Es constata una ocupació continuada a l’Esquerda de Roda de Ter des del segle X a.C fins el XIV d.C

El jaciment arqueològic de l’Esquerda de Roda de Ter ha revelat en la campanya d’excavacions del 2015 un hàbitat prehistòric previ a l’ocupació ibèrica. Aquesta descoberta permet als arqueòlegs afirmar amb certesa que hi va haver una ocupació continuada a l’Esquerda des del segle VII o X a.C fins el segle XIV d.C. La directora de l’excavació, Imma Ollich, ha expressat que es tracta d’un jaciment “diacrònic” amb una ocupació “gairebé continuada” al llarg de mil·lennis. En concret, l’hàbitat localitzat és una cabana amb estructures circulars al seu interior, que podrien ser cubetes de foc o espais on dipositaven les olles. La campanya d’enguany també ha tret a la llum sitges d’època visigòtica.

Si bé en les darreres dues campanyes d’excavació s’ha posat al descobert una gran muralla visigòtica-carolíngia que va revelar que l’Esquerda era una gran fortalesa, enguany s’ha pogut confirmar que el jaciment ha tingut una ocupació continuada des del segle X o VII a.C fins el segle XIV d.C. Això ha estat possible gràcies al descobriment d’un hàbitat prehistòric situat a la zona del jaciment ibèric. La responsable de l’àrea ibèrica de l’Esquerda, Montserrat Rocafiguera, ha detallat que la descoberta fa referència a una cabana que s’ha pogut datar de l’època prehistòrica.

A l’interior d’aquesta cabana, ha detallat Rocafiguera, s’hi ha localitzat la rasa per on circularia el mur de la construcció i, al seu interior, “hi hem trobat un sòl preparat a base de còdols de riu i també estructures circulars que serien unes cubetes on dipositarien les olles o bé cubetes de foc”. Per Rocafiguera, aquesta troballa és molt important, ja que, tot i que s’havia localitzat materials d’època prehistòrica als fonaments de la fortalesa ibèrica, “és el primer cop que trobem ‘in situ’ un element intacte i que, a més, apareix per relació cronològica”.

Més descobriments al jaciment ibèric

La campanya d’excavacions ha donat més resultats al jaciment ibèric de l’Esquerda a banda de la cabana d’època prehistòrica. Segons ha explicat Rocafiguera, els arqueòlegs també han localitzat una sèrie de tovots molt ben conservats que permetran analitzar com es feia aquesta tècnica constructiva típica dels ibers. A més, també s’està excavant un dels carrers d’entrada al poblat on enguany s’hi ha localitat “un dels paviments del carrer que correspon al segle III a.C”. Aquesta descoberta, ha detallat Rocafiguera, “ens permetrà veure com s’estructurava aquesta entrada, que no seria senzilla sinó complexa, com correspon a les fortaleses d’aquesta època”.

Finalment, els arqueòlegs també han pogut descobrir una nova torre de l’oppidum ibèric del segle IV a.C. Fins ara, s’havien localitzat tres torres d’aquestes característiques i, segons Rocafiguera, el descobriment d’aquesta quarta torre quadrada “que estaria unida a una altra per un mur amb talús, ens permet dir que estaven totes unides creant un cos de defensa”. Per la directora d’aquesta part de l’excavació, “això ens confirma la importància defensiva i de prestigi de l’oppidum ibèric de l’Esquerda en el moment d’esplendor del món ibèric, entre el segle V i III a.C”.

El jaciment medieval treu a la llum sitges d’època visigòtica

L’altra pota important de l’Esquerda, el jaciment medieval, també està donant els seus fruits en la campanya d’excavacions d’enguany. En concret, Imma Ollich ha detallat que l’excavació s’ha situat per sobre la muralla visigòtica-carolíngia descoberta l’any passat, on s’hi ha localitzat un camp de sitges. Es calcula que les sitges correspondrien a l’època visigòtica i això suposaria que “aniria en paral·lel al jaciment arqueològic de Puig Rom, a Roses”, ha expressat Ollich. Els arqueòlegs també estan treballant en un ‘armorum’ que correspondria a la fi del món ibèric “barrejat amb el món romà i l’alt medieval”.

L’Esquerda, una situació geoestratègica per controlar el país

La directora de l’excavació, Imma Ollich, ha explicat que l’Esquerda està situat sobre el riu Ter i ocupa un meandre que l’envolta totalment. Segons Ollich, el jaciment està en una situació geoestratègica que “li dóna una importància cabdal en el domini i control del país, ja que des d’aquí es podia controlar des del Congost, passant pel Moianès, el Lluçanès, el Ripollès i la Cerdanya, fins a Girona”. Per tant, ha dit, “estem en un lloc important en diverses èpoques”. A més, segons Ollich, es tracta d’un jaciment “diacrònic”, ja que ha tingut ocupacions al llarg de gairebé tres mil·lennis.

Les excavacions a l’Esquerda es duen a terme de manera ininterrompuda des de l’any 1977 per un equip multidisciplinari. Les 12 hectàrees d’extensió fan que, segons Ollich, és tracti d’un jaciment complex, igual que Empúries, “que s’ha d’anar excavant mica en mica”. Pel que fa als reptes de futur en la part medieval del jaciment, Ollich ha explicat que el seu objectiu serà intentar entendre l’estructura de la muralla que van fer els visigots i que van ampliar els carolingis. “Tenim la prova que l’Esquerda jugava un paper important en una gran part dels orígens dels comptats catalans”, ha assegurat Ollich.