ACVic presenta l’exposició ‘Fantasmes al mur’ de Xavi Bové, Miquel Garcia i Andrea Gómez

‘Fantasmes al mur’ genera un espai de discussió a partir d’una sèrie d’interrogants originats a partir de la idea de fantasma i de mur en relació a l’espai polític, social i econòmic. El projecte parteix de tres preguntes: qui són avui els nostres fantasmes? qui pot creuar els murs? qui és invisible?

L’exposició es construeix a partir de les intervencions de Xavi Bové, amb la instal·lació interactiva ‘Àrea de seguretat’, la instal·lació d’Andrea Gómez ‘Perifèria’ i la proposta de Miquel Garcia ‘Oradors’.

‘Àrea de seguretat’ reflexiona al voltant de la gran quantitat d’informació que rebem sobre conflictes específics en l’àmbit mundial, observats des d’una àrea de confort i amb certes dosis de manipulació per part dels mitjans. La instal·lació interactiva de Xavi Bové convida al visitant a entrar en una zona delimitada de seguretat des d’on descobrir, mitjançant el seu moviment, una cartografia del patiment en el món. El so reforça l’experiència, juxtaposant-se al moviment silenciós de la imatge satèl·lit. Si sortim de l’àrea, per acostar-nos o allunyar-nos, tot desapareix. Davant del mur buit, en silenci, tot està ocult. Alhora, es vol qüestionar la fragilitat d’aquests límits: realment hi estem segurs?

La proposta d’Andrea Gómez apel·la a la realitat virtual assenyalant l’error com a estigma de l’acció humana. ‘Perifèria’ reflexiona entorn de la identitat i de la pèrdua d’aquesta. Ens situem en l’entorn de Second Life i des d’aquí ens identifiquem amb un subjecte virtual que intenta arribar fins al confí de la plataforma digital. El més interessant és veure com a mesura que l’avatar s’acosta al límit va desapareixent i desintegrant-se. Gómez crea una metàfora de la situació que pateixen les persones que han de creuar una frontera. El món virtual esdevé mirall de les estructures que condicionen el nostre esdevenir.

En tercer i últim lloc, Miquel Garcia presenta la instal·lació ‘Oradors’, feta a partir del discurs que diferents dictadors i caps d’estat han portat a terme. Veus d’un temps passat inunden l’espai apel·lant a presències fantasmagòriques que ocupen el present. L’obra permet pensar el present a partir d’herències ideològiques i històriques, provocant una comparació que desvela les similituds entre diferents circumstàncies.