Fes-me detenir, Espadaler

Sí, fes-me detenir i envia’m a Espanya, a Soto del Real, em sembla que es diu. Perquè jo m’inculpo d’estar a favor de construir una alternativa al capitalisme, m’inculpo d’estar a favor de la socialització de la propietat, m’inculpo d’estar en contra de la classe política que tu representes, m’inculpo d’estar en contra de l’Estat amb qui tu col·labores servilment. Dec ser, doncs, un potencial terrorista anarquista. O encara més: un potencial terrorista anarquista ‘violent’ -i remarco la paraula violent, com a tu t’agrada.
Mentrestant, avui que encara no estic incomunicat, em deixaré dur per les emocions simples: Sembla mentida que siguis tu aquell noi amb qui havia compartit estones de joc i alguna sobretaula de gresca a Sant Quirze. Eren altres temps, oi? Sóc jo que no he crescut prou o és que tu vas créixer massa de pressa? En què t’has convertit, Espadaler? Sempre tan recte, tan correcte. Sempre agafat a les faldilles del teu mentor. De tan prudent, ara ja traïdor. Ell i tu.
Quan et vegi per Vic no et saludaré, només et miraré i esperaré a veure si et cau la cara de vergonya.