La QUAM – CAPP 2016 clou amb la presentació dels projectes per reformar el barri de les Adoberies de Vic

La QUAM – CAPP 2016, que organitza ACVic Centre d’Arts Contemporànies, ha tancat la seva edició més internacional amb la presentació dels projectes per reformar el barri de les Adoberies de Vic. Una trentena d’estudiants i investigadors universitaris europeus han desgranat les seves propostes per convertir el barri en un districte cultural i artístic de la ciutat. L’acte ha comptat amb la participació d’investigadors, professors i alumnes del Màster en Intervenció i Gestió del Paisatge i el Patrimoni, que organitza la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Museu d’Història de Barcelona (MUHBA). Francesc Muñoz, director de la QUAM i del màster, ha posat la QUAM – CAPP 2016 com a “exemple de la col·laboració que ha d’existir entre la universitat i el món de l’art“. Per la seva banda, Ramon Parramon, director artístic d’ACVic, ha elogiat “l’impressionant nivell dels treballs presentats”, i Fabiana Palmero, regidora d’Urbanisme i Activitats de l’Ajuntament de Vic, ha expressat la voluntat del consistori “d’estudiar les propostes per al seu possible aprofitament”.

Durant la presentació, els equips multidiscipliranis que han participat a la QUAM – CAPP 2016 han posat exemples de models de gestió compartida d’espais similars a les adoberies com la Fundación Proyecta Memoria, de Xile, encarregada de reconstruir llocs destruïts per terratrèmols, o bé el Garden District de Nova York. També s’ha remarcat la necessitat de connectar el barri amb la resta de la ciutat, tant amb la part antiga com a la moderna, i de preservar-ne el seu paisatge i patrimoni, i la possibilitat de fer-ho en col·laboració amb les institucions locals, com l’Atlàntida i la Universitat de Vic. A més, s’ha mostrat un mapa de Vic elaborat amb base cartogràfica GIS per posar de manifest l’alta potencialitat del barri en estar a menys de 50 metres d’elements arquitectònics o de llocs com escoles i equipaments esportius.

Alguns dels projectes han denunciat la desconnexió i invisibilitat del barri. Per a solucionar-ho, s’han aportat propostes com “introduir les adoberies a l’imaginari col·lectiu” ampliant-ne la informació que es troba a Internet i posant en marxa un treball per determinar-ne “el passat històric” a banda de realitzar una cartografia expandida, física i digital, que inclogui les adoberies. Per altra banda, també s’ha plantejat dur a terme una “acció ràpida, directa i barata amb l’objectiu d’incrementar la preocupació sobre l’estat del barri” i que demana la implicació de l’administració per poder començar a treballar en dos espais “per oxigenar el barri”. Un fet que, des del punt de vista dels participants a la QUAM – CAPP 2016, es podria gestionar a través de la creació d’una entitat o cooperativa i mitjançant la signatura d’un contracte de cessió provisional amb els propietaris. Les propostes també contemplen el riu com un element integrador del barri, “de cohesió local”, amb mesures com la creació d’un passeig que en resseguiria el seu curs per la zona.

Participació i dimensió internacionals

La QUAM – CAPP 2016 ha estat l’edició més internacional de l’esdeveniment fins la moment. A banda de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha comptat amb la participació d’estudiants, investigadors i professors procedents dels següents centres: Istituto Universitario di Architettura di Venezia, Politecnico de Milano, Università di Bologna, Università degli Studi Chieti-Pescara i Università di Peruggia (Itàlia); Pontificia Universidad Católica de Valparaiso (Xile); Warsow University of Techology (Polònia), i Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya. A banda de Catalunya i altres llocs de l’Estat, hi ha hagut representació de països com Egipte, el Japó, Sèrbia, Polònia, Itàlia i Xile.

Per altra banda, la dimensió internacional de la QUAM – CAPP 2016 s’aconsegueix mitjançant el programa Collaborative Arts Partnership Programme (CAPP), un projecte d’investigació entorn les pràctiques artístiques col·laboratives que compta amb nou socis de sis països europeus. Hablarenarte és el soci de l’Estat que lidera la xarxa de centres formada per ACVic, Centro Huarte (Navarra), Medialab Prado (Madrid) i Tabakalera (Donosti). També compta amb la col·laboració de l’Oficina de la Iniciativa Cultural (OSIC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Entre la trentena de participants a la QUAM, hi ha investigadors, professors i alumnes de diverses universitats europees integrades a la xarxa UNISCAPE per a la implementació del Conveni Europeu del Paisatge.

Sobre Francesc Muñoz

És doctor en Geografia i professor a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Ha rebut guardons com el premi a la millor tesi doctoral en atenció als valors humans en l’enginyeria per la Càtedra Victoriano Muñoz Oms de la Universitat Politècnica de Catalunya (2004) o el Premi Bonaplata 2014 en la seva categoria de Premi Especial de Patrimoni com a comissari de l’exposició La Fábrica de la Llum. S’ha especialitzat en el disseny d’estratègies urbanes i territorials. Ha publicat textos sobre la ciutat i les qüestions de paisatge com el llibre Urbanalización: Paisajes Comunes, Lugares Globales (Gustau Gili, 2008). Ha estat comissari de l’exposició commemorativa dels 30 Anys d’Ajuntaments Democràtics Local, local! La ciutat que ve. Dirigeix la col·lecció de llibres Paraula i Paisatge (Àmbit Editorial). Actualment, es director de l’Observatori de la Urbanització de la UAB i del Màster en Intervenció i Gestió del Paisatge i el Patrimoni.

La QUAM, un referent que suma prop de 40 anys

La QUAM, que conserva l’acrònim sorgit del seu nom original, Quinzena d’Art de Montesquiu, es va dur a terme per primera vegada a Montesquiu l’any 1978 quan alguns artistes van organitzar tallers d’arts gràfiques i pintura sota l’impuls de la Diputació de Barcelona. L’esperit de formació que en va motivar l’aparició el va recollir H. Associació per a les Arts Contemporànies, com a entitat que es va fer càrrec d’organitzar la QUAM al 1992, i es manté intacte gairebé 40 anys després. En tot aquest temps, l’esdeveniment ha sabut consolidar el seu paper pioner de promotor d’iniciatives i debat sobre la interconnexió entre art contemporani i educació i donar-se a conèixer a tot l’Estat i fins i tot a l’estranger.