24.07.2017 - 08:52
|
Actualització: 24.07.2017 - 10:52
Els arqueòlegs ja han donat el tret de sortida a la campanya arqueològica d’estiu al jaciment de Puig Ciutat, a Oristà, que enguany compta amb uns col·laboradors especials, una quinzena d’estudiants de la Universitat d’Edimburg. Entre els objectius d’aquesta nova campanya, la vuitena que es duu a terme, hi ha els d’intentar definir el perímetre defensiu de l’assentament romà, així com “experimentar amb noves tecnologies per obtenir informació del subsòl de manera no destructiva”, segons ha explicat a l’ACN el codirector de l’excavació, Roger Sala. Puig Ciutat és un jaciment de 5 hectàrees de superfície situat en un turó del Lluçanès, que, en la seva última fase, durant el període romà tardorepublicà, hauria fet funcions de defensa militar. Precisament, la destrucció de l’assentament a causa d’un conflicte bèl·lic és el que ha atret l’atenció de la Universitat d’Edimburg.
Puig Ciutat és un jaciment que, segons les conclusions a què han pogut arribar els arqueòlegs, hauria fet funcions de guarnició militar al votant del segle I a.C, en un moment d’inestabilitat com és la guerra civil entre Juli Cèsar i els partidaris de Pompeu. De fet, en el marc d’aquesta guerra i a finals de la República romana, l’assentament va ser assaltat i destruït de forma violenta a causa d’un incendi. Després de la seva destrucció, no va haver-hi cap civilització que hi construís al damunt. Aquest fet, juntament amb el bosc i els camps de cultiu que van créixer al seu damunt, van encarregar-se de protegir les restes.
De fet, no es van trobar indicis que a Puig Ciutat hi havia restes arqueològiques fins als anys 80 i és a l’any 2010 quan es decideix començar a fer excavacions arqueològiques. Fins al moment, els arqueòlegs han localitzat una muralla on possiblement es localitzaria l’assentament militar de l’última fase romana tardorepublicana. A més, també han aparegut habitacions cremades, així com una gran quantitat d’armament i de restes de ceràmica d’importació.
En aquesta nova campanya d’excavacions, els arqueòlegs es proposen “definir el perímetre defensiu de la ciutat i les restes de la destrucció”, segons ha explicat a l’ACN el codirector del projecte, Roger Sala. A més, també s’ha començat a excavar una zona del jaciment on es va localitzar un edifici gràcies a prospeccions geofísiques anteriors. Tot plegat amb l’objectiu de trobar elements que reforcin la teoria de la destrucció pel conflicte bèl·lic. Sala ha explicat que el fet que el jaciment fos destruït per un incendi ha provocat que hi hagi un “registre molt ric” perquè “molt probablement la gent va haver de marxar corrents i van deixar moltes restes”.
L’interès de la Universitat d’Edimburg
Precisament el fet que el jaciment de Puig Ciutat fos destruït en el marc d’un conflicte bèl·lic és el que ha despertat l’interès de la Universitat d’Edimburg. El professor d’arqueologia que acompanya els estudiants, Manuel Fernández, ha explicat que el projecte de Puig Ciutat “encaixa” amb les línies d’investigació de la Universitat, ja que “hi ha clares evidències que el jaciment va ser destruït en el marc de les guerres civils que va haver-hi entre diferents faccions de Roma al segle I a.C, i aquest és un treball que hem estat analitzant a diferents punts d’Europa”. Fernández ha expressat que també va cridar-los l’atenció l’alt nivell metodològic que se segueix a Puig Ciutat amb uns “estàndards de qualitat molt alts”.
Un museu a l’aire lliure
Puig Ciutat es va convertir a principis del 2016 en un innovador museu a l’aire lliure, emmirallant-se en projectes similars en jaciments nòrdics o anglosaxons. L’objectiu dels arqueòlegs va ser mostrar tota la informació que va generant el jaciment a través d’un recorregut a partir de codis QR que estan repartits per tot l’enclavament i que condueixen a una ambiciosa pàgina web. De fet, els impulsors volen que el jaciment pugui tenir més d’un ús i que els visitants, al mateix temps que gaudeixen de la natura, puguin conèixer una part de la història.
