La Generalitat inicia els tràmits per declarar el monestir de Sant Tomàs de Riudeperes Bé Cultural d’Interès Nacional

La Generalitat ja ha iniciat els tràmits per declarar el monestir de Sant Tomàs de Riudeperes, a Calldetenes (Osona), Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). Així ho ha explicat a l’ACN la subdirectora de Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic del Departament de Cultura, Elsa Ibar, qui ha afegit que aquesta catalogació arribarà abans d’un any, quan acabin les obres de rehabilitació del monestir caracteritzat sobretot pel seu claustre renaixentista, un dels pocs que es conserven a Catalunya. Després s’haurà de decidir amb la propietat, l’Associació Sant Tomàs, la manera com el complex cultural restarà obert al públic. “Per llei, almenys hauran de ser quatre dies al mes”, ha puntualitzat Ibar. Des de Sant Tomàs, però, “el retorn” que volen que tingui el monestir amb el poble osonenc va molt més enllà. El seu gerent, Ricard Aceves, ha explicat que si bé els usos que acollirà el monestir en un futur encara no estan definits, “volem que tingui un ús social del qual els osonencs se’n puguin beneficiar”. De fet, l’Associació Sant Tomàs va adquirir el monestir l’any 1973 gràcies a un acapte popular i pel qual es van pagar 11 milions de pessetes, “que van sortir íntegrament de les butxaques dels osonencs”.

Fa unes setmanes van començar les obres de rehabilitació del monestir de Sant Tomàs de Riudeperes, a Calldetenes. L’edifici estava molt malmès, sobretot a nivell estructural, i el seu estat perillava de seguir degradant-se si no s’intervenia. Gràcies als imports procedents de l’1% cultural derivat de les obres de l’Eix Transversal, l’empresa Cedinsa ha destinat uns 680.000 euros a les obres de rehabilitació. Ara, amb aquesta inversió es preveu recuperar arquitectònicament el monestir amb diverses actuacions de restauració i reconstrucció que se centren molt especialment en el claustre renaixentista, un dels pocs que es conserven a Catalunya, però també assegurar l’estructura de l’edifici i renovar les teulades, en molt mal estat, que l’any 2013 van ser la causa d’un esfondrament dins el claustre.

Pel que fa al claustre renaixentista, una de les singularitats del monestir, es pot apreciar com les columnes estan desplaçades. Els arquitectes expliquen que si no s’hagués actuat amb celeritat, aquestes podrien cedir, cosa que hagués pogut provocar un esfondrament. Ara per ara els arquitectes han decidit subjectar els pilars perquè la deformació que ha provocat l’esforç de les voltes no les desestabilitzi definitivament. El proper pas serà reforçar les columnes amb capitells metàl·lics, com ja es feia en l’època del Renaixement, amb uns tiradors que aguantaran la força de l’arc. D’altra banda, les obres també serviran per col·locar un nou paviment de fusta dins el claustre.

El complex patrimonial disposa de 4.000 metres quadrats, i a banda del claustre també compta amb una església, una biblioteca, l’espai on menjaven els monjos o un pou al pati del claustre que abastia d’aigua el monestir, i que les obres serviran per sanejar-lo.

Els nous usos del monestir

El gerent de l’Associació Sant Tomàs, Ricard Aceves, ha explicat que en aquests moments s’està redactant el Pla director d’usos del monestir, en col·laboració amb l’Ajuntament de Calldetenes i la Diputació de Barcelona. “El nostre objectiu sempre ha estat trobar un ús que pugui ser útil a la comarca, però amb tots els anys de crisi ha estat difícil trobar inversors, i una entitat com la nostra no ho podia assumir”, ha explicat Aceves.

Ara, però, amb “l’empenta pública” es podrà “assegurar” i rehabilitar l’edifici i això permetrà poder-hi desenvolupar nous usos, ha explicat el gerent. “Tenim moltes idees, però cap de concreta”, ha assenyalat Aceves. Tot i això, ha apuntat que hi ha estudis que intenten buscar al monestir un ús residencial, amb petits apartaments per a gent gran amb serveis comuns, o també existeixen converses amb la Universitat de Vic per compartir algun espai. “Tot són idees, però no hi ha un projecte clar en aquests moments”, ha insistit Ricard Aceves.

Encara que no sigui al 100%, Sant Tomàs compta amb poder començar a utilitzar el monestir de manera parcial quan acabin les obres.

Els segells de Franco es retiraran en una de les últimes fases de les obres

Una de les polèmiques que va aixecar més polseguera abans de començar les obres va ser la descoberta a ulls de l’opinió pública d’un altar empaperat amb segells de Franco ubicat en una de les cantonades del primer pis del claustre. De moment, els tècnics s’han encarregat de cobrir l’altar amb uns taulells a mode de mur mentre durin les obres de restauració i rehabilitació del claustre. La subdirectora de Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic del Departament de Cultura, Elsa Ibar, ha explicat que en un fase més avançada i quan els tècnics decideixin quina és la millor manera es procedirà a la seva retirada i retornaran l’altar al seu estat original.

“Els segells de Franco tenen 0 valor patrimonial i hi ha altres aspectes més importants on intervenir, per això no s’havia valorat intervenir-hi en un primer moment”, ha explicat Ibar. Però arran de la polèmica generada, “hem considerat que ja que recuperem tot l’espai i aquests segells estan en una part del claustre, calia treure’ls”.