Del 19 al 21 d’abril se celebra a Barcelona i a Vic el I Congrés Internacional de Revitalització de Llengües Indígenes i Minoritzades, organitzat per la Universitat de Barcelona, la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, Indiana University (Estats Units), el Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA-UB) i el Grup de Recerca en Educació, Llenguatge i Literatura (GRELL-UVic).

Hi participaran 300 congressistes d’arreu del món interessats en els processos de revitalització lingüística, provinents de més d’un centenar d’universitats. Mitjançant comunicacions, panels, tallers i taules rodones, el congrés tractarà els aspectes més diversos relacionats amb llengües d’arreu del món, des de les llengües indígenes de l’Amèrica Llatina fins a l’amazic, el català o el basc. També hi haurà tres sessions plenàries: «El català a la Catalunya del Nord avui: un cas de revernacularització?», a càrrec de Joan Peytaví, professor de la Universitat de Perpinyà; «Revitalisation: convince a community of the utility of their heritage languages first», per Maya Khemlani David, de la Universitat de Malàisia, i «Beyond endangerment: The holistic benefits of indigenous language revitalization», impartida per Teresa McCarty, de la Universitat de Califòrnia-Los Angeles.

La mort de les llengües va esdevenir un dels temes de recerca preponderants en el tombant de segle. Actualment, més del 90 % de llengües del món estan amenaçades, i es preveu que en el transcurs del segle XXI en desapareguin més de la meitat. Les conseqüències d’aquesta pèrdua per a les comunitats implicades i per a la humanitat va determinar llavors un interès creixent per comprendre el fenomen. Aquest interès es va reorientar ben aviat cap a la recuperació del patrimoni lingüístic, i tant alguns especialistes com nombroses comunitats van engegar projectes de revitalització. En aquest congrés, a més dels especialistes més reconeguts internacionalment, hi haurà membres de comunitats indígenes i representants d’organismes diversos que treballen en la revitalització de llengües.

Entre els experts que durant aquests dies participaran en el congrés hi consten Peter Austin, expert lingüista en diverses llengües australianes i en llengües austronèsies. També Leonore Grenoble, especialista en llengües eslaves i indígenes de l’Àrtic; Ofelia Zepeda especialista en llengües natives americanes com el Tohono o’odham; Colette Grinevald, en llengües maies; Patrick Heinrich, que ha treballat sobre les llengües Ryukyu del Japó; Cristina Martins, especialista en Mirandès (Portugal); i Luís Enrique López, educador peruà especialitzat en educació intercultural bilingüe.

Els organitzadors de la trobada han endegat una col·laboració amb Arrels Fundació, entitat dedicada a les persones sense llar, que ha fabricat les bosses del congrés. A proposta de la mateixa fundació, durant els dies previs a la cimera, els congressistes estan fent arribar la traducció de l’eslògan «Ningú dormint al carrer» a moltes de les llengües que seran presents en el congrés.

La cloenda es farà a la UVic

Al campus de Torre dels Frares de la Universitat de Vic s’hi faran les sessions del divendres 21 d’abril, que inclouen la conferència plenària de Teresa McCarty sobre els beneficis globals de la revitalització de les llengües indígenes, a més de diverses presentacions i la clausura del congrés. L’assistència als actes és lliure, tot i que si es vol obtenir un certificat cal matricular-se.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]