Centelles convertirà l’antic mas on va néixer Ildefons Cerdà en un espai d’interpretació per divulgar la seva vida i obra

Al pla de la Garga de Centelles, als peus del Montseny per la banda d’Osona, resta impassible una masia del segle XII que va veure néixer un dels urbanistes i enginyers catalans més reconeguts de tots els temps. Es tracta d’Ildefons Cerdà, el cèlebre urbanista del segle XIX que va dissenyar l’Eixample de Barcelona. Per poder recuperar i difondre la seva figura, la Fundació Espai Cerdà ha tirat endavant un projecte que contempla dos àmbits, un de digital (que ja és operatiu a espaicerda.cat) i un altre de físic, amb un espai interpretatiu al mateix Mas del Cerdà de Centelles i que espera veure la llum a principis d’estiu. La directora de l’Espai Cerdà, Anna Chávez, ha explicat a l’ACN que, “a diferència de les exposicions que s’han fet fins ara, es vol presentar un Cerdà molt planer, d’una forma molt propera, perquè tothom que hi passi, també persones que no siguin de la matèria, el puguin entendre perfectament”.

Al 1815, el municipi de Centelles va veure néixer un dels personatges que tindria més projecció a nivell d’enginyeria i urbanisme. Fins el moment, la figura d’Ildefons Cerdà s’ha conegut bàsicament per la seva faceta d’ideòleg del barri de l’Eixample de Barcelona. Tot i que dins els cercles acadèmics i per tots aquells que han estudiat la seva obra se’l coneix també per haver projectat la línia de tren des de Granollers fins a Sant Joan de les Abadesses o per haver ideat l’Eixample de Madrid, entre d’altres fites importants, la seva obra i figura són poc conegudes entre el gran públic.

“Els municipis hem de crear identitats”, ha ressaltat la directora de l’Espai Cerdà, Anna Chávez. I precisament aquesta és l’empresa que té en ment amb el projecte que lidera des de ja fa uns anys, quan el 2009 es va celebrar l’any Cerdà. Tot plegat, però, es remunta més enrere, quan a mitjans del segle passat, Albert Mas Vilalta va començar a reivindicar l’origen centellenc d’Ildefons Cerdà i va persuadir al professor Fabià Estapé per dur a terme una recerca exhaustiva de la seva figura.

Amb motiu dels 200 anys del naixement de l’enginyer i urbanista, juntament amb l’Espai Cerdà, es dóna accés a la documentació que conserva l’Arxiu Municipal de Centelles relacionat amb la seva persona, la seva família i la seva casa natal, així com a les referències a fonts documentals existents d’altres centres, com l’Institut d’Indústries Culturals, amb l’objectiu d’oferir la màxima informació possible en un sol recurs i poder facilitar la investigació. Precisament, tot aquest volum d’informació i material històric es pot trobar a espaicerda.cat i constitueix l’àmbit digital del projecte.

Segons Anna Chávez, tota la informació que s’ha compilat sobre Cerdà no ha estat sotmesa a l’estudi rigorós dels historiadors. Malgrat això, dels documents que han vist la llum pública gràcies a la plataforma espaicerda.cat en destaca tota la correspondència personal de l’enginyer, un arxiu familiar que ha arribat des d’Austràlia. “Del seu estudi evidentment que hi haurà sorpreses, però aquests documents ja permeten estudiar el mas i una part interessant que és les cartes que s’enviava Cerdà amb el seu sogre, amics i família”. Chávez ha explicat que n’hi ha una, quan li tomben un projecte, en què el seu sogre li envia una carta on es pot llegir “ànimos y a la arena”, demostrant que li donava suport i no esperava que es rendís. “Amb aquestes cartes veus el Cerdà més persona, més neguitós, que fuig del gran enginyer que fins ara coneixíem”, ha dit.

En paral·lel, s’estan adequant les antigues corts del Mas el Cerdà, la casa nata d’Ildefons Cerdà, per museïtzar-les i dedicar-les a la seva obra i figura. Les corts es dividiran en cinc àrees temàtiques: una sobre el coneixement del mas com a espai, una altra sobre el Cerdà persona, la seva passió per l’enginyeria, el Cerdà polític i el reconeixement públic cap a Ildefons Cerdà.

Un dels aspectes que es posarà de relleu en aquest espai expositiu és un dels conceptes que no es coneix sobre l’obra d’Ildefons Cerdà. Si bé tothom coneix el projecte de l’Eixample de Barcelona, que va significar la ruralització de les gran urbs, ell també parlava de la urbanització del camp, “perquè no quedés endarrerit”, ha explicat Anna Chávez.

Les estances de la masia no es podran visitar, però s’està ideant un projecte de visualització en 360 graus, perquè gràcies a unes ulleres de realitat virtual, els visitants puguin veure com és la casa avui dia.

Rendibilitat de la cultura

“Catalunya es troba a anys llum de les inversions en cultura que es fan a països tan propers com França”. Tot i això, Chávez opina que si es volen tirar endavant projectes d’aquest tipus adreçat a un turista cultural, “cal buscar l’equilibri per una altra banda”. Per això, per poder adequar la masia i les corts com a espai expositiu, també han habilitat un servei per a esdeveniments d’empreses o famílies i grups d’amics en una de les àrees de la finca. “De moment això ens funciona i ens permetrà tirar endavant la resta de projecte”, ha explicat.

Els dies 16, 17 i 18 de maig, a Barcelona, al Mas Cerdà de Centelles i a Vic, se celebraran les jornades dedicades a Ildefons Cerdà amb l’objectiu de ser un punt de trobada per a tots els estudiosos de Cerdà. Les jornades, organitzades pel Col·legi d’Enginyers, la Diputació de Barcelona i els ajuntaments implicats, entre d’altres institucions, servirà per commemorar la figura de Fabià Estapé, gran estudiós d’Ildefons Cerdà.