11.07.2017 - 07:24
|
Actualització: 11.07.2017 - 09:24
“Si ja no podem establir la veritat de les coses, no podem establir una veritable democràcia. Només tenint en compte la quantitat de postveritat que estem disposats a suportar, des de la societat catalana podrem lluitar pel país que volem.” Amb aquestes paraules, la regidora de Cultura, Susagna Roura, donava per finalitzada la tradicional Conferència Balmesiana, que va pronunciar diumenge el periodista i escriptor Francesc-Marc Álvaro, i que va versar sobre “La democràcia en temps de la postveritat”.
La Balmesiana se celebra cada 9 de juliol per commemorar la data de mort del filòsof i teòleg vigatà Jaume Balmes, en el marc de la Festa Major de la ciutat. En aquest sentit, Francesc-Marc Álvaro va posar en valor les reflexions de Balmes al voltant del concepte de la veritat, a més de lloar la seva capacitat d’anticipació en una obra que va publicar l’any 1845 i que li van servir de punt de partida per la seva ponència.
Durant la conferència, Francesc-Marc Álvaro va definir la postveritat com “una forma més sofisticada de mentida nascuda en els darrers anys”, concepte que va voler diferenciar de la mentida clàssica: la postveritat esborra la diferència entre la falsedat i la veritat, entrant en el terreny del rumor; la postveritat genera un relat blindat a qualsevol verificació; qui difon la postveritat queda sovint impune, i, per últim, però no menys important, provoca que la veritat hagi deixat de ser important per a moltes persones, i que es converteixin en crèduls.
La postveritat i la credulitat social que provoca es produeixen en la mateixa època que es detecten uns fenòmens que entren en contradicció amb aquesta realitat. Aquests fenòmens són la demanda creixent de transparència, l’èxit dels discursos hipermoralitzadors, l’exaltació de la sinceritat com a forma de relació amb els altres, i que l’espai privat s’exposi a la vida pública a través de les xarxes socials.
Per al periodista i escriptor, l’existència d’aquest escenari és responsabilitat de tres agents: els mitjans de comunicació, que vehiculen postveritats en forma de notícies falses o l’excés d’informació barrejada amb entreteniment; els polítics, partits i governs, amb populismes i tecnòcrates; i de la ciutadania, que el conferenciant va definir com a ignorants racionals, de vegades sense voluntat d’abandonar la credulitat inercial i exercir de ciutadans crítics.
“El repte per intentar sortir d’aquesta situació és enorme. Tenim dret a decidir com volem viure, si com a presoners de les ombres o esforçant-nos per conèixer la veritat enmig del soroll i de la confusió”, va concloure Álvaro.
