28.06.2017 - 06:55
|
Actualització: 28.06.2017 - 08:55
L’arquitecte i la secretària municipal de Gurb s’enfronten a una pena de 20 mesos de presó, a una multa de 6.000 euros i a vuit anys d’inhabilitació per haver permès la construcció d’una casa i d’una piscina ens uns terrenys no urbanitzables l’any 2012. Segons l’escrit d’acusació de la fiscalia, al qual ha tingut accés l’ACN, se’ls acusa d’un delicte sobre l’ordenació del territori, juntament amb el promotor de l’habitatge i l’arquitecte encarregat del projecte, pels quals la fiscalia demana 18 mesos de presó. A més, el ministeri fiscal també reclama als promotors que enderroquin l’habitatge unifamiliar i la piscina i que restaurin els terrenys perquè recuperin el seu estat original. El judici oral tindrà lloc aquest dimecres.
Els fets es remunten a l’any 2012 quan un promotor immobiliari, que actuava d’acord amb l’assistència d’un arquitecte tècnic, van iniciar les obres de construcció d’una edificació familiar destinada a habitatge amb una piscina recreativa al costat, situada al paratge anomenat Mas Les Corts, dins del terme de Gurb. Els dos acusats no van demanar la llicència d’obres perquè, segons l’escrit d’acusació, “sabien o acceptaven que no es podia obtenir”. Els terrenys tenien la qualificació de sòl no urbanitzable i també estaven catalogats com Espais Forestals d’Interès Especial. A més, el Pla Territorial de les Comarques Centrals qualificava aquells terrenys com a sòl de protecció preventiva.
Els promotors van finalitzar la construcció de l’edifici i la piscina durant el mes de juny de 2012 i, cinc mesos després, el novembre de 2012 van entrar una petició de llicència municipal d’obres a l’Ajuntament de Gurb, malgrat que les obres ja estaven fetes. A més, a la petició de la llicència es va demanar construir un magatzem d’ús agrícola i una bassa, “malgrat que l’edificació ja estava feta feia temps i no era un magatzem agrícola sinó un habitatge unifamiliar amb una piscina ja feta, que no era una bassa agrícola o ramadera, sinó una construcció purament recreativa”, segons consta a l’escrit de la fiscalia.
Davant d’aquesta petició de llicència, l’arquitecte municipal de l’Ajuntament de Gurb va fer un informe favorable l’11 de desembre de 2012 perquè s’atorgués la llicència per fer les obres i “feia passar en l’expedient la construcció com si fos un cobert”, mentre que la piscina “no es va dissimular”. La fiscalia denuncia que l’arquitecte “va informar favorablement que s’atorgués la llicència d’obres tant de l’edificació com de la piscina sabent que allò que es construïa no era destinat a ús agrícola o ramader, sinó merament recreatiu”.
El ple municipal del 12 de desembre de 2012 per unanimitat de l’alcalde i tots els regidors va donar llum verda a atorgar la llicència d’obres “per construir un cobert i una piscina”. En l’escrit, el fiscal assenyala que la secretària municipal, tot i ser coneixedora que les edificacions infringien la normativa municipal i general, no va alertar a l’alcalde i els regidors que aquella edificació no era un simple cobert “sinó que tenia una vocació residencial”.
De fet, el ministeri fiscal explica que els dos acusats –l’arquitecte municipal i la secretària- no van fer res fins el 28 d’octubre de 2014 quan van saber que la Secció de Medi Ambient i Urbanisme de la Fiscalia de Barcelona havia iniciat una investigació penal dels fets, ja que va rebre un Ofici demanant informació sobre els fets per part del Servei de Protecció de la Natura de la Guàrdia Civil.
Davant d’aquesta investigació, es va iniciar un procediment sancionador municipal per una “infracció molt greu” –construcció d’habitatge en sòl no urbanitzable-. En aquest procediment, però, els tècnics municipals acusats “de manera intencionada i per emparar la seva actuació precedent” no van fer referència expressa a la infracció que constituïa també la construcció de la piscina i van acordar “que únicament calia adequar l’interior de l’edificació unifamiliar i donar-li un ús agrícola, sense contemplar que era una edificació amb una destinació evident d’habitatge, totalment contrari a la normativa”. Pel que fa a la piscina, els tècnics “no van proposar cap mesura ni requeriment de manera intencionada en els expedients sancionadors, malgrat saber que la construcció tampoc respectava la normativa urbanística”.
Per tot plegat, la fiscalia demana per a l’arquitecte i la secretària municipal 20 mesos de presó, 6.000 euros de multa i vuit anys d’inhabilitació per a qualsevol càrrec o ocupació pública. D’altra banda, per al promotor immobiliari i l’arquitecte encarregat del projecte, la fiscalia els hi demana una pena de 18 mesos de presó, 6.000 euros de multa i la inhabilitació especial per a l’exercici de l’activitat de la construcció durant dos anys i sis mesos. A més, per als dos últims els demana la demolició de l’edifici i la piscina i que “retornin la realitat física alterada al seu estat anterior”.
