18.08.2016 - 11:35
|
Actualització: 18.08.2016 - 13:35
Des de la desaparició de les plantes de cogeneració, la pressió per trobar una solució a la correcta gestió dels purins que generen vaques i porcs no ha fet més que augmentar. Sobretot en zones altament vulnerables per nitrats, com és el cas de la comarca d’Osona. Coneixedors d’aquesta situació, una granja de Calldetenes participa en un projecte europeu, ‘ManureEcoMine’, per contribuir a trobar solucions que ajudin a resoldre la problemàtica. Fa uns mesos que a la granja s’hi han instal·lat quatre processos diferents que, o bé eliminen, o bé redueixen considerablement la quantitat de residus que genera la pròpia explotació. El responsable de la Universitat de Girona i un dels coordinadors del projecte, Jesús Colprim, ha explicat que si bé la implementació pot tenir un cost elevat per a les granges, els diferents processos podrien ser una solució “viable” per a grups d’explotacions que siguin properes entre elles i que puguin compartir els costos.
Les vaques i els porcs europeus junts produeixen al voltat d’1,27 bilions de tones de purí a l’any, el que es podria equiparar a 500.000 piscines olímpiques plenes de fems. Precisament per contrarestar la problemàtica que comporta, alguns veuen el purí com un recurs orgànic poc explotat.
En el cas català, i sobretot després de la desaparició de les plantes de cogeneració, el tractament dels purins representa un greu problema. Osona és un dels territoris amb més densitat per càpita d’animals que generen purí i la comarca ja ha estat declarada com una zona vulnerable per nitrats. És per això que una granja d’aquesta comarca participa en una prova pilot que s’emmarca en un projecte europeu en què s’investiga i es comprova quina és la viabilitat de les diferents solucions que existeixen.
El projecte ‘ManureEcoMine’ proposa un enfocament integrat en el tractament i reutilització dels purins que generen porcs i vaques. En el cas dels porcs, la prova s’ha dut a terme en una granja holandesa, mentre que en les vaques el projecte es desenvolupa a la granja el Raurell de Calldetenes. L’objectiu és l’aplicació de principis ecològicament innovadors, de sostenibilitat, recuperació de recursos i eficiència energètica per a tractar el purí.
Un projecte multidisciplinari
Un dels agents impulsors és la Universitat de Girona (UdG). El professor Jesús Colprim ha explicat a l’ACN que la gràcia del projecte és que testeja les diferents tecnologies que existeixen actualment al mercat “per veure quina és la més viable segons les necessitats”. “Això no vol dir que s’hagin d’implementar totes en cadascuna de les granges, sinó que dependrà molt de quina és exactament la seva situació, quin tipus de purí es tracta o les necessitats de nutrients que hi hagi al seu entorn”, ha relatat. En aquest sentit, el projecte ‘ManureEcoMine’, ha assenyalat Colprim, és una “porta d’entrada” per descriure les possibilitats de què es pot disposar per “maximitzar” tots els recursos que es poden extreure del purí i minimitzar l’impacte que es crea al medi natural.
La presència de la dotzena d’institucions, empreses i centres d’investigació que participen al projecte li donen un caràcter multidisciplinari que permet una visió “molt més global de la problemàtica i de les seves alternatives a l’hora de gestionar-lo”, ha subratllat Jesús Colprim.
El procés per valoritzar el purí
A la granja El Raurell de Calldetenes s’han instal·lat quatre mòduls i diferents components amb l’objectiu de maximitzar l’aprofitament del purí. Per un costat, s’ha instal·lat una petita planta de gestió anaeròbia. Es tracta d’un procés de fermentació que es dóna en absència d’oxigen i que consisteix en la degradació de la matèria orgànica per part d’un conjunt de microorganismes que la transformen en biogàs. Més tard, aquesta solució permet utilitzar el gas com a font d’energia i, en el cas d’una granja, per exemple, permetria a la pròpia explotació utilitzar aquesta energia per escalfar les instal·lacions a l’hivern.
Un cop extreta la matèria orgànica, ha explicat el professor, cal separar la fracció sòlida de la fracció líquida. La fracció sòlida ja es pot utilitzar per a compostatge i es converteix en un adob orgànic natural. Llavors, de la fracció líquida es recuperen el màxim de nutrients possibles. És el cas de l’estruvita (sal de magnesi, amoni i fosfat). A través d’un procés, es redueix la quantitat d’aquests components del líquid del purí i del qual en surt un fertilitzant d’alliberació lenta que és molt beneficiós per a les plantes.
Finalment, cal acabar d’eliminar el nitrogen que resta al líquid del purí i que s’extreu en forma de nitrogen gas, “per així obtenir al final una fracció líquida que no conté pràcticament matèria orgànica ni nitrogen amoniacal”. Controlat, aquest líquid es pot aplicar sobre el terreny com a aigua per al rec.
El purí vist com una “mina”
Allò que aporta de nou el projecte europeu és el fet que permet recuperar “el màxim de nutrients” per així poder reduir les compres de fertilitzants inorgànics. Segons dades del propi projecte, els nutrients presents al purí que es genera a Europa tenen un valor potencial de 10,7 bilions d’euros a l’any, mentre que els propietaris ara estan pagant uns 15 bilions d’euros a l’any per la compra de fertilitzants sintètics.
Pel professor Colprim, el sector està obert a noves propostes com aquesta per ajudar a acabar amb el problema que representa la gestió del purí. De fet, ha apuntat, “fins ara moltes solucions es basaven en les ajudes de l’Estat o les compensacions”, com és el cas de les plantes de biogàs. Això, opina, ha estat negatiu perquè s’han frenat moltes iniciatives. Amb el projecte, el que s’intenta mostrar no és tant que el cost seria zero, “però com a mínim que es pugui minimitzar el cost econòmic que obliga una bona gestió d’aquest residu i que es pugui aprofitar el màxim de nutrients”. Aquesta mirada, sumada a la reducció que pot suposar en el cost dels fertilitzants inorgànics, “hauria d’ajudar a implementar les diferents tecnologies a les granges de Catalunya”, ha explicat Jesús Colprim.
