19.12.2015 - 11:17
|
Actualització: 19.12.2015 - 12:17
Els tres homes jutjats aquests dies per la contaminació de les aigües subterrànies i superficials de Torelló han negat els fets i s’han exculpat de qualsevol tipus de responsabilitat. El gerent de Covit, el seu adjunt i el director tècnic de Vem han assegurat que no gestionaven directament el dia a dia dels temes mediambientals però, a més, han desmentit que cap de les dues empreses aboqués residus de perclorats al riu Ges o als pous i encara menys que ells en tinguessin coneixement. Els tres han declarat cinc dies després de començar el judici i quan encara queden pendents de declarar alguns pèrits, cosa molt poc habitual als judicis.
El gerent de Covit ha explicat que un dels pous que hi havia sota el terra de l’empresa estava totalment segellat i no hi arribava cap residu seu. L’empresa, segons ell, comprava cada any uns 12.000 quilos de PER, equivalent a uns 30 quilos diaris. Com que 70 o 80% del PER s’evapora durant el seu ús, s’acabava generant un residu d’uns 10.000 quilos que eren una barreja d’oli i un 38% de PER. Aquest residu l’entregaven a una empresa externa perquè el tractés.
L’any 1999 van comprar una altra màquina que destil·lava el PER i el separava de l’oli, i això va permetre reduir el residu a oli amb 1% de PER. Això els va fer estalviar molts costos en la compra de PER. El que no ha pogut aclarir són les xifres divergents entre els residus notificats a la Generalitat i els lliurats a l’empresa de gestió mediambiental.
Aquest gerent també ha assegurat que hi havia pous del polígon industrial Puigbacó més contaminats que el seu. A més, ha dit que la concentració de PER que els Mossos i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) van trobar al seu pou, uns 1.700 micrograms per litre, hauria suposat abocar només uns 90 grams de PER.
Per la seva banda, el cap de producció i director tècnic de Vem a l’època ha explicat que la seva empresa gairebé no utilitzava PER els anys 90. La màquina que tenien, més antiga que les de Covit, feien unes peces que gairebé no usaven oli, i per tant el PER acumulat al llarg del dia en la cubeta de la maquinària s’acabava evaporant, cosa que els sortia car, però era més segur que canviar el PER de la cubeta als bidons i viceversa.
Aquest home ha explicat que els Mossos van comprovar que les fosses sèptiques on abocaven les aigües residuals estaven bé, però ha assegurat que un dels seus desaigües rebia una connexió “pirata” d’una empresa veïna. Ramon T., emocionat, ha explicat que ell i la seva família viuen i treballen a la zona, i que els seus fills anaven a l’escola del poble aquella època. Per això, assegura que si sabés que l’aigua estava contaminada ho hagués advertit abans.
També ha declarat l’adjunt al gerent de Covit, que ha dit que només es dedicava a les qüestions comptables i de recursos humans. Ha assegurat que de formació és economista i que per tant desconeix temes mecànics, químics o mediambientals, i que qui portava aquestes qüestions a l’empresa era el cap tècnic i de manteniment, mort el 2002. El gerent adjunt ha assegurat que està acusat en aquest judici perquè va signar papers en nom de l’empresa i va col·laborar amb els Mossos en les inspeccions fetes l’any 2001.
El quart acusat era el director general de VEM i directiu de Covit, que va morir fa uns anys. Aquest divendres s’ha escoltat la declaració que va fer al jutjat d’Instrucció de Vic com a imputat l’any 2004. Va assegurar que desconeixia el dia a dia de les empreses, que visitava un cop la setmana. En tot cas, va dir que complien totes les normes mediambientals i que l’ACA els feia controls periòdics sense que els obrissin cap expedient fins l’any 2001.
El judici continuarà el 5 de gener amb un informe pericial de les defenses i acabarà el dia 11 amb els informes de totes les parts i l’últim torn de paraula pels tres acusats.
