13.12.2016 - 08:57
|
Actualització: 13.12.2016 - 09:57
El Fòrum de Debats organitza per a aquest divendres, 16 de desembre, una conferència amb el títol de “Si canviem la llengua, canviem el món?” que anirà a càrrec de Carme Junyent, professora de Lingüística a la Universitat de Barcelona. La conferència començarà a les 8 del vespre, tindrà lloc a l’Auditori de la Fundació Antiga Caixa Manlleu, Rambla Hospital, 11, de Vic i, com sempre, anirà seguida de col·loqui.
En aquesta conferència es plantejarà la relació entre llengua i cultura, que és un dels temes recurrents en la història de la lingüística. La professora convidada opina que, tot i que no s’ha pogut demostrar empíricament, la idea que la llengua condiciona el pensament i/o la visió del món és força popular. Una de les conseqüències és que, sovint, el poder ha intentat intervenir en la llengua amb la pretensió de canviar la societat. El fet és, però, que els únics canvis que es poden imposar són els canvis en el lèxic perquè els canvis en la gramàtica segueixen les seves pròpies regles i, per tant, no es poden correlacionar amb la cultura. També es farà esment de les diferents posicions sobre l’oficialitat legal del català o altres llengües en una Catalunya independent i s’analitzaran experiències ben diferenciades en altres països.
M. Carme Junyent Figueras és professora titular de Lingüística general a la Universitat de Barcelona. Es va llicenciar en Filologia per la mateixa Universitat i s’hi doctorà. Amplià els estudis a les Universitats alemanyes de Marburg i Colònia i als Estats Units. Ha dirigit nombrosos treballs sobre les llengües de la immigració a Catalunya i és membre fundador del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA). Autora de més de 20 llibres sobre les llengües de l’Àfrica, la diversitat lingüística, les llengües amenaçades, etc. D’entre les seves obres potser en podríem destacar Les llengües del món (1989), Vida i mort de les llengües (1992), Contra la planificació. Una proposta ecolingüística (1998) o, el seu darrer llibre, Escoles a la frontera (2016) on, amb el pretext d’un projecte de recerca, explica el seu recorregut per la comarca de l’Anoia. Tot i que no és la seva especialitat, darrerament se la coneix també per haver-se enfrontat a la imposició de l’anomenada “llengua no sexista” per part de les institucions. Manté una posició discrepant en aquesta qüestió, doncs, respecte les que defensen, principalment, grups alternatius.
