La Generalitat obrirà aquest estiu una segona fossa de la Guerra Civil a Prats de Lluçanès

La directora general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, Carme Garcia, ha anunciat que aquest estiu la Generalitat obrirà una segona fossa de la Guerra Civil a Prats de Lluçanès. Garcia no ha concretat el lloc exacte perquè, segons ha explicat, encara s’han de practicar les proves per trobar el lloc més idoni. Tot i això, l’alcalde de Prats, Isaac Peraire, ha explicat que la zona escollida serà algun punt de la carena de Sant Sebastià, on nombrosos documents de l’època apunten a l’existència encara no provada de diverses fosses comunes. L’any 2004 la Generalitat ja va exhumar la fossa de Puigvistós, com a prova pilot, i es van recuperar set cossos i se’n va poder identificar un. Aquest dimarts, Prats de Lluçanès ha retut homenatge a les sis persones que encara no s’han pogut identificar. Les restes reposen al cementiri darrere una làpida amb la inscripció “Lluitadors per la justícia i la llibertat. 3 de febrer de 1939”.

Segons el mapa de fosses de la Generalitat, a Osona existeixen sis fosses comunes de la Guerra Civil. Quatre de confirmades a Prats de Lluçanès, Torelló, Gurb i Roda de Ter, i dues més a Santa Creu de Jutglar i Vic, classificades com a probables. Tot i això, el mapa podria canviar en breu després de l’anunci de la directora general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, Carme Garcia, que ha confirmat que a l’estiu la Generalitat obrirà una segona fossa a Prats de Lluçanès.

L’alcalde, Isaac Peraire, ha explicat que els estudis determinaran el lloc més idoni per a exhumar, però la memòria oral i els diaris i documents escrits de l’època fan pensar que algun indret de la carena de Sant Sebastià podria ser el escollit.

D’altra banda, Garcia també ha manifestat el compromís de la Generalitat perquè es pugui procedir a la identificació genètica de les sis persones que es van trobar a la fossa comuna de Puigvistós l’any 2004. Després de l’acte per dignificar les restes d’aquest dimarts, en què s’ha enterrat les despulles de manera conjunta en un nínxol al cementiri de Prats de Lluçanès, Carme Garcia ha explicat que esperen que en uns mesos es puguin creuar les dades genètiques amb les de les persones que s’estan recollint actualment i que han de crear un gran banc de dades per poder creuar informacions tan aviat com es vagin obrint noves fosses. “Volem aconseguir allò tan desitjat que és poder dir als familiars que s’ha trobat el seu familiar”, ha assenyalat la directora general.

Malgrat ha admès que es va tard, “cal dignificar la lluita per les llibertats perquè un dels episodis més foscos de la història recent no es torni a repetir”. Carme Garcia ha explicat que després de 80 anys des de la Guerra Civil, ara mateix s’albira una nova etapa en què coincideixen la voluntat popular perquè es faci justícia, però també la predisposició d’alcaldes i la mateixa Generalitat per obrir camí en la dignificació de la memòria. “La dignificació de la memòria ara està a l’agenda pública”, ha destacat.

Sobre el Programa d’Identificació Genètica de Desapareguts durant la Guerra Civil i la Dictadura Franquista, Garcia ha explicat que estan molt satisfets “perquè està funcionant molt bé”. De moment ja hi ha registrades a tot Catalunya més de 5.400 persones que tenen un familiar desaparegut o que creuen que poden aportar informació. D’aquestes, més de 600 ja s’han fet les proves. Només des del setembre el registre ha crescut en més de 1.000 persones. La inscripció al programa i les proves són totalment gratuïtes i qualsevol persona s’hi pot apuntar.