30.06.2016 - 08:10
|
Actualització: 30.06.2016 - 10:10
El Grup de Defensa del Ter i la Plataforma Lluçanès Viu celebren que els Síndic de Greuges de Catalunya hagi emès un informe, arran d’una queixa que van presentar, en què considera que no es poden continuar atorgant permisos per l’ampliació de granges en zones vulnerables a Osona, com és el cas de la macrogranja de Serrarols, a Sant Martí d’Albars. El Síndic ha obert una actuació d’ofici per estudiar un cas, el de Serrarols, que els ecologistes consideren “paradigmàtic” de la problemàtica a l’entorn de la gestió dels purins a la comarca. Es tracta d’una antiga granja de 200 ovelles que s’ha acabat convertint, a partir d’una ampliació d’activitats, en una instal·lació per a 2.500 truges. Una de les militants del GDT, Ginesta Mary, ha assenyalat que en una comarca amb excedent de purí, “una indústria com aquesta no té cap sentit”. En l’informe, el Síndic també recomana a l’Administració que valori la reducció de la cabana porcina existent en cadascuna de les granges, com a mesura per reduir els purins, una reivindicació que reclamen des de fa anys des del GDT.
A partir de les irregularitats que el Grup de Defensa del Ter i Lluçanès Viu van detectar en l’atorgament de la llicència d’activitats de la macrogranja de Serrarols del Grup Tarradellas, a Sant Martí d’Albars, les entitats van elevar una queixa al Síndic de Greuges de Catalunya. Des del GDT i Lluçanès Viu han valorat molt positivament les conclusions i recomanacions de l’informe del Síndic ja que fa molts anys “que denunciem l’excés de cabana porcina que pateix la comarca”. Des de Lluçanès Viu, Eva Boixadé ha assenyalat que, “tot i això, la cabana no ha fet més que augmentar”. Boixadé ha afegit que els preocupa especialment la pèrdua de la petita pagesia, i tot i que “no anem en contra de ningú”, aposten per un model porcí “el màxim de sostenible”. De fet, el seu únic objectiu és “fer visible un problema que existeix i que des de l’administració no s’és prou valenta per visualitzar-lo i fer-se’n càrrec”.
De l’informe del Síndic de Greuges que s’ha presentat sobre aquesta qüestió, se’n desprenen diferents conclusions i recomanacions per a les administracions implicades, que els grups ecologistes han rebut com una confirmació als seus posicionaments. En primer lloc, en destaca la sorpresa del propi Síndic davant la creació de la macrogranja de Serrarols perquè està construïda en un territori declarat com a “zona vulnerable” per nitrats. El Síndic considera que cal millorar la gestió dels purins en les zones vulnerables i per això ha obert una actuació d’ofici i considera que no es poden seguir atorgant permisos com el de la macrogranja de Serrarols. A més, destaca que l’aprovació de més places porcines en zones vulnerables es fa gràcies a incloure els seus purins en els plans conjunts de dejeccions que gestionen de manera global els purins i els porten a zones no vulnerables. El Síndic, però, veu mancances en el control d’aquests plans i alerta que no són prou exhaustius. A més, també es dubta que actualment estigui assegurat l’abastament d’aigua a la macrogranja de Sant Martí d’Albars.
El Síndic, en l’infome, també conclou que les zones vulnerables no poden acollir noves granges i que cal “redimensionar la cabana porcina” segons el territori disponible. També demana un major control de la gestió dels purins, i que l’ús del GPS no només sigui un efecte dissuasiu “sinó un control real i efectiu”. D’altra banda, també es recomana a l’administració que valori fer una moratòria a Osona i, si cal, la reducció de la cabana porcina, com també que s’estudiï la possibilitat d’establir un tribut per depurar els aqüífers contaminats per part dels ramaders. En el cas concret de Serrarols, el Síndic demana que es valorin adequadament tots els impactes ambientals al territori, de depuració de residus i també de mobilitat.
El fet que el Síndic es prengui com a seva les demandes dels ecologistes els fa pensar que les administracions hauran de rendir comptes i facilitar la informació a aquesta instància, una infomació que, segons ha denunciat Ginesta Mary del GDT, “moltes vegades a nosaltres se’ns havia negat”. Eva Boixadé, de Lluçanès Viu, ha criticat que malauradament la informació, per exemple per saber la quantitat de porcs que hi ha a la comarca, “hauria de ser pública i transparent perquè tothom la conegués”.
Per Boixadé, el cas de Serrarols és el més paradigmàtic, però en els darrers dos anys s’han anat succeint ampliacions de petites granges del territori que acabaran sent macrogranges. És el cas de municipis veïns com Olost, Sant Bartomeu del Grau o Sant Feliu Sasserra.
Arran de la queixa presentada per aquestes dues entitats, el Síndic de Greuges ha elevat la problemàtica de la gestió dels purins a nivell català. En aquest sentit, el proper 6 de juliol hi haurà una reunió amb els diferents agents implicats per continuar tractant la qüestió i buscar consens per solucionar-la.
