Julio Rodríguez parla a Vic de les “Claus per a una nova estratègia de Seguretat i Defensa”

El Fòrum de Debats reinicia les activitats aquest divendres, 27 de gener, amb una conferència que durà per títol “Claus per a una nova estratègia de Seguretat i Defensa” que anirà a càrrec de Julio Rodríguez, ex Cap d’Estat Major de la Defensa (JEMAD) i membre de PODEMOS. La conferència tindrà lloc a l’Auditori de la Fundació Antiga Caixa Manlleu, Rambla Hospital, 11, de Vic, i començarà a les 8 del vespre. Com sempre, anirà seguida de col·loqui.

Les qüestions de Seguretat, Defensa, Pau, el paper dels exèrcits en el segle XXI i altres que hi tenen relació són un aspecte de l’actualitat, a vegades poc tractat en públic i deixat en mans d’especialistes, quan és força obvi que afecten el conjunt de la ciutadania. Per tant, el Fòrum de Debats proposa obrir la qüestió a la societat en general. El conferenciant és partidari d’encaminar el debat sobre les noves estratègies de Seguretat i Defensa cap als conceptes de Pau i Seguretat i, en aquest sentit, pensa que les preocupacions dels ciutadans envers les possibles amenaces a la seva seguretat han canviat molt en els darrers anys. I també respecte a com ha de gestionar-se aquesta seguretat. L’ús de la força armada, que abans es considerava un instrument natural, es contempla avui com a un últim recurs. Cal obrir aquest debat a la societat, un debat amb transparència, ja que la transparència ha de ser transversal a tota l’Administració Pública, inclosa la de Seguretat i Defensa. Una transparència que exigeix canvis en la forma d’actuar i flexibilitat mental, la qual cosa requereix un gran esforç de preparació i educació. També es tractaran els canvis més recents, d’abast mundial, que es relacionen amb aquestes qüestions.

Qui exposarà aquests temes és Julio Rodríguez Fernández, militar atípic en les Forces Armades espanyoles pel seu compromís polític públic, per la seva llibertat de pensament i per una valentia indiscutible. General retirat de l’Aire, dels poquíssims de 4 estrelles, entre 2008 i 2011 va ser Cap de l’Estat Major de la Defensa (JEMAD), durant el govern Zapatero, té una experiència de més de 3000 hores de vol al comandament d’avions de caça militars, amb un gran prestigi internacional en la seva professió i experiència en negociacions i reunions al més alt nivell (OTAN, Unió Europea…) com a màxim representant militar. Va ser el primer cap d’Estat Major de la Defensa que va prometre, i no jurar, el càrrec en la cerimònia de presa de possessió el 2008. La notícia de la seva incorporació a PODEMOS, el 2015, grup pel qual es va presentar com a diputat aquell any i el 2016, va causar un fort impacte en l’opinió pública en general i li va crear molts enemics en l’Exèrcit que han arribat a l’extrem d’acusar-lo reiteradament de traïdor i d’amenaçar-lo de mort. Però el seu compromís per les llibertats i contra el franquisme ja ve de lluny, quan es va relacionar amb la clandestina Unión Militar Democrática (UMD) el 1974 i mantenia posicions crítiques amb el règim, per la qual cosa els seus companys el coneixien com a “Julio, el rojo”, posicions que ha mantingut, per exemple, en l’impuls de la llei de la Memòria Històrica en un àmbit tan poc propici com el castrense, i que culmina el 2015 amb la seva incorporació a PODEMOS, per la qual cosa és conegut popularment com el “General de PODEMOS”. Actualment és el President del “Foro Milicia y Democracia”, hereu de la UMD del final del franquisme, i forma part del Consell Ciutadà Estatal de Podemos com a “invitat permanent”. El govern del PP, el novembre del 2015, el va destituir com a membre de la Orden de San Hermenegildo per “pérdida de confianza y falta de idoneidad” i per “incumplimento de su deber de neutralidad política” com a revenja pel seu compromís. Però difícilment podran doblegar un home que afirma que “es va ficar en política per canviar la política” o que “he volat pels cels de gairebé mig món en un F-18 i des d’allà es veu molta injustícia i és el que intento combatre. Digue’m utòpic, Quixot, el que vulguis, però jo vull dormir amb la consciència tranquil·la” o també “sóc un pacifista perquè conec la guerra. Sóc tan pacifista i antimilitarista com el que més, i odio la guerra com el que més”.