23.05.2017 - 08:27
|
Actualització: 23.05.2017 - 10:27
Fa anys que els veïns de les urbanitzacions del Pinós i Can Garriga de Seva es queixen de la pedrera que tenen a tocar de casa. Acabada la vida útil per extreure pedra, des del 2003 s’utilitza com a monodipòsit de runam. La pedrera ja es troba al 75% d’ocupació i recentment l’empresa Restauracions Ambientals Catalanes ha presentat una sol·licitud per ampliar els usos i convertir-la en un centre de valorització de terres i runes per allargar-ne la vida útil. Els veïns, però, volen que la pedrera es clausuri el més aviat possible, farts de sorolls, pudors i anades i vingudes de camions, i que es converteixi en una muntanya reforestada. A més, sospiten que a la pedrera s’hi estan abocant altres tipus de materials que no són propis d’un monodipòsit de runam com per exemple extintors o restes de fibra de vidre. De moment, la mobilització popular ha aconseguit arrencar el compromís del consistori de mirar d’oposar-se a la nova llicència.
Fa uns dies, un veí de la urbanització de Can Garriga, que llinda amb els terrenys de la pedrera de Sant Antoni del Pinós, va rebre una carta de l’Ajuntament informant-lo que l’empresa que gestiona la pedrera, Restauracions Ambientals Catalanes, havia presentat un projecte amb l’objectiu d’ampliar-ne els usos. La informació, a exposició pública, no va passar desapercebuda pels veïns que fa anys que es queixen del soroll, les pudors o la pols que els arriba des d’aquest indret del municipi, on hi ha situada una de les dues pedreres que operen a Seva.
Ràpidament, els veïns es van organitzar en una plataforma per presentar tot tipus d’al·legacions al projecte. En una reunió amb una seixantena de veïns afectats, els tres grups que conformen el consistori de Seva es van comprometre a no tirar endavant l’expedient. De fet, l’alcalde de Seva, Xavier Rierola, ha explicat que espera que sigui la mateixa empresa la que desestimi el projecte davant la mala rebuda dels veïns. Tot i això, si el projecte segueix el procés establert, igualment l’expedient quedarà aturat al ple, ja que cap dels partits hi votarà a favor.
Tot i aquesta victòria, que els satisfà enormement, una de les membres de la Plataforma Stop Pedreres Osona Sud, Elisenda Ripollès, ha explicat que vetllaran “perquè l’ajuntament faci bé la seva feina i respecti el compromís”. “Durant anys hem estat batallant i no ens han fet cas, i ara no abaixarem la guàrdia”, ha dit en nom del moviment.
Malestar per un ús “impropi”
Elisenda Ripollès ha explicat que ara mateix, en teoria, el que s’està fent a la pedrera és reomplir el vas que ha quedat buit, després de l’extracció de pedra, amb material restant d’obra, amb l’objectiu final de convertir l’espai en una muntanya reforestada. Però la realitat que han viscut els veïns, segons relaten, és substancialment diferent, ja que els sorolls de les màquines treballant, les pudors que provenen de la pedrera o la pols en suspensió, no els deixa viure tranquil·lament.
Pel que fa a les deixalles, els veïns asseguren que s’han enterrat restes que desprenen una forta pudor que després amb el vent, “ens arriba fins a casa”. “Si no fos matèria orgànica no sortiria fum de la terra ni faria l’olor que desprenen els lixiviats”, ha apuntat un dels veïns. “Això no té res a veure amb la runa”, ha apuntat una altra veïna. Segons aquest relat, l’enterrament de deixalles orgàniques i inorgàniques els ha comportat problemes d’aparició de rates, gavines i, fins i tot, corbs. Tot i les diferents denúncies de veïns davant l’autoritat, “ningú ens ha fet cas”, s’ha queixat Elisenda Ripollès.
La urbanització de Seva que hi ha a tocar de la pedrera és un lloc calmat, enmig de la natura, que els veïns buscaven per la seva tranquil·litat. Per Ripollès, a banda de les pudors, els insectes o animals, els residents també pateixen contaminació acústica. De fet, des de la plataforma asseguren que des de les set del matí fins a les cinc de la tarda és l’horari en què la pedrera pot operar, però hi ha dies que més tard de les sis encara treballen amb màquines de grans dimensions. L’ACN ho va poder comprovar divendres passat. Tot i les queixes dels veïns per uns sorolls que no els permeten descansar i viure amb calma, el consistori ha assegurat que la companyia compleix amb els límits establerts per la llei i tot i la incomoditat que pugui suposar, cap registre sonor ha resultat ser superior al llindars.
La plataforma disposa de fotografies que demostren que a la pedrera, a banda del runam, també s’hi ha llençat material impropi, com per exemple extintors, fibra de vida, plàstics o, fins i tot, matalassos. La viralització d’aquestes imatges per les xarxes, però, ha provocat que darrerament no s’apreciïn restes d’aquests materials. La plataforma també es queixa del transport d’aquests materials per camins fins arribar a la pedrera, ja que alguns camions en perden part pel camí i es queda escampat pel bosc, amb documents que poden cridar l’atenció com multes de trànsit, rebuts o albarans amb dades personals. Una altra de les reivindicacions és que es tanqui el perímetre de la pedrera, per la facilitat d’accés que pot suposar pels menors i que es puguin fer mal.
Ampliació d’activitats
La sol·licitud que va presentar l’empresa Restauracions Ambientals Catalanes per ampliar els usos de la pedrera del Pinós buscava l’objectiu de complementar l’espai, actualment exclusiu per a monodipòsit de runam, per convertir-lo també en un centre de valorització de terres i runes de la construcció. Aquesta ampliació hauria de servir per transformar el material en subproductes aptes per a reutilitzar-los en diversos àmbits, com per exemple la reposició de camins o reblerts de terrenys, entre d’altres, i així aprofitar i valoraritzar els productes més enllà de la seva vida útil i minimitzar-ne els impactes mediambientals. Aquesta ampliació d’usos allargaria la vida útil de la pedrera que actualment, al 75% d’ocupació, seria de quatre o cinc anys, segons ha explicat l’alcalde.
Per la plataforma, si fins ara s’anava reomplint la pedrera com si fos un monodipòsit “i ens trobem que es reomple amb material impropi amb tota impunitat”, amb el canvi substancial que suposaria la nova activitat, els veïns s’han mostrat preocupats perquè això vulgui dir “una major contaminació acústica, més trànsit de camions a la C-17, més trànsit per pujar a la pedrera, més pudors o més contaminació i menys control sobre el que s’enterra i el material que s’emporten”. Poder reciclar la runa de les obres i convertir-la en material per utilitzar en la construcció de carreteres, per exemple, “està molt bé i ja hi estem d’acord”, ha explicat Elisenda Ripollès. Però la plataforma creu que si l’Ajuntament va permetre un pla urbanístic que contemplava una zona residencial al costat d’una activitat com aquesta, ara s’hauria d’intentar corregir, però en cap cas perllongar-ne l’activitat. Ripollès ha assenyalat que “hi ha polígons industrials a Seva per col·locar l’activitat en una altra banda”.
Un altre dels aspectes que hi ha veïns que poden trobar “estrany”, tal i com ha reconegut el mateix alcalde, és el fet que l’Ajuntament de Seva tingui una participació del 20% de l’empresa Restauracions Ambientals Catalanes, explotadora de la pedrera. Segons el batlle, però, tot i que el darrer any hagi reportat beneficis a les arques municipals, els interessos del consistori “no entren en conflicte”. “Com a alcalde mai prendré una decisió que vagi en contra de la voluntat d’uns veïns perquè l’ajuntament tingui un percentatge en una empresa”, ha subratllat Rierola. El batlle també ha assenyalat que no es tracta de l’única propietat que té el consistori de Seva, i que no és estrany que tinguin altres consistoris del país. En el cas osonenc, per exemple, Seva també té en propietat una gasolinera o diferents immobles.
