El dia 15 de març, a la Capella de la Casa Ricart, es va inaugurar l’exposició Urbanisme en curs, que es podrà visitar fins el dia 8 d’abril.

Com creix una ciutat?
Les ciutats són vives?
Són canviants?
Les ciutats són els seus edificis o l’espai que hi ha entre ells?
Quins són els límits de la ciutat?

Aquestes són preguntes habituals a les facultats d’Arquitectura, però malauradament són preguntes que sovint no traspassen a la societat. L’escola d’arquitectura de la Salle, Universitat Ramon Llull, des de fa temps planteja aquestes qüestions en entorns reals. Els treballs de curs a Urbanisme de 5è, serveixen a la vegada per plantejar totes aquestes qüestions als alumnes i per explicar als ciutadans que els entorns on viuen poden ser diferents i millors.

El passat 2016 van fer un treball a l’entorn del riu Mèder. Concretament a la zona compresa entre el carrer Sant Pere, la Rambla Sant Domènec, el parc Balmes i el passeig Pep Ventura. El COAC va pensar que la proposta era interessant i es va comprometre a organitzar una exposició dels resultat obtinguts. Avui obrim la Capella de la Casa Ricart per primer cop des que s’ha restaurat. I ho fem per acollir una exposició que tracta del seu entorn; del parc Balmes i sobretot del Mèder. Amb una voluntat clara per generar un debat obert i sense apriorismes. Que no pretén definir com el Mèder ha de canviar, sinó explorar el que Vic podria ser.

Reflexions d’escola
Creem el dubte: Què és una ciutat? A primer cop d’ull, i buscant una definició immediata, podríem dir que una ciutat és un gran conjunt. A dins hi trobem persones, cultures, serveis, edificis, comunitat, carrers, barris, lleure, negocis, centres de cultes, parcs, etc. Però més enllà de la simple agrupació, la ciutat és un element vertebrador. Un punt de trobada que permet la relació entre els diferents elements esmentats en un mateix espai físic, com damunt d’una roca. Així doncs, resumim: Les ciutat són un gran nexe. Un gran nexe, però un nexe canviant. Les ciutats creixen i s’encongeixen. Varien els seus centres., a vegades tenen memòria i a vegades tenen pressa per oblidar. Però sovint el seu ritme no es percep a ulls dels habitants. Els centres, els mercats i els racons apareixen i desapareixen com marees que venen i se’n van. Està clar: Les ciutats són vives. Pel que fa a la ciutat de Vic, i com a mostra d’aquesta vitalitat, l’exposició que presentem busca despertar la consciència d’aquest “factor” canviant” en una part immòbil de la nostra ciutat: el riu Mèder.

El factor canviant
Vic és una ciutat de 2000 anys. En aquest temps ha passat de seu un nucli petit al capdamunt d’un turó, a esdevenir una Ciutat de 43.000 habitants. Durant tos aquests anysla seva relació amb el riu Mèder ha anat variant, però aquest sempre ha format part del paisatge urbà. Per exemple, les restes arqueològiques expliquen que inicialment el Mèder era la zona d’horts i cultures de l’Època Romana; que a l’Edat Mitjana, i amb la construcció del pont del Remei, Vic va passar a ser “vila reial”, és a dir que va deixar de dependre de l’administració eclesiàstica i es va alliberar del peatge del pont romànic; o que a l’entorn del riu, a partir del que inicialment eren petites basses i tallers, s’hi va desenvolupar una indústria important que va fer de Vic una capital mundial: la de la Pell.
Amb tots, si una cosa ha de caracteritzar la relació de la ciutat amb el Mèder durant aquests 2.000 anys és que la ciutadania sempre n’ha fet ús. Sigui per a l’abastament d’aigua, sigui com a claveguera, sigui coma zona d’horts o com zona de lleure i mercat, el Mèder ha format part de la vida de la ciutat perquè la seva gent sempre ha sabut trobar-li un ús.

Darrerament, però, això ha deixat de ser així. Tot i que, geogràficament parlant, el riu es troba més al centre que mai en la massa urbana, el seu ús i ocupació han anat minvant fins a convertir-lo en un mer accident urbà. O pitjor encara, en un límit entre dos barris que exerceixen de frontera, tal com havia passat amb la via del tren fins el seu soterrament.

El Mèder és un espai urbà
És per reflexionar sobre aquesta certesa que vàrem proposar a la Facultat d’Arquitectura de la Salle, de la Universitat Ramon Llull, que fes un projecte breu de curs entorn de les possibilitats que un grup d’estudiants podria plantejar a l’hora de trobar nous usos per a aquest espai. El fet que es tracti estrictament d’un projecte docent, sense la intenció de dur-se a terme, allibera el resultat del judici de l’afectat i permet a la ciutadania obrir un debat que fins avui era inexistent. Vàrem escollir estudiants d’urbanisme per 3 factors:

1. Es volia aconseguir una pluja d’idees el més àmplia possible.

2. Els estudiants d’arquitectura són persones preparades per entendre les complexitats d’un entorn urbà, i juguen amb l’avantatge que la manca d’experiència els permet treballar conceptes inexplorats sense límit en el pressupost.

3. En ser propostes d’un grup de persones de fora de Vic, permeten contraposar les
diferents valoracions de l’entorn que en fa un forà amb la percepció habitual de la
ciutadania vigatana.

El resultat dels 50 projectes presentats és una amalgama d’idees on es posa en crisi tot el que està establert, ja sigui la densitat del barri, la permeabilització i traçat dels carrers, els usos de la llera o la transició d’aquesta. Cal destacar-ne, però, tres elements comuns en totes les propostes:

A. La importància de l’espai lliure.
B. La multiplicació de connexions de vianants en detriment de la circulació rodada
actual.
C. Cap projecte no es planteja eliminar el riu, ja sigui cobrint-lo o desviant-lo.

Apareix, per tant, una màxim incontestable: El Mèder sempre hi serà.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]