01.03.2016 - 09:58
|
Actualització: 01.03.2016 - 10:58
L’Audiència de Barcelona ha condemnat a un any i dos mesos de presó els exdirectius de dues empreses metal·lúrgiques de Torelló, Líber Antonio S. i Ramón T.S., per un delicte contra els recursos naturals i el medi ambient. Les asseguradores de les companyies Covit i Vem, empreses dedicades a l’elaboració d’estris metàl·lics per la llar que utilitzaven percloroetilè, un fort dissolvent industrial organoclorat que servia per netejar i desengreixar les peces, hauran d’abonar 82.712 euros a l’Ajuntament i 1’1 MEUR a l’Agència Catalana de l’Aigua en concepte de responsabilitat civil. El jutge també ha imposat als acusats vuit mesos d’inhabilitació especial per a l’exercici d’activitats industrials que van provocar la contaminació dels pous d’aigua i dels aqüífers del municipi ara fa 15 anys.
Inicialment la fiscalia acusava al president del Consell d’Administració, conseller delegat i director general de Covit i Vem, mort el 2006, a més del director gerent de Covit, Liber Antonio S.T., el gerent adjunt de la mateixa empresa, Carlos P.M., i al director tècnic i de producció de Vem de Tapas Metálicas, Ramon T.S.. La sentència ha absolt a Carlos P.M. dels delictes contra els recursos naturals i el medi ambient, però ha condemnat els altres dos a un any i dos mesos de presó perquè els considera responsables amb capacitat de “decidir i incidir” en la gestió dels residus industrials que després van acabar contaminant pous i aqüífers de Torelló amb unes substàncies que l’OMS va qualificar de “nocives” abans de l’any 1998 i generadores d’un “greu” risc per la salut de les persones i pels ecosistemes naturals, en aquest cas pel riu Ges.
La sentència detalla que per la seva toxicitat, l’ús de percloroetilè per part de les indústries, conforme a la normativa vigent, requeria de la corresponent autorització administrativa. Aquesta llicència d’activitat ambiental va ser atorgada a Covit per l’Agència Catalana de l’Aigua amb data de 29 de novembre de 2001, sense perjudici per haver-la sol·licitat el 1980, donant lloc a un expedient administratiu que es va tancar per caducitat el 1982, ja que no es va presentar la documentació que els havia set requerida. Per la seva part, Vem mai va tenir cap sistema depuratiu ni va comptar amb cap autorització administrativa de cap classe per a la gestió de residus de les substàncies tòxiques que adquiria i feia servir.
El text judicial revela que les dues empreses consumien grans quantitats de percloroetilè. En concret, Covit va utilitzar en el seu procés productiu entre 1996 i 2000 una quantitat de gairebé 60.000 quilos. En canvi, en els seus rendiments de comptes amb l’Agència Catalana de Residus només va declarar haver gestionat uns 15.000 quilos del material tòxic, amb desconeixement de com es va gestionar la resta. Per la seva banda, Vem va adquirir, entre 1996 i 2000, 12.800 quilos del material químic nociu.
La sentència estipula que les dues empreses es desfeien dels residus de dissolvents clorats generats en el procés productiu de les màquines de neteja de dues maneres diferents. En primer lloc, el abocaven a través de les sortides d’aigües residuals i pluvials que les dues indústries tenien al riu Ges, i d’altra banda també abocaven els líquids al subsòl a través de dos pous de captació d’aigües ubicats a les instal·lacions de les mateixes companyies, a la conca del riu.
Com a conseqüència dels abocaments continuats, en els anys 2000 i 2001 es van fer patents els danys mediambientals i es va detectar la contaminació per dissolvents clorats a les aigües superficials del riu Ges i el seu ecosistema natural. A més, també es va detectar la contaminació per dissolvents de l’aqüífer superficial i dels pous de captació d’aigua potable del municipi de Torelló, cosa que va generar un greu risc per la salut pública dels seus habitants. Els elevats nivells perjudicials per la salut humana van exigir el tancament immediat del pou i la descontaminació d’una font que subministrava entre el 60 i el 65% de l’aigua potable a la població.
La sentència assenyala que Líber A. S. I Ramon T. tenien coneixement de la toxicitat dels productes que utilitzaven i sabien que les dues empreses no tenien les instal·lacions adequades per impedir que les restes de percloroetilè i tricloroetilè que s’emprava a la indústria acabessin al riu. A més, també eren coneixedors de l’obligació d’obtenir una autorització administrativa per la gestió dels residus que, d’altra banda, no tenien. El jutge els acusa, doncs, de conèixer, consentir i, tot i tenir capacitat per adoptar les mesures necessàries, no evitar els abocaments que van acabar produint danys importantíssims al medi ambient i que van acabar contaminant el riu Ges i els seus aqüífers.
