblacions que no vulguin formar part de la nova realitat territorial puguin desvincular-se’n més endavant. En els futurs debats que hi haurà a partir d’ara, alguns diputats ja han avançat que es prendrà en consideració l’última proposta de Governació que contempla la creació d’un Consell d’Alcaldes com a prova pilot.

La diputada relatora de la proposició de llei de creació de la comarca del Lluçanès, la diputada de JxSí Adriana Delgado, ha defensat una comarca formada per tretze municipis amb un model d’organització territorial i competencial “més proper a les necessitats dels ciutadans” i “eficient” perquè es puguin encara els reptes dels municipis de manera conjunta. Delgado ha destacat que en l’intent de gestionar els resultats “de la millor manera possible”, es va optar per la ponència conjunta que tot i ser més lenta, “assegura un major debat”. “Avui seguim donant compliment a allò que la gent va votar, no hi podem donar l’esquena”, ha assenyalat. I ha afegit que se seguirà donant suport al procés legislatiu “amb celeritat i donant la veu al territori”.

També des de Junts pel Sí, Lluís Guinó ha demanat que en paral·lel a la tramitació de la llei del Lluçanès es desenvolupi la proposta que va llançar Governació fa un parell de setmanes per dur a terme una prova pilot de creació d’un Consell d’Alcaldes perquè els municipis puguin treballar de manera mancomunada.

La diputada del PSC Eva Martínez ha justificat l’esmena a la totalitat que ha presentat el seu grup per diverses raons: falta de transparència del procés participatiu, un resultat amb cinc municipis que van votar ‘no’, la manca d’implicació del Govern i la imposició d’un text que no recull les propostes del territori. Segons la diputada socialista, “el Parlament no hauria d’imposar una comarca als municipis que no en volen formar part”. “No té cap sentit”, ha sentenciat. Per Martínez, aquest és un tràmit “de cara a la galeria” i ha assegurat que no donarà temps d’aprovar-se abans que acabi la legislatura. Eva Martínez també ha defensat que la creació “d’una comarca calcada a la del Moianès no és la resposta a les expectatives creades”.

Per la seva banda, el diputat de Ciutadans, Joan Garcia, ha destacat que el seu grup ha presentat una esmena a la totalitat “per coherència”. Garcia ha assenyalat que no dubta que el Lluçanès sigui una “comarca natural”, però no creu que sigui “viable”. La proposta de Ciutadans, més aviat aniria encaminada en la defensa d’un sol nivell administratiu per sobre dels municipis, “sense necessitat que sigui homogeni arreu, però que hauria de permetre eixamplar les fronteres de les actuals comarques”. Pel diputat, serà en el marc de la futura Llei de governs locals on es trobarà la fórmula de futur “adequada” pel Lluçanès. Garcia ha alertat que la votació d’un text “que acabarà aparcat en un calaix” conduirà a una “frustració” que serà “difícil de gestionar”.

Des del Partit Popular, Alberto Villagrasa ha dit que la proposta “ja és un fracàs d’entrada”. El diputat no s’ha mostrat en contra de la creació de la comarca, però ha criticat que no hi hagi “consens territorial”. Per Villagrasa, “no es pot obligar a un municipi a canviar la seva territorialitat si no hi ha consens absolut”.

A banda de Junts pel Sí, Catalunya Sí Que es Pot i la CUP-Crida Constituent també han votat en contra de les esmenes a la totalitat. En el cas de CSQP, la diputada Marta Rivas ho ha justificat perquè el seu grup vol donar compliment al mandat que va sortir de les urnes, per coherència amb l’organització territorial i els criteris d’eficiència i accessibilitat als serveis i per permetre l’existència d’un debat territorial necessari “amb llums i taquígrafs” que trobi “la millor solució pel Lluçanès”. De fet, per Rivas, “la reivindicació que el Lluçanès sigui una comarca serà complicada d’aconseguir sinó s’és capaç de trobar un model sostenible de comarca”.

Per últim, la diputada de la CUP, Gabriela Serra, ha defensat que les mancances que hi hagin pogut haver durant el procés de la consulta “no es poden confrontar amb la voluntat de ser comarca”. Per Serra, les característiques comunes dels tretze municipis “emfatitzen” la necessitat de mancomunar serveis i poder evitar, entre d’altres, el despoblament dels municipis. La diputada també s’ha mostrat esperançada perquè el debat sobre la comarca del Lluçanès pugui portar al debat del nou model territorial del país.

Proposta de Governació

El passat 14 de juny el Departament de Governació va lliurar al Parlament, a través del grup parlamentari de Junts pel Sí, la proposta de resolució de reconeixement de l’àmbit del Lluçanès. Com a prova pilot, el Govern proposava la creació d’un Consell d’Alcaldes que es crearia a partir de l’adscripció voluntària dels tretze municipis. Mentre que el Consell d’Alcaldes seria l’òrgan de govern, el Consorci del Lluçanès actuaria com a òrgan executor. En aquest sentit, seria el consell qui definiria les línies estratègiques i els plans de treball a dur a terme en els propers anys, i Governació prendria el compromís de garantir-ne el finançament. El Govern proposava aquesta sortida com una manera de desencallar la situació resultant de la consulta sobre la creació de la comarca del Lluçanès del 26 de juliol de 2015. El resultat, de complicada gestió, deixava un panorama en què vuit municipis van apostar pel ‘sí’, mentre que en cinc va guanyar el ‘no’.

Què fixa el text de la llei de creació de la comarca?

El text proposat entén el Lluçanès com un espai geogràfic natural de transició entre la Plana de Vic i el Berguedà que està format pels municipis d’Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d’Albars, Sobremunt i Santa Maria de Merlès. El text també recull la voluntat dels municipis que conformen el Lluçanès perquè es configuri com una comarca “específica, singular, adaptada al territori i ala societat en xarxa, àgil, flexible, eficient, poc burocràtica i amb els pressupostos necessaris i els costos mínims de funcionament, i que tingui en compte els reptes del món local i de la població d’avui dia, en benefici de tots els habitants”.

El document fixa la capitalitat a Prats de Lluçanès i estableix que el Consell Comarcal es constitueixi després de les properes eleccions municipals. La iniciativa preveu que sis mesos després de l’entrada en vigor de la llei, els cinc municipis on va guanyar el ‘no’ puguin decidir si continuen al Lluçanès o se’n desvinculen.

La consulta del 26 de juliol en xifres

En el procés participatiu del 26 de juliol de 2015, el resultat va ser favorable a la creació de la comarca en vuit municipis i contrari en cinc (Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra i Santa Maria de Merlès). Del total de persones cridades a participar (6810), van fer-ho 3.755, de les quals 2.656 van votar a favor, 993 en contra, i hi va haver 84 vots en blanc i 22 nuls. La participació va ser del 55,15% i el ‘sí’ es va imposar amb el 70,73% dels vots.